Ignasi Garcia Barba

Llicenciat en Historia de l'Art per la Universitat de Barcelona i en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, es forma com a dramaturg amb José Sanchis Sinisterra i com a guionista amb Jaume Cabré. Entre la vintena d’obres que té publicades cal destacar "Marina" (estrenada amb direcció de Calixto Bieito), "Mars de gespa" (Estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges), "La finestra" (representada a Barcelona, Madrid, Roma i Atenes) , "Preludi en dos temps" (estrenada a Barcelona), "El bosc que creix" (estrenada en versió radiofònica per RNE-Ràdio 4), "A trenc d'alba" (representada a Barcelona) i "Treball de recerca" (Premi Pepe Alba-Ciutat de Sagunt 2018). Forma part del programa "Lletres a les aules" de la Institució de les Lletres Catalanes i les seves obres infantils i juvenils es posen com a lectura a escoles i instituts: "El chip experimental" (Anaya), "El delegat" (Arola Editors), "En un lugar de la Mancha" (Editorial Fundamentos), "El Jardí dels nans" (Mr.Momo) i les novel.les "El secret de la Riera" (Arola Editors) i "El bosc de les ombres" (Aila Edicions). Ha estat guionista de les sèries "Estació d'Enllaç" (TV3) , "Compañeros" (Antena 3), "El Cor de la Ciutat" (TV3), "Un paso adelante (Antena 3), "Los Serrano" (Telecinco), "Yo soy Bea" (Telecinco), "Mesa para cinco" (La Sexta), "Bandolera" (Antena 3), "Gran reserva, el origen" (TVE), "Amar es para siempre" (Antena 3) ,"En tierras salvajes" (Televisa), "Centro Médico" (TVE) i "Servir y proteger" (TVE).

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 7 de 7

Influències
Garcia Barba, Ignasi
Un home tancat a la cel·la d'un sanatori mental, intenta comunicar-se amb el seu company adormit. Fa memòria de les vivències comunes, de la visió que té de la relació que mantenen, de com han arribat cadascun d'ells allí, per acabar confessant-li que necessita informació del company (reclòs per motius polítics). El company no reacciona a cap dels intents de comunicació del monologant i aquest, desesperat, li obre l'armari per tal de donar alguna cosa als que manen. Però la sorpresa li arriba quan darrere la porta de l'armari hi troba un túnel, quan el company que no respon no és res més que un munt de roba amb forma humana i quan troba soba la flassada tot de cartes adreçaces a ell i que el company havia interceptat. L'home les agafa i marxa pel forat de fons de l'armari.
El bosc que creix
(1994) Garcia Barba, Ignasi
L'experiència de ser pare vista des de tres òptiques diferents: el que ho serà per primer cop, el que ja té fills i el que prefereix no tenir-ne.
En un lugar de la Mancha
Garcia Barba, Ignasi
Sancho Panza, dirigint-se a una cadira buida que fa servir per assajar la conversa que vol tenir amb la seva esposa Teresa i dirigint-se, també, a un retrat del Quixot, explica que vol tornar a marxar a buscar noves aventures com les que va compartir, temps enrere, amb el seu antic i ja difunt senyor, el Quixot. Parlant des del moment actual, exposa els motius de la seva decisió i reflexiona sobre les similituds i diferències que hi ha entre l'actualitat i l'època de la novel·la de Cervantes. Així mateix, Sancho es planteja la possibilitat de tornar a ser governador insular i deixar la feina del camp. L'endemà, Teresa Panza, esposa de Sancho, assabentada de les intencions del seu marit i molt disgustada, dicta la carta que vol enviar a la duquessa, qui, en el seu moment, va fer governador a Sancho, perquè l'ajudi a dissuadir l'home del seu propòsit. Dirigint-se a Antonia, neboda del Quixot, Teresa confessa, per error, que manté una relació amb Tomé Cecial, amb qui Sancho pensava marxar i compartir les seves aventures. Exasperada i abatuda, Teresa renuncia a escriure la carta i acaba acceptant que Sancho marxi.
La finestra
Garcia Barba, Ignasi
La Berta és una guia turística de països en guerra. Dirigint-se al públic —els clients adinerats de la ruta en qüestió— la Berta explica el programa del dia, consistent en la visita a diversos edificis religiosos destruïts per les bombes, en el pas per un camp d'extermini o en el dinar en un camp de refugiats. Amb el soroll de metralletes i explosions de fons, la Berta acaba retraient als clients el tracte que rep per part d'ells, i que gastin els diners en un viatge d'aquelles característiques. Aleshores, la Berta truca al seu cap i li diu que el franctirador a qui esperen encara no ha arribat, i el cap li diu que haurà de ser ella qui faci la feina. Desesperada i amenaçada, la Berta acaba agafant un rifle i executant l'ordre.
L'oient
(1995) Garcia Barba, Ignasi
Un home casat lloga un oient perquè l'escolti argumentant la incomunicació de la seva vida de parella. El que no sap l'oient és que ha entrat a formar part d'un joc en què també hi participa la dona. L'autor juga amb les expectatives de l'espectador, que pren consciència de les coses al mateix temps que l'oient.
L'altre extrem de l'oceà
(1997) Garcia Barba, Ignasi
Una dona arriba de "l'altre extrem de l'oceà" a l'espai de la seva infantesa, cercant la seva identitat, les seves arrels, intentant enfortir-se i saber qui és. La seva àvia, que li ha fet de mare, ha mort. Ha vingut per arreglar els papers de l'enterrament i a acalarir les coses, les que no es van dir, en aquest espai que compartiran en silenci. En una veu, tres generacions de dones i una dona que les recorre totes, per retrobar-se i trencar alhora: les cartes de l'àvia, la foto de la mare i un mirall.
Preludi en dos temps
(1995) Garcia Barba, Ignasi
Un professor s'enamora de la seva alumna i, després de molts dubtes, acaba per segrestar-la, tot esperant que s'enamori d'ell.

Ignasi Garcia Barba

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca