Jordi Faura

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    2114
    (2007) Faura, Jordi
    L'Anna demana al seu avi que li expliqui què és la fecundació in vitro. L'avi li respon amb un to pedagògic i infantil, i ella li replica que és jove, però no idiota. Així, l'avi respon científicament el seu munt de preguntes. La noia fa que ell s’adoni que encara no ho ha oblidat tot, que recorda moltes coses. Ell detecta que la neta amaga alguna cosa rere l'esquena: una nina trencada. Li demana com és que ha deixat que els més forts li trenquessin precisament a ella, que quan va néixer i ell se la mirava a la unitat de maternitat de l'hospital va percebre que era diferent de la resta del món. Ara ho entén: no hi ha cap diferència entre una unitat de maternitat i la geriàtrica. Ara només va del llit al jardí de la residència, i en el seu dia a dia no passa absolutament res.
  • Obra
    La sala d'espera
    (2007) Faura, Jordi
    En Gibran és un noi que viu a l’hospital perquè té la malaltia de la son: cau adormit en qualsevol moment del dia; si ho fa amb el cap endavant, però, no corre cap risc. A la sala d’espera coneix en Narcís, que té por: el seu avi s’ha mort i just després el seu pare ha patit un atac de cor, i ara sent que l’han deixat a primera línia de foc davant la mort, i ell no vol morir. Més tard arriba en Hentai, un jove obsessionat amb el sexe que, just ara que havia trobat una persona amb qui volia més que això, han tingut un accident. En Gibran els proposa que li expliquin una història, així ells s’asserenen i ell es pot nodrir de les històries dels altres per alimentar els seus somnis. Però tot d'una senten olor de fum i salten les alarmes de l’hospital: el sistema elèctric els tanca hermèticament. En Narcís i en Hentai tenen por i neguit; en Gibran, tot al contrari: ensuma el fum per poder recordar-ne l’olor i després somiar-la. Els confessa que son les primeres persones que no li expliquen una història alegre sobre els seus éssers estimats. Senten la veu d’una infermera anunciant que no ha estat res. Però ara els dos homes dormen un son molt profund, i en Gibran ho fa amb el cap enrere.
  • Obra
    La fàbrica de la felicitat
    (2009) Faura, Jordi
    L’Àrtemis, la millor llevadora del món, està segura que la Hannah, una científica molt bona, acabarà decidint-se per ser mare i, a més, tindrà una criatura molt especial. L’Adam, però, no ho té tan clar, i ell sí que vol ser pare. Mentre ell és de viatge de feina, per fi la Hannah es decideix a ser mare, i pretén donar el millor de tot a la seva filla, així que ordeix un pla. Demana a l’Àrtemis si coneix alguna dona que vulgui llogar el seu ventre; té la candidata perfecta, la Dolores. Quan l’Adam torna, no s’ho pot creure: farà de pare però ell no n’és el pare biològic. De fet, la nena que tindran, -perquè serà una nena-, tindrà tres mares: la Dolores, que la gesta dins del seu ventre, la Hannah, donadora de l’òvul, i l’Henrietta, de qui s’ha clonat el nucli d’una cèl·lula immortal i s’ha introduït dins l’òvul de la Hannah. Serà la primera nena infantada per clonació i la tria no és en va: l’Henrietta és la noia més bonica que la Hannah hagi vist mai, i per això posarà a la seva filla Helena, com la de Troia. Però, precisament, també portarà molta guerra, perquè tothom vol una criatura, però tots tenen diferents criteris sobre com tenir-la. Mentrestant, Delfos, un pallasso shakespearià-demiürg que treballa a l’hospital, serà l’encarregat de fer-li de mestre. L’Helena, però, no vol sortir, i la Hannah es posa histèrica; l’Adam entra en còlera i ho paga amb ella, matant-la; i, quan per fi surt la nena, tal com prediu Delfos, Dolores mor.
  • Obra
    Groenlàndia
    (2013) Faura, Jordi
    Roma té una malaltia que no la deixa dormir i que farà que es vagi deteriorant fins la mort; però hi ha una cura, i aquesta és la raó per la qual ella i tota la família, uns magnats petrolers, fan una expedició cap al Pol Nord. Allà es troben amb Qitdlarssuaq, el xaman de la tribu inuit, que la conduirà cap a la seva salvació: una flor. Així doncs, tots junts s’endinsaran glaç endins: Qitdlarssuaq, el seu fill Nanoq i la seva néta Sedna, també Helmut, un antropòleg que la tribu ha afillat, Cèsar, -que ve d’una família petrolera-, Ròmul i Rem, un caçador ociós i un raper renegat. Al llarg del viatge passaran moltes coses, i l’antiga i imperial civilització romana voldrà arrabassar l’essència inuit, i acabaran donant pas a un nou nexe, a una nova era.
  • Obra
    Ser un altre
    Faura, Jordi
    Un home torna al pis on vivia, que va deixar després d'un incident; es mostra malenconiós. Truquen a la porta i apareix en Ricard, un noi que li porta una mica de menjar; és un costum del barri, per donar la benvinguda. Li demana que li expliqui la història. L'home, contrariat, comença. Ara fa 10 anys va posar un anunci que deia: "Atreveix-te a ser una altra persona. Et menjaré viu"; un noi va contestar, i es va presentar a casa seva. Xerraven, imaginaven i s'entenien. El noi, que tenia una mare abassegadora i un germà insuportable, se sentia pres, un no-ningú, i volia ser algú altre. Li va demanar que se'l mengés, literalment, tot i que l'anunci anés amb segones; necessitava ser un altre, formar part d'alguna altra cosa, i ser "menjat" seria un veritable gest d'amor. L'home no les tenia totes. Però al cap d'una estona, ell va cuinar parts del cos del noi, que s'ho mirava ensangonat. Finalment, el noi va morir, feliç. Tot seguit, l'home el va trossejar, el va emmagatzemar en bosses, i se'l va anar menjant els dies següents, tal com havien acordat. La policia el va descobrir. Ara han passat els anys, i ha decidit tornar al lloc dels fets. En Ricard entra en còlera, i es desemmascara: és el germà petit del noi. L’home creu que ha vingut a fer-li el mateix, buscant venjança, i l'incita a fer-ho. Però en Ricard vol desfer-se d'aquesta història, i marxa.