Jordi Teixidor Martínez

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1939. Professor d'art dramàtic, també treballat d'administartiu i de decorador publicitari, a part d'escriure guions per a la televisió anls anys 80. Autor teatral des de finals dels 60, la seva obra ha estat premiada en diverses ocasions, però és popularment conegut per la seva obra "El retaule del flautista", de 1970.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 8 de 8
  • Obra
    Conyo!
    Teixidor Martínez, Jordi
    Un home rep una carta del President del govern central felicitant-lo per l’esforç que va fer durant les eleccions del passat mes de maig per arreplegar vots. Ara que s’acosten les eleccions autonòmiques li demana que no es cregui les mentides que diran sobre el seu partit i que s'esmerci en recollir més vots i sobretot, assegurar-se’n de qui vota què, perquè el passat mes de maig els números no van quadrar. En llegir això, l’home surt disparat a buscar la seva dona per escridassar-la, ja que sospita que no va votar el partit que ell li va dir.
  • Obra
    La ceba
    (1986) Teixidor Martínez, Jordi
    En Morrofort és un nacionalista català agressiu i radical que veu com el seu món trontolla quan la seva única filla s'enamora d'un "xarnego", com ell l'anomena. Els altres personatges intentaran ajudar la noia, i a través d'enginyosos enganys, faran creure a Morrofort, que ell mateix és d'origen extremeny. Fet que al final resultarà ser veritat.
  • Obra
    David, rei
    (1985) Teixidor Martínez, Jordi
    L'obra mostra la frustració de tres personages: l'esposa, el marit i la mare d'aquest, que lluiten pel poder dins la família. Hi ha una relació edípica entre mare i fill.
  • Obra
    El bisbe de la Seu
    (1997) Teixidor Martínez, Jordi
    Mentre el bisbe de la Seu dorm plàcidament, se li apareix la Verge Maria amb la seva cort de serafins. El desperta i, de males maneres, li recrimina que hagi prohibit una representació teatral de temàtica religiosa per considerar-la blasfema. El bisbe, afligit, li demana perdó i ella, com que és la Verge, li ha de concedir, però amb una condició: l’any vinent es farà la representació, les despeses aniran a càrrec del bisbe i als pòsters hi posarà: “artista invitada: Santa Maria d’Àneu”.
  • Obra
    Residuals
    (1988) Teixidor Martínez, Jordi
    L'estat d'uns personatges a les acaballes de les seves vides. Els protagonistes pertanyen a la generació que ha viscut la Guerra Civil a l'inici de l'edat adulta.
  • Obra
    Magnus
    (1992) Teixidor Martínez, Jordi
    Magnus, un gran home de negocis, aposta per una operació financera en la qual només creu ell. Els que fins ara li donaven suport li giraran l'esquena.
  • Obra
    El pati
    (1990) Teixidor Martínez, Jordi
    Acusades d'espionatge, senyora i criada es troben presoneres dels 'communards'. La criada intenta millorar la situació denunciant el fill de la senyora, que és un dels revolucionaris. Pel que sembla, hi ha tingut una relació sentimental.
  • Obra
    El drama de les camèlies : o el mal que fa el teatre
    (1980) Teixidor Martínez, Jordi
    Mentre esperen clients, les prostitutes del bordell de Palmira passen les hores dedicades a la lectura. Carlota, la filla de la mestressa, llegeix sempre a les seves companyes 'La dama de les camèlies'. Està obsessionada amb la novel·la de Dumas. Carlota és la puta més bella i també la més inaccessible del bordell i això als homes que freqüenten el bordell no els agrada. Per això, decideixen burlar-se d'ella. Ferran, un jove de bona família, és l'encarregat de dur a terme el pla que han planejat els homes: Ferran es fa passar per un fervent admirador del drama de les camèlies i Carlota cedeix immediatament a les seves proposicions amoroses. Mica a mica, Carlota confon la ficció amb la realitat i aconsegueix viure en la seva pròpia carn la història de Margarita Gautier. Tot i que Ferran acabi confessant l'engany, l'obsessió de Carlota, convertida finalment en bogeria, la porta a la mateixa mort que finalment acaba amb la protagonista de la novel·la de Dumas.