Jordi Teixidor Martínez
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1939. Professor d'art dramàtic, també treballat d'administartiu i de decorador publicitari, a part d'escriure guions per a la televisió anls anys 80. Autor teatral des de finals dels 60, la seva obra ha estat premiada en diverses ocasions, però és popularment conegut per la seva obra "El retaule del flautista", de 1970.
Nom
5 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 5 de 5
Obra Dispara, Flanaghan!(1974) Teixidor Martínez, JordiEls O’Hara i els Stewart són dues famílies de colons que van fer fortuna en la conquesta de l’oest i fundaren Dalton City. Uns es van establir en propietaris de mines - i gràcies a aquest fet en rics financers - i els altres en grans propietaris rurals. Però aviat la manca d’aigua provoca greus conflictes: la mina dels O’Hara ha de tancar i acomiadar nombrosos treballadors que es revolten i acaben morts a trets pel xèrif. Per altra banda, la senyora Stewart troba aigua a les seves propietats però no la vol compartir. La situació desesperada fa que els habitants li robin l’aigua, i fins i tot que el xèrif desatengui les denúncies dels propietaris. Però el major John B. Wayne, al servei de la senyora Stewart i del senyor O’Hara, mata el xèrif i s’erigeix en el nou representant de la llei. Les seves lleis no trigaran a desagradar la comunitat: condemna a la forca els lladres de l’aigua i declara la guerra als sioux, a qui acusa de ser els culpables de la falta d’aigua. Durant l’enfrontament, moren Wayne, la senyora Stewart i nombrosos ciutadans. La pau torna a la vila controlada pels interessos dels O’Hara i del nou hereu Stewart en el moment en què, finalment, la pluja arriba.Obra Rebombori 2(1977) Teixidor Martínez, JordiRebombori 2 està inspirada en els fets que s'esdevingueren l'any 1789 a la ciutat de Barcelona: els rebomboris del Pa. Entre d'altres, els fets ens són explicats des del punt de vista de l'ordre militar, polític, religiós; i també des del punt de vista dels comerciants àvids de diners i des del de la gent del poble. A causa de l'especulació i de les males collites de blat a tot Europa, el preu del pa es dispara fins a tal punt que la gent del poble es veu obligada a prendre el carrer per tal d'acabar amb la situació. El poble aconsegueix una rebaixa en els preus del pa i, de retruc, també en el d'altres aliments de primera necessitat. La rebaixa però, els acaba costant cara, perquè es paga amb la vida de sis persones, sis culpables escollits quasi a l'atzar per la minoria governant als quals responsabilitzen de la violència dels 'rebomboris'.Obra Creont(1990) Teixidor Martínez, JordiDesprés que Antígona i Ismene hagin estat detingudes per haver enterrat Polinices, cosa que Creont havia prohibit taxativament de fer, les dues noies són condemnades a mort. Ara bé, quan Creont s'adona que l'únic que aconsegueix intentant governar de la forma que ell creu més justa possible és que tothom el temi i l'odiï, decideix perdonar Antígona i Ismene i deixar el poder. Llavors, però, Lamac crida les forces armades i avisa Creont que les lleis estan fetes per tal que s'acompleixin, i que si ell no ho fa, ja s'encarregarà ell mateix de fer-ho. Davant aquesta amenaça, Creont i Lamac acorden que només mori una de les noies, la qual resultarà ser Antígona, cosa que també provocarà la mort d'Hemon, fill de Creont i promès d'Antigona. El destí, per tant, s'acaba acomplint.Obra El retaule del flautistaTeixidor Martínez, JordiUna plaga de rates ha envaït la vila de Pimburg i el poble demana una solució a l’ajuntament. El burgmestre creu que l’única solució és la que presenten els gremis de manyans i d’apotecaris, que han decidit aprofitar-se de la plaga per vendre les rateres i els mata-rates que fabriquen i, així, enriquir-se. Però un home misteriós es presenta al burgmestre afirmant que és el cèlebre flautista d’Hamelín i ofereix una solució molt més econòmica. El burgmestre contracta el flautista, però els representants dels gremis decideixen fer creure a tothom que el flautista és un bruixot i que cal enviar-lo a la foguera. El consell es reuneix per discutir com aplicar les rateres i el mata-rates i decideixen aprofitar tots els recursos obtinguts amb diners públics per desratitzar els seus propis negocis. Al final la plaga no pot aturar-se, els pimburgesos han d’abandonar el poble i per culpa de la mala gestió dels governants tot el món pateix la invasió de les rates.Obra Magnus(1992) Teixidor Martínez, JordiMagnus, un gran home de negocis, aposta per una operació financera en la qual només creu ell. Els que fins ara li donaven suport li giraran l'esquena.