Jordi Teixidor Martínez
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1939. Professor d'art dramàtic, també treballat d'administartiu i de decorador publicitari, a part d'escriure guions per a la televisió anls anys 80. Autor teatral des de finals dels 60, la seva obra ha estat premiada en diverses ocasions, però és popularment conegut per la seva obra "El retaule del flautista", de 1970.
Nom
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra La jungla sentimental(1973) Teixidor Martínez, JordiSuhler i Mölings són dos industrials mafiosos que es disputen el control del mercat de la glucosa. Roger, el fill de Suhler, i Míriam, filla de Mölings, mantenen una relació d'amagat dels seus pares. Míriam és també l'amant de Suhler. Així ho vol el seu pare per tal de mantenir controlats els moviments del seu rival: els treballadors de Suhler són en vaga i per Mölings aquest pot ser el moment per un bon cop d'efecte. Míriam, però, és descoberta per Piccó -un esquirol obligat per la seva dona i per Suhler a fer de gàngster. Això fa que Suhler es desplaci a l'apartament de Míriam per tal de passar-hi comptes. La casualitat voldrà que Mölings irrompi en el pis de la seva filla i que Suhler el mati. Poc després, Míriam venja el seu pare assassinant Suhler. Tot i això, Roger i Míriam continuen estimant-se. Encara que ara Roger sigui propietari de l'empresa del seu pare i també hagi deixat de tenir competència, el que ha passat entre les seves famílies ja no és un problema.Obra L'auca del senyor LlovetTeixidor Martínez, JordiEl senyor Llovet es preocupa massa pel seu negoci. Els seus treballadors se'n preocupen massa poc. Ara, un encàrrec pot fer-li guanyar molts diners, tants que, quan la seva plantilla se n'assabenta, decideix fer vaga amb la intenció d’aconseguir un augment de salari. Per tal que la comanda surti, el senyor Llovet és capaç d’aguantar tota mena de males estratègies i de vexacions: els seus treballadors estan disposats a sortir-se amb la seva de totes totes. Però les ganes de resistir porten tots massa lluny, sobretot al senyor Llovet perquè les seves ganes de fer bitllets se l’enduen d’un atac de cor a l’altre barri.Obra Dispara, Flanaghan!(1974) Teixidor Martínez, JordiEls O’Hara i els Stewart són dues famílies de colons que van fer fortuna en la conquesta de l’oest i fundaren Dalton City. Uns es van establir en propietaris de mines - i gràcies a aquest fet en rics financers - i els altres en grans propietaris rurals. Però aviat la manca d’aigua provoca greus conflictes: la mina dels O’Hara ha de tancar i acomiadar nombrosos treballadors que es revolten i acaben morts a trets pel xèrif. Per altra banda, la senyora Stewart troba aigua a les seves propietats però no la vol compartir. La situació desesperada fa que els habitants li robin l’aigua, i fins i tot que el xèrif desatengui les denúncies dels propietaris. Però el major John B. Wayne, al servei de la senyora Stewart i del senyor O’Hara, mata el xèrif i s’erigeix en el nou representant de la llei. Les seves lleis no trigaran a desagradar la comunitat: condemna a la forca els lladres de l’aigua i declara la guerra als sioux, a qui acusa de ser els culpables de la falta d’aigua. Durant l’enfrontament, moren Wayne, la senyora Stewart i nombrosos ciutadans. La pau torna a la vila controlada pels interessos dels O’Hara i del nou hereu Stewart en el moment en què, finalment, la pluja arriba.Obra El retaule del flautistaTeixidor Martínez, JordiUna plaga de rates ha envaït la vila de Pimburg i el poble demana una solució a l’ajuntament. El burgmestre creu que l’única solució és la que presenten els gremis de manyans i d’apotecaris, que han decidit aprofitar-se de la plaga per vendre les rateres i els mata-rates que fabriquen i, així, enriquir-se. Però un home misteriós es presenta al burgmestre afirmant que és el cèlebre flautista d’Hamelín i ofereix una solució molt més econòmica. El burgmestre contracta el flautista, però els representants dels gremis decideixen fer creure a tothom que el flautista és un bruixot i que cal enviar-lo a la foguera. El consell es reuneix per discutir com aplicar les rateres i el mata-rates i decideixen aprofitar tots els recursos obtinguts amb diners públics per desratitzar els seus propis negocis. Al final la plaga no pot aturar-se, els pimburgesos han d’abandonar el poble i per culpa de la mala gestió dels governants tot el món pateix la invasió de les rates.