Antoni Roger Justafré

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Escena final davant la mar
    (1992) Roger Justafré, Antoni
    Una actriu de teatre decideix retirar-se i obrir un cafè a Sitges. Un jove periodista arriba al cafè per fer-li una entrevista i esbrinar les raons profundes que han portat a l'actriu a deixar els escenaris. D'entrada, ella no està gaire disposada a explicar els seus motius, però quan descobreix que un dels seus clients més asidus, un jove de deix melancòlic, de nom Orestes, és el seu més fidel seguidor, les coses canviaran. Llavors arriba Electra, la filla de l'actriu, una noia de vint anys que intenta obrir-se camí en el món del teatre. Electra i Orestes dormen junts; l'endemà la noia coneix el fotògraf que ha arribat a Sitges per documentar l'entrevista amb la seva mare. Decideix marxar amb ell per fer un reportatge fotogràfic per la Mediterrània. Quan l'actriu es queda sola altre cop, arriba el vell amic de sempre, un dandy homosexual, que li proposa convertir el cafè en un petit teatre. Eufòrica, l'actriu prepara el seu retorn als escenaris: ho farà amb la seva filla, representant la tragèdia d'Electra.
  • Obra
    Lleus assassinats quotidians
    (1986) Roger Justafré, Antoni
    La Rosa i el Jordi, dos germans d'uns quaranta anys, acaben de trencar amb les seves respectives parelles i les seves vides han perdut el sentit. Decideixen anar a viure plegats a la casa buida dels seus pares, un pis burgès de l'Eixample barceloní, tancat de fa anys. Allà, on creien que podrien retrobar els seus orígens, només troben una casa sense mobles, un munt de records plens de pols i uns quants discs de Sarsuela que evoquen el món familiar perdut. La convivència es farà més i més difícil entre ambdós, fins que arribi la "Noia Nua", que encarnarà la innocència i la puresa perduda per ells, i que els portarà a replantejar-se les seves vides, els seus èxits i els seus fracassos.