Antoni Roger Justafré

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    Batibull de la faraona innombrable o l'anar i venir del vaixell d'Anubis : Pitarrada egípcia per a cabaret tronat de port fluvial
    (1989) Roger Justafré, Antoni
    L'esperit de la darrera faraona morta retorna al seu palau de Tebes per esborrar el seu record. Vol evitar que els seus hereus la utilitzin com a legitimadora dels seus crims. Els seus fills, actuals faraons, avorten, entre intrigues de llit, el complot pacifista del fill bastard de la difunta per mantenir la seva opció imperialista de poder.
  • Obra
    Hijos de la niebla
    (1996) Roger Justafré, Antoni
    Dani és un noi inestable que durant una festa de carnaval imaginària sedueix la seva psiquiatre, una dona amb la vida impecablement ordenada. Junts viatgen al sud de la Mediterrània, a una illa privada propietat de l'excèntrica família del noi. La seva arribada coïncidirà amb una sèrie de terribles esdeveniments que tindran lloc durant un altre carnaval, entre la realitat més cruel i la ficció més delirant, i que portaran a la psiquiatre a posar-se, també, una màscara, i a participar inevitablement del ball de disfresses.
  • Obra
    Ojos que no ven : Un bel di vedremo
    (1993) Roger Justafré, Antoni
    Lucía és una noia invident que duu una vida miserable entre la seva mare, una antiga prostituta, i el seu promés, un noi sense caràcter només preocupat per fer diners. Ambdós són amants i tenen muntat un negoci amb Lucía, a qui fan prostituir, aprofitant-se de la seva ceguesa, creient que ella no s'adona que els homes que li porten no són el seu promés. Lucía ho sap tot, però no diu res. Una nit, una famosa cantant d'òpera mor, i Lucía reb els seus ulls en donació. Una de les primeres coses que veurà serà l'arribada d'un home, educat i sensible, antic secretari de la diva morta, que voldrà recuperar la mirada de la seva apreciada senyora en els ulls de Lucía. Per tal de poder romandre aprop de la noia, aquest home acceptarà casar-se amb la mare de Lucía, però quan vegi amb nitidesa la desolació del món en que viuen mare i filla, s'arrencarà els ulls.
  • Obra
    Escena final davant la mar
    (1992) Roger Justafré, Antoni
    Una actriu de teatre decideix retirar-se i obrir un cafè a Sitges. Un jove periodista arriba al cafè per fer-li una entrevista i esbrinar les raons profundes que han portat a l'actriu a deixar els escenaris. D'entrada, ella no està gaire disposada a explicar els seus motius, però quan descobreix que un dels seus clients més asidus, un jove de deix melancòlic, de nom Orestes, és el seu més fidel seguidor, les coses canviaran. Llavors arriba Electra, la filla de l'actriu, una noia de vint anys que intenta obrir-se camí en el món del teatre. Electra i Orestes dormen junts; l'endemà la noia coneix el fotògraf que ha arribat a Sitges per documentar l'entrevista amb la seva mare. Decideix marxar amb ell per fer un reportatge fotogràfic per la Mediterrània. Quan l'actriu es queda sola altre cop, arriba el vell amic de sempre, un dandy homosexual, que li proposa convertir el cafè en un petit teatre. Eufòrica, l'actriu prepara el seu retorn als escenaris: ho farà amb la seva filla, representant la tragèdia d'Electra.
  • Obra
    Lleus assassinats quotidians
    (1986) Roger Justafré, Antoni
    La Rosa i el Jordi, dos germans d'uns quaranta anys, acaben de trencar amb les seves respectives parelles i les seves vides han perdut el sentit. Decideixen anar a viure plegats a la casa buida dels seus pares, un pis burgès de l'Eixample barceloní, tancat de fa anys. Allà, on creien que podrien retrobar els seus orígens, només troben una casa sense mobles, un munt de records plens de pols i uns quants discs de Sarsuela que evoquen el món familiar perdut. La convivència es farà més i més difícil entre ambdós, fins que arribi la "Noia Nua", que encarnarà la innocència i la puresa perduda per ells, i que els portarà a replantejar-se les seves vides, els seus èxits i els seus fracassos.