Antoni Roger Justafré
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra Ojos que no ven : Un bel di vedremo(1993) Roger Justafré, AntoniLucía és una noia invident que duu una vida miserable entre la seva mare, una antiga prostituta, i el seu promés, un noi sense caràcter només preocupat per fer diners. Ambdós són amants i tenen muntat un negoci amb Lucía, a qui fan prostituir, aprofitant-se de la seva ceguesa, creient que ella no s'adona que els homes que li porten no són el seu promés. Lucía ho sap tot, però no diu res. Una nit, una famosa cantant d'òpera mor, i Lucía reb els seus ulls en donació. Una de les primeres coses que veurà serà l'arribada d'un home, educat i sensible, antic secretari de la diva morta, que voldrà recuperar la mirada de la seva apreciada senyora en els ulls de Lucía. Per tal de poder romandre aprop de la noia, aquest home acceptarà casar-se amb la mare de Lucía, però quan vegi amb nitidesa la desolació del món en que viuen mare i filla, s'arrencarà els ulls.Obra Càsting : La comèdia(1995) Roger Justafré, AntoniUna actriu i un actor de mitjana edat i sense feina es coneixen durant un dels molts càstings a què es presenten. Amb trajectòries professionals -i vitals- similars, entre l'esperança i la frustració, descobreixen un munt d'afinitats fonamentals en l'amor incondicional que senten tots dos per la seva professió, i que els portarà a iniciar una relació d'amistat i ajuda mútua. La relació, però, es veurà entorpida per les històries de les persones que tenen més a prop -la germana d'ella, el seu fill i la nòvia d'aquest- que, paradoxalment, demostraran ser uns autèntics comediants en el teatre de la vida, i, que, progressivament, aniran mostrant-se darrere de les seves màscares, comprometent així, els personatges que ells mateixos han inventat per por de quedar-se fora del gran espectacle del món, de les coses i la gent.Obra Escena final davant la mar(1992) Roger Justafré, AntoniUna actriu de teatre decideix retirar-se i obrir un cafè a Sitges. Un jove periodista arriba al cafè per fer-li una entrevista i esbrinar les raons profundes que han portat a l'actriu a deixar els escenaris. D'entrada, ella no està gaire disposada a explicar els seus motius, però quan descobreix que un dels seus clients més asidus, un jove de deix melancòlic, de nom Orestes, és el seu més fidel seguidor, les coses canviaran. Llavors arriba Electra, la filla de l'actriu, una noia de vint anys que intenta obrir-se camí en el món del teatre. Electra i Orestes dormen junts; l'endemà la noia coneix el fotògraf que ha arribat a Sitges per documentar l'entrevista amb la seva mare. Decideix marxar amb ell per fer un reportatge fotogràfic per la Mediterrània. Quan l'actriu es queda sola altre cop, arriba el vell amic de sempre, un dandy homosexual, que li proposa convertir el cafè en un petit teatre. Eufòrica, l'actriu prepara el seu retorn als escenaris: ho farà amb la seva filla, representant la tragèdia d'Electra.Obra Lleus assassinats quotidians(1986) Roger Justafré, AntoniLa Rosa i el Jordi, dos germans d'uns quaranta anys, acaben de trencar amb les seves respectives parelles i les seves vides han perdut el sentit. Decideixen anar a viure plegats a la casa buida dels seus pares, un pis burgès de l'Eixample barceloní, tancat de fa anys. Allà, on creien que podrien retrobar els seus orígens, només troben una casa sense mobles, un munt de records plens de pols i uns quants discs de Sarsuela que evoquen el món familiar perdut. La convivència es farà més i més difícil entre ambdós, fins que arribi la "Noia Nua", que encarnarà la innocència i la puresa perduda per ells, i que els portarà a replantejar-se les seves vides, els seus èxits i els seus fracassos.