Sergi Pompermayer Gonzàlez

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1967. Autor teatral. Llicenciat en veterinària, es dona a conèixer com a autor teatral l'any 1997 amb "Zowie" (XXV Premi Ciutat d'Alcoi). Altres obres seves són "Refugiats", "Top Model", "Llum de Guàrdia", "Oddi", "New Order", "Sacrifici", "La Comedia de las Mentiras" i "Blues". Té obres traduïdes a l’anglès, portuguès, txec, grec i castellà. Ha realitzat les dramatúrgies de "Timó d’Atenes" de William Shakespeare, "Don Joan" de Molière i "Carrer Robadors" de Mathias Enard, aquesta juntament amb Julio Manrique i Marc Artigau i guanyadora del Premi Max a la millor adaptació. També ha treballat com a guionista en diverses sèries i programes de televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    Lívia
    Pompermayer Gonzàlez, Sergi
    És la història de Lívia, la dona d'August en els seus darrers anys. Els últims dies d'August es regeixen pel seu afany de mantenir l'imperi romà. Vol recuperar la moral a la ciutat amb l'ajuda dels seus amics artistes: Mecenes, Ovidi i Horaci. Però també ha de contenir militarment la invasió dels germànics, amb l'ajuda de Tiberi. A més, el seu cercle de confiança conspira contra ell. August sap que s'està morint i necessita un hereu. Vol que ho sigui el seu nét Gai, però Lívia vol que ho sigui el seu fill, Tiberi. És per això que Lívia enverina a Gai, i convenç August que el millor és que Tiberi torni del seu exili i pugui governar Roma. Finalment, Lívia enverina també a August, i aconsegueix el que sempre havia volgut: un fill seu és emperador de l'imperi romà, i ella té dret a intervenir en els temes d'Estat.
  • Obra
    L'hora de Mercè Albanell
    (1995) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
    La Magda i la Rosa són les locutores del consultori radiofònic sentimental de Mercè Albanell. Un dia que la Mercè (les paraules de la qual són escrites per un home) acusa una dona de ser la responsable que el seu home li porti les amants a casa i que ell i els nens la facin sovint fora de casa, la Rosa es rebel·la i incita totes les dones a enviar a la merda els homes i els fills i a treure’s els sostenidors en senyal de protesta. Aviat, però arriben dos policies nacionals que les detenen.
  • Obra
    El sexe dels objectes
    (1995) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
    “El sexe dels objectes” explica tres històries encreuades que tenen en comú els sentiments d’odi o d’amor que els protagonistes senten envers objectes. En la primera, l’Home jove sent una passió irresistible per la seva nevera, tot i que es desespera perquè mai li correspon. Un dia, però, la nevera s’obre i el convida a entrar, i ell amb molt de gust la penetra. En la segona història, l’Home maleeix les claus, una ampolla, la ràdio i la Dona perquè, segons ell, com que són femenines, li van en contra. A partir d’un cert moment, les ampolles se suïciden llançant-se al terra, les claus s’amaguen, i la ràdio s’engega sola. L’Home decideix clavar les claus a la paret perquè no es tornin a amagar, fet davant el qual la Dona li pregunta si no pensa tornar a sortir de casa. En la darrera història, la taula en la que es repengen la Senyora i l’Amiga balla. L’Amiga la considera una desvergonyida per això, i li talla les quatre potes. Segons la Senyora, però, la taula no s’ha de preocupar, ja que aquesta tallada encara l’ha rejovenida.