Sergi Pompermayer Gonzàlez

Barcelona, 1967. Autor teatral. Llicenciat en veterinària, es dona a conèixer com a autor teatral l'any 1997 amb "Zowie" (XXV Premi Ciutat d'Alcoi). Altres obres seves són "Refugiats", "Top Model", "Llum de Guàrdia", "Oddi", "New Order", "Sacrifici", "La Comedia de las Mentiras" i "Blues". Té obres traduïdes a l’anglès, portuguès, txec, grec i castellà. Ha realitzat les dramatúrgies de "Timó d’Atenes" de William Shakespeare, "Don Joan" de Molière i "Carrer Robadors" de Mathias Enard, aquesta juntament amb Julio Manrique i Marc Artigau i guanyadora del Premi Max a la millor adaptació. També ha treballat com a guionista en diverses sèries i programes de televisió.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 21

Cafè
(1996) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
Després de dos anys de matrimoni, l’Home acaba d’adonar-se que la seva relació amb la Dona no acaba de funcionar del tot. Se’n va adonar fa deu dies, quan va conèixer la Noia, una companya de feina de qui li sembla que s’ha enamorat. Un dia en un cafè coneix a Ell, un home amb qui agafa prou confiança com per confiar-li els dubtes: no sap si trencar amb la Dona i anar-se’n amb la Noia. En un principi, Ell li aconsella que lluiti per salvar el seu matrimoni, però en veure una foto de la Dona li acaba aconsellant que se separi. Quan ho diu a la Dona, ella no s’esvera ni s’indigna, sinó que ho accepta de bon grat, cosa que sorprèn molt l’Home. Més endavant es descobrirà que la Dona i Ell s’entenen. Un dia coincideixen en el cafè tots quatre personatges. La trobada reafirmarà la relació entre la Dona i Ell, i farà que la Noia deixi l’Home i se’n vagi amb un noi molt guapo que ha conegut a la barra. L’Home, per tant, es quedarà sense parella, tot i que, en canvi, haurà guanyat un amic, Ell, amb qui es trobarà al cafè de tant en tant.
Sacrifici
Pompermayer Gonzàlez, Sergi
En Nil es retroba amb en Marc, el seu millor amic, que fa temps va marxar a estudiar a Londres; se'n van de copes. La cambrera del bar és la Mia, cantant d'un grup i enamorada del Nil. Aquella nit xerren tots tres i després se'n van cap a casa. A casa, al Nil l'espera la seva parella, la Lara. Fa temps que viuen junts. La Lara treballa en una botiga i en Nil en un supermercat, però pinta molt bé i li agradaria dedicar-s'hi. En Marc és molt ric i té moltes influències, i sempre anima en Nil perquè dediqui més temps a crear. La Lara queda embarassada i els plans del Nil de deixar la feina al supermercat i apostar per l'art se'n van en orris. En Marc s'enfada, mai li ha caigut bé la Lara; creu que en realitat en Nil mai n'ha estat enamorat i que estan junts per inèrcia. Aquella nit surten de copes i acaben al bar on treballa la Mia. Beuen molt i ballen, tots tres. Finalment la Mia i en Nil s'emboliquen. En Marc ho veu, i ho grava. L'endemà en Marc i la Lara tenen una discussió. Ell li explica que en Nil li ha fet el salt i que no vol tenir cap fill amb ella; li ensenya la gravació. La Lara deixa en Nil, que queda destrossat. En Marc, en canvi, està satisfet d'haver sacrificat la seva amistat amb en Nil per una bona causa.
Schmetterling
Pompermayer Gonzàlez, Sergi
En Nhet és un jove somiador i està molt insatisfet amb la seva vida. El seu amic Mik és més terrenal, només pensa en lligar amb noies. En Nhet està preocupat i frustrat, ja no vol viure més amb la seva mare ni l'Abbi, i aquesta nit ha decidit que se'n va a les bases de l'espai. La Mara va sempre de bòlit, va a teràpia i sempre discuteix amb el seu pare, l'Abbi, que també viu a casa. L'Abbi i el Nhet es porten molt bé, comparteixen estones i converses a casa. L'Abbi troba molt a faltar a la seva dona i la somia. El pare d'en Nhet està desaparegut des de fa molt temps, l'Abbi sempre diu que era molt curt, però la Mara el defensa. Un dia una amiga de la Mara li diu que el pare ha tornat, que l'han vist pel barri. La Mara el va a veure perquè vol que conegui en Nhet, el seu fill. Ni el Pare ni el Nhet volen conèixer a l'altre, però la Mara els fa creure el contrari, i al final en Nhet va a veure el Pare. Mentrestant, l'Abbi comença a somiar i parlar (o discutir) amb Déu, que li fa propaganda del Paradís perquè quan es mori se'n vagi cap allà. L'Abbi no ho veu clar i l'envia a pastar fang. Al cap d'uns dies se li apareix Buda, que també li promociona el seu més enllà, però l'Abbi no es deixa convèncer. En Nhet i el Mik se'n van a veure el Pare amb la intenció de matar-lo perquè els jutgin i poder marxar a les bases, però el Pare els sorprèn i després d'una baralla els dispara. En Mik mor i en Nhet queda inconscient. L'Abbi en conèixer la notícia es desmaia i se'n va. Se'n va al seu paradís personal, amb la seva dona.
Nit balsàmica
(2004) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
L'Anna, la Magda i el Marc són un equip d'arqueòlegs que porten mesos treballant en un jaciment arqueològic del sud-est de la conca mediterrània sense fer cap troballa. La convivència i la frustració de tants mesos sense trobar res rellevant els porten a prendre la decisió de tornar cap a casa. L'Anna s'enyora de la seva parella (o ho fa veure?) però en realitat li agrada en Marc. La Magda és qui porta més temps en l'ofici de l'arqueologia, és la cap de l'expedició i una mare que troba molt a faltar la seva filla. I en Marc és un noi que viu per la feina i que no fa res més (a part de tenir aventures amb una dona casada com la Magda, la seva cap i companya de feina). L'última nit en el jaciment, gairebé sense voler, l'Anna troba un crani, fet que farà aflorar totes les veritats que portaven temps submergides. En aquest núvol de retrets i de revelacions, els tres arqueòlegs hauran de decidir si es queden al jaciment investigant la descoberta o tornen cap a casa com estava previst.
Un pare emprenyat
(2003) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
Un pare ha anat a exposar a un grup de gent la seva inquietud perquè els seus dos fills hauran d’estudiar tres hores a la setmana del fet religió, tot i que ell considera que les religions són una merda i que han estat el que ha fet més mal a la humanitat. Com que considera que aquells que ens governen estan fent tot el possible per deixar-nos el pitjor món possible, li venen ganes de dir als seus fills que llencin bombes i matin a tot déu, però ha de controlar-se per educar-los en la tolerància.
Lívia
Pompermayer Gonzàlez, Sergi
És la història de Lívia, la dona d'August en els seus darrers anys. Els últims dies d'August es regeixen pel seu afany de mantenir l'imperi romà. Vol recuperar la moral a la ciutat amb l'ajuda dels seus amics artistes: Mecenes, Ovidi i Horaci. Però també ha de contenir militarment la invasió dels germànics, amb l'ajuda de Tiberi. A més, el seu cercle de confiança conspira contra ell. August sap que s'està morint i necessita un hereu. Vol que ho sigui el seu nét Gai, però Lívia vol que ho sigui el seu fill, Tiberi. És per això que Lívia enverina a Gai, i convenç August que el millor és que Tiberi torni del seu exili i pugui governar Roma. Finalment, Lívia enverina també a August, i aconsegueix el que sempre havia volgut: un fill seu és emperador de l'imperi romà, i ella té dret a intervenir en els temes d'Estat.
Amèrica
(2022) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
L'11 de setembre del 2021, els Vidal Xifré es reuneixen per celebrar l'aniversari del seu fill. Quan aquest s'hi presenta amb la seva parella, una noia negra, es descobreix que la família manté la seva posició burgesa gràcies al seu passat com a traficants d'esclaus a Cuba. Aquest fet produeix una forta discussió entre ells, mentre l'àvia recorda la història dels seus avantpassats, que fins van arribar a enterrar a la casa una de les seves esclaves, l'Amèrica.
Koala
Pompermayer Gonzàlez, Sergi
Un home d'uns quaranta anys està assajant un monòleg al seu garatge. Durant l'assaig va tenint tot tipus d'interrupcions: primer li sona el telèfon i aprofita per practicar què diria si a mitja funció a algú del públic li sonés el telèfon; després el mateix monòleg li recorda que durant la seva infantesa a l'escola es reien d'ell perquè el seu pare treballava en un pàrquing i uns quants de la classe li feien tota mena de males passades; després el truca la seva ex-dona per recordar-li que l'endemà tenen una reunió amb la tutoria del seu fill, i també per informar-lo que hi anirà amb la seva nova parella, un mosso de la BRIMO; finalment, qui l'interromp és la seva pròpia mare, que és dependent i té ganes de fer pipí. Amb cada interrupció descobrim una part de la vida del protagonista, fins que al final el truca el seu fill i li explica el que ell mai va atrevir-se a explicar als seus pares: pateix assetjament escolar.
New order
(2014) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
Una dona desnonada amb dues filles, un aturat i el fill d'una dona gran estafada per les preferents són els New Order. S'autodefineixen com una organització internacional anti sistema que té l'objectiu d'instaurar un nou ordre mundial antitètic al que els poders fàctics actuals [any 2014, sud d'Europa] volen imposar per tal d'acabar de sotmetre les classes treballadores i desfavorides del planeta. Per arribar al seu objectiu han decidit segrestar l'ex-ministra d'Indústria, que ara forma part de l'accionariat d'un gran banc, perquè en la següent junta d'accionistes exigeixi que s'aturin tots els desnonaments, i es tornin els diners a tots els estafats per les preferents. Els segrestadors, però, són tot el contrari de professionals, i protagonitzen tota mena d'escenes còmiques. Mica en mica l'ambient de violència i enfrontament entre els segrestadors va creixent perquè la Segrestada no vol concedir-los el que volen. Els dos nois són partidaris de deixar-ho córrer i deixar marxar l'ex-ministra. La Segrestadora, en canvi, vol arribar fins al final i, en un atac de desesperació, dispara a matar a la Segrestada. No hi té res a perdre.
Ossos
Pompermayer Gonzàlez, Sergi
Un gos gros es troba un gos arnat. El Gos gros està vigilant els ossos d'un avantpassat seu, Miguel de Cervantes. Diu que és el seu avantpassat perquè "va néixer sent humà, va escriure uns llibres exquisits, però va acabar morint com un gos abandonat". El Gos gros vigila els ossos perquè cap gos com el Gos arnat els rosegui i se'ls emporti. Un dia, però, fan obres on són els ossos i els porten a un laboratori científic. El Gos gros i el Gos arnat emprenen una aventura a l'estil quixotesc per custodiar de nou les restes de Cervantes. Mentrestant, dos científics han d'analitzar els ossos al laboratori, però no s'hi acaben de posar mai. Qualsevol excusa és bona per no treballar. Fins que els truca el Ministre d'Incultura per preguntar-los si poden assegurar que els ossos que han trobat són espanyols. Els científics, que amb tot plegat veuen ploure subvencions del cel, li diuen que sí, que han trobat un tros de roba (que "es paño" en castellà, és a dir, espanyol). Acte seguit els truca l'Amancio, el més ric de tots, per preguntar si podrien demostrar que aquest tros de tela que han trobat podria ser de la seva empresa. Finalment, els gossos troben els ossos i els roben. Els dos científics, per tal de poder complir amb les dues parts i fer-se rics, ho solucionen ràpidament: es tallen les pròpies cames i entreguen les seves tíbies com a ossos de Miguel de Cervantes.

Sergi Pompermayer Gonzàlez

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca