Sergi Pompermayer Gonzàlez

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1967. Autor teatral. Llicenciat en veterinària, es dona a conèixer com a autor teatral l'any 1997 amb "Zowie" (XXV Premi Ciutat d'Alcoi). Altres obres seves són "Refugiats", "Top Model", "Llum de Guàrdia", "Oddi", "New Order", "Sacrifici", "La Comedia de las Mentiras" i "Blues". Té obres traduïdes a l’anglès, portuguès, txec, grec i castellà. Ha realitzat les dramatúrgies de "Timó d’Atenes" de William Shakespeare, "Don Joan" de Molière i "Carrer Robadors" de Mathias Enard, aquesta juntament amb Julio Manrique i Marc Artigau i guanyadora del Premi Max a la millor adaptació. També ha treballat com a guionista en diverses sèries i programes de televisió.
Nom

Filtres

2003 - 200912010 - 20111
Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false × Paraules clau: Comèdia ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Miniatura
    Obra
    Un pare emprenyat
    (2003) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
    Un pare ha anat a exposar a un grup de gent la seva inquietud perquè els seus dos fills hauran d’estudiar tres hores a la setmana del fet religió, tot i que ell considera que les religions són una merda i que han estat el que ha fet més mal a la humanitat. Com que considera que aquells que ens governen estan fent tot el possible per deixar-nos el pitjor món possible, li venen ganes de dir als seus fills que llencin bombes i matin a tot déu, però ha de controlar-se per educar-los en la tolerància.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    L'hora de Mercè Albanell
    (1995) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
    La Magda i la Rosa són les locutores del consultori radiofònic sentimental de Mercè Albanell. Un dia que la Mercè (les paraules de la qual són escrites per un home) acusa una dona de ser la responsable que el seu home li porti les amants a casa i que ell i els nens la facin sovint fora de casa, la Rosa es rebel·la i incita totes les dones a enviar a la merda els homes i els fills i a treure’s els sostenidors en senyal de protesta. Aviat, però arriben dos policies nacionals que les detenen.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    La Fada Faristol
    (1996) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
    L’Estel i l’Arnau són dos nens molt entremaliats que es passen el dia mirant la televisió i jugant als videojocs. Un dia que remenen per les golfes, se’ls apareix la Fada Faristol. Després d’intentar llegir-los alguns contes als quals no paren atenció, la Fada confessa que, de fet, és una aprenenta, i que només arribarà a ser fada si passa tres proves: ha de trobar la vareta màgica després de passar per un laberint invisible; ha d’aconseguir tres pèls de la cua d’un troll; i ha d’aconseguir que, com a mínim, un nen o una nena cregui en fades. Amb l’ajuda de l’Estel i de l’Arnau, passa les dues primeres proves, i gràcies al fet que ells dos arriben a creure que és una fada de debò, la Fada Faristol obté el diploma de fada diplomada.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    El sexe dels objectes
    (1995) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
    “El sexe dels objectes” explica tres històries encreuades que tenen en comú els sentiments d’odi o d’amor que els protagonistes senten envers objectes. En la primera, l’Home jove sent una passió irresistible per la seva nevera, tot i que es desespera perquè mai li correspon. Un dia, però, la nevera s’obre i el convida a entrar, i ell amb molt de gust la penetra. En la segona història, l’Home maleeix les claus, una ampolla, la ràdio i la Dona perquè, segons ell, com que són femenines, li van en contra. A partir d’un cert moment, les ampolles se suïciden llançant-se al terra, les claus s’amaguen, i la ràdio s’engega sola. L’Home decideix clavar les claus a la paret perquè no es tornin a amagar, fet davant el qual la Dona li pregunta si no pensa tornar a sortir de casa. En la darrera història, la taula en la que es repengen la Senyora i l’Amiga balla. L’Amiga la considera una desvergonyida per això, i li talla les quatre potes. Segons la Senyora, però, la taula no s’ha de preocupar, ja que aquesta tallada encara l’ha rejovenida.
  • Miniatura
    Obra
    Top Model
    (2011) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
    El públic són els assistents a la presentació en societat de la Fundació Max, una fundació per a totes aquelles persones que tenen problemes pel fet de ser massa guapes. Aquest és el cas del Max, un home obsessionat pel culte al cos. És model, té una dona, amics... però no és feliç perquè tots els que l'envolten se senten menystinguts i aclaparats per la seva bellesa perfecta. Un dia en Max decideix prendre una decisió radical: fer-se una cirurgia antiestètica per revertir el seu atractiu físic. Els metges el deixen calb, gras i amb bosses sota els ulls. Ara que ja no és guapo es dedica a través de les conferències a vendre el seu llibre i aconseguir aportacions econòmiques per a la Fundació. Quan s'acaba el xou, però, ens adonem que tot és mentida. En realitat en Max no ha estat mai guapo i s'ha inventat tot això per poder pagar-se una cirurgia estètica per a ell i el seu germà, que està essent perseguit per la justícia i necessita una nova identitat.