Ferran Joanmiquel
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra La crida(2014) Joanmiquel, FerranUn home jove, que no arriba a la trentena, reparteix fulletons de propaganda electoral. Ningú no li fa cas, fins que sembla que s'atura un home i l’hi explica tot. Que ell també era així, que no li interessava la política, fins que li van donar un fulletó del partit i s'hi va sentir més que identificat. I ara hi treballa. Perquè no pot ser que ens venguessin el discurs que havíem d'estudiar, formar-nos, tenir dos o més carreres i que ara no hi hagi feina. Que estem desemparats. Que és culpa de tota aquesta gent de fora que ha vingut per quedar-se i rebre els ajuts que ens haurien de pertocar. I això no pot ser. Perquè aquesta gent de fora et fa treure el pitjor de tu, i justament per això se n’haurien d’anar. S’ha acabat la festa.Obra Blau(2010) Joanmiquel, FerranÉs la nit de cap d’any. En Jofre, mecànic de l’Aurora, un vaixell carregat d’ossets de peluix i altres joguines, és l’únic supervivent del naufragi. Abans de l’accident, salta a l’aigua amb un bot salvavides, i ara es troba sol envoltat d’un mar d’ossets. Truca, demanant ajuda, a la unitat de salvament marítim. Li respon l’Ester. Ha calculat aproximadament la seva posició i ara hi envia un helicòpter. En Roger, que pilota l’helicòpter de rescat, surt corrent, travessant el cel cap a un destí incert, però també amb molta son acumulada i poques pastilles per desvetllar-se. En aquest diàleg a tres bandes es barregen la por i l’esquerperia d’en Jofre, els traumes d’infància d’en Roger i l’Ester, però també el desig candent que hi entre els dos, que avui havien d’anar a sopar i celebrar l’entrada d’any junts, potser al llit. Però aquest diàleg arriba a un punt de no retorn: els límits de la realitat es difuminen. En Roger per fi veu la barca d’en Jofre, que cau al buit a la fi de la terra, i ell hi va darrere per intentar salvar-lo. De cop, entren en un espai indòmit i ingràvid, i veuen coses impensables. L’Ester està perdent el senyal. Sent de manera difusa la veu d’en Roger, però ell és a anys llum.Obra Dinou(2009) Joanmiquel, FerranEn Cesc és un noi de dinou anys amb una vida aparentment convencional: estudia el mateix que va estudiar el seu pare a la universitat, surt de festa, té una nòvia, i viu amb la mare i el germà perquè és orfe de pare. La història, però, pren com a punt de partida el dia que en Cesc té un accident de cotxe i perd la vida, donant peu a dos relats: per una banda, les trobades al voltant de les restes mortals d'en Cesc, en què els éssers estimats el recorden, i per l'altra, la narració que ens explica el que realment va passar: qui era, què feia i com va acabar morint. El noi estava molt interessat en els estudis que el seu pare feia abans de morir sobre els forats de cuc, un fenomen de l’espai que connecta dos forats negres, fet que permetria viatjar en el temps. Finalment, el mòbil d’en Cesc -que encara guarda la seva mare- rep un missatge de veu: “Francesc... fill... He tornat. Sóc el teu pare”.Obra La filla de Chagall(2013-07) Joanmiquel, FerranLa Tamar és una jove israeliana d’origen sefardita que viu a Tel Aviv. La seva família vol que porti a Girona una clau vella i rovellada que ha anat passant de generació en generació perquè suposadament obre la porta de la casa on vivien els seus ancestres, al Call Jueu, abans que en fossin expulsats pels Reis Catòlics el 1492. Ella, però, ha rebutjat tota la vida aquesta història, i creu que el seu avi se la va inventar i va comprar la clau als encants de Tessalònica. Però ara és a Girona, se n’hi ha anat sense dir-ho a ningú; i, mentre renega entre dents, va perseguint l’olor del gessamí i una melodia de violí fins que troba el pany que ha d’obrir la clau. I aquesta història és la que explica als seus alumnes a la classe d’història de l’art. Perquè potser és la història de tots nosaltres, de la humanitat, la de les arrels flotants i un passat que ens és una nosa, un pes.