Ferran Joanmiquel

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nom

Filtres

2014 - 20152
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 2021 × Paraules clau: Monòleg ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    La crida
    (2014) Joanmiquel, Ferran
    Un home jove, que no arriba a la trentena, reparteix fulletons de propaganda electoral. Ningú no li fa cas, fins que sembla que s'atura un home i l’hi explica tot. Que ell també era així, que no li interessava la política, fins que li van donar un fulletó del partit i s'hi va sentir més que identificat. I ara hi treballa. Perquè no pot ser que ens venguessin el discurs que havíem d'estudiar, formar-nos, tenir dos o més carreres i que ara no hi hagi feina. Que estem desemparats. Que és culpa de tota aquesta gent de fora que ha vingut per quedar-se i rebre els ajuts que ens haurien de pertocar. I això no pot ser. Perquè aquesta gent de fora et fa treure el pitjor de tu, i justament per això se n’haurien d’anar. S’ha acabat la festa.
  • Miniatura
    Obra
    La filla de Chagall
    (2013-07) Joanmiquel, Ferran
    La Tamar és una jove israeliana d’origen sefardita que viu a Tel Aviv. La seva família vol que porti a Girona una clau vella i rovellada que ha anat passant de generació en generació perquè suposadament obre la porta de la casa on vivien els seus ancestres, al Call Jueu, abans que en fossin expulsats pels Reis Catòlics el 1492. Ella, però, ha rebutjat tota la vida aquesta història, i creu que el seu avi se la va inventar i va comprar la clau als encants de Tessalònica. Però ara és a Girona, se n’hi ha anat sense dir-ho a ningú; i, mentre renega entre dents, va perseguint l’olor del gessamí i una melodia de violí fins que troba el pany que ha d’obrir la clau. I aquesta història és la que explica als seus alumnes a la classe d’història de l’art. Perquè potser és la història de tots nosaltres, de la humanitat, la de les arrels flotants i un passat que ens és una nosa, un pes.