La Tamar és una jove israeliana d’origen sefardita que viu a Tel Aviv. La seva família vol que porti a Girona una clau vella i rovellada que ha anat passant de generació en generació perquè suposadament obre la porta de la casa on vivien els seus ancestres, al Call Jueu, abans que en fossin expulsats pels Reis Catòlics el 1492. Ella, però, ha rebutjat tota la vida aquesta història, i creu que el seu avi se la va inventar i va comprar la clau als encants de Tessalònica. Però ara és a Girona, se n’hi ha anat sense dir-ho a ningú; i, mentre renega entre dents, va perseguint l’olor del gessamí i una melodia de violí fins que troba el pany que ha d’obrir la clau.
I aquesta història és la que explica als seus alumnes a la classe d’història de l’art. Perquè potser és la història de tots nosaltres, de la humanitat, la de les arrels flotants i un passat que ens és una nosa, un pes.
