Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
13 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 13
Obra Jòquer(1993) Cunillé Salgado, LluïsaCinc escenes juxtaposades sense relació argumental. "El taxi": Monòleg d'una dona adreçant-se a un desconegut que, com ella, espera un taxi (joc teatral: Els signes escènics -soroll de pluja, música de fons, llums de neó..- van desapareixent així que ella decideix ignorar-los. "Les nits d'hivern": Converses entre desconeguts en un bar. "Una illa": Monòleg d'un home que s'adreça a una nativa d'una illa on ha anat de vacances. "Jòquer": Dos homes i una dona es troben de nit en un banc, després que un terratrèmol hagi sacsejat les seves cases. "La gàbia": Monòleg d'un home que es tanca en una gàbia d'un zoo refugiant-se d'un lleó que s'ha escapat. A la gàbia ja hi ha una dona, que no li dirigeix la paraula mentre ell no para de xerrar. Finalment, ella obre la boca i se sent un rugit esfereïdor.Obra Libración(1993) Cunillé Salgado, LluïsaTres trobades de dues dones, cada vegada pels volts de mitjanit, en un parc. El lloc és habitual per una, que hi passeja gossos, i estrany per l'altra, que pateix perquè ha de deixar el nen a casa, sol o amb una veïna. Dos motius recurrents serveixen per unir les tres escenes: el soroll metàlic d'un gronxador que al punt de les dotze es mou tot sol i el so d'una trucada telefònica.Obra Desde los interiores siempre contrariados de tan calados por el desapego(1997) Cunillé Salgado, LluïsaA la recepció d'un hotel, Ella demana la clau de la seva habitació al Recepcionista i que, en cas que la truquin, li passi la trucada. Sona el telèfon i Ella pregunta si la trucada és per a ella. El Recepcionista li diu que no, que és una trucada de l'aeroport. A continuació, a la terrassa d'un bar, Ell, que duu una càmera de fotos penjant, està assegut en una taula i quan la Cambrera li porta un cafè, Ell li pregunta si té un diari i ella li respon que no. Tot seguit, Ell demana a la Cambrera si el pot fotografiar, ella li diu que sí i li fa la foto. Aleshores, Ell li demana si vol que la fotografiï a ella i la Cambrera respon que no li agrada que li facin fotos. Ell pregunta a quina hora tanca un museu que hi ha a la vora i la Cambrera li diu que, com que és dilluns, està tancat. Finalment, ella s'ofereix per anar a comprar-li el diari amb el canvi del cafè.Obra Accident(1994) Cunillé Salgado, LluïsaUn home visita a l' hospital un altre home, a qui han atropellat. La víctima de l'accident li ofereix feina en un magatzem. Es tracta de vigilar de nit una remesa de ventiladors que l'accidentat ha comprat per vendre'ls a l'estiu. Es desenvolupa la relació entre ells dos fins que el segon té un accident i es tornen a trobar conversant a l'hospital.Obra Privado(1996) Cunillé Salgado, LluïsaUn home entra a una habitació d'hotel on hi ha una dona adormida. És metge i ha vingut per reconèixer-la avisat pels de l'hotel perquè dormia massa. La dona ha pres pastilles per dormir. Mantenen una conversa on ell intenta vendre-li un cotxe i un apartament del seu germà que és taxista però que li van retirar la llicència. Arriba un amic d'ella i, per tal d'evitar que la dona hagi de donar explicacions, el metge li diu a l'amic que és taxista i que ha vingut a portar-li el bolso que es va deixar en el seu taxi la nit anterior. També li acaba explicant que no té llicència per la qual cosa vol vendre's el cotxe i que té un apartament cara al mar. El lector no acaba de saber quina és la veritable identitat de l'home.Obra La festa(1993) Cunillé Salgado, LluïsaDurant una festa, un home i una dona que s'han conegut aquella nit, es refugien en una habitació de la casa per fer l'amor; gairebé sense adonar-se'n, imaginen entre tots dos una altra parella que els observa, i van descrivint la seva relació d'odi i d'amor.Obra Berna(1994) Cunillé Salgado, LluïsaVuit situacions juxtaposades sense solució de continuïtat. Algunes estan emmarcades en una certa quotidianeïtat, d'altres ho estan en un ambient reconeixible però s'hi produeix algun fet extraordinari; finalment, hi ha escenes clarament metafòriques.Obra Dotze treballsCunillé Salgado, LluïsaUna tarda d'un diumenge de tardor, en un jardí a prop d'una estació de trens, dues dones estan assegudes en un mateix banc. Al començament sembla que no es coneixen i que els costa comunicar-se, però a poc a poc aniran compartint experiències: els somnis, el tabac, històries possibles a partir d'un nom gravat en un banc, etc. També reprodueixen petites escenes de la realitat de cadascuna, cosa que els permet conèixer-se més. Al final, les dues dones s'aixequen i van a fer un passeig.Obra El instanteCunillé Salgado, LluïsaLes quatre escenes en les quals està dividida l'obra mostren quatre situacions que viu la Marta en un sol dia, caracteritzades per un hermetisme que crea tota una sèrie d'interrogants en l'espectador. En la primera, la Marta i el seu home Eduardo esmorzen a casa mentre parlen d'una festa de disfresses, fins que l'Eduardo comença a trobar-se malament, vomita, i cau en rodó sobre la taula (és mort?, es pregunta l'espectador). En la segona escena, la Marta ha anat a ensenyar un solar al Hombre Mayor, que el vol comprar, però el seu soci no arriba i es veuen obligats a esperar-lo. Al final, un avió els dispara una ràfaga de metralladora i el Hombre Mayor resta a terra estirat (és mort?). En la tercera escena, la Marta és un bar amb el Hombre Joven (el soci del Hombre Mayor?). Conversen tranquil·lament, i a poc a poc, van adquirint una confiança que abans no tenien. Finalment, en la quarta escena, la Marta surt a una terrassa durant la festa de disfresses i es troba una amiga, la Julia. La Marta no ha ballat amb ningú, però ara ho fa amb la Julia. Després, mirant avall, la Julia li comenta que només faria falta un moment, però que no ha tingut valor. A continuació comença a despullar-se, però quan la Marta diu que no pot, es vesteix i totes dues surten agafades de la mà.Obra La venda(1994) Cunillé Salgado, LluïsaLa Glòria ensenya el seu pis a la Marta per vendre-l'hi. Però l'Eduard, un altre possible comprador, voldria partir el pis. Sorgeixen confidències. En l'última escena la Glòria i l'Eduard firmen els papers del tracte. Les tres escenes acaben amb un dels tres personatges que marxa i fa un petó al que es queda.