Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
22 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 22
Obra Estación(2004) Cunillé Salgado, LluïsaEn una estació de tren, l'Home està assegut en un banc. Arriba la Dona, amb dues maletes, i s'asseu al costat d'ell. L'Home va allà algunes tardes a passar l'estona veient com marxen i arriben els trens i els passatgers. La Dona ha anat a l'estació sense cap destí concret, disposada a començar de zero i decidir allà mateix cap a on anirà. Ella demana a l'Home que l'ajudi a triar una destinació i ell li respon que no sap què dir i que ho hauria de pensar. La Dona li diu que si necessita temps per pensar-ho, ella pot esperar a marxar l'endemà. L'Home li respon que l'endemà no podrà anar a l'estació i ella li dóna les gràcies i li diu que ja ho pensarà sola. Finalment s'acomiaden, l'Home marxa i la Dona es queda asseguda al banc.Obra Assajant Pitarra (gatada en quinze quadres i amb il·lustracions musicals en el català que ara es parla)(2007) Cunillé Salgado, LluïsaEls senyors Serraclara, Gratallops i Gateres i les senyores Mitjavila i Mariagneta són el president de la Generalitat i els caps dels grups parlamentaris catalans. En una sala del castell de Montjuïc, els cinc estan assajant textos de Serafí Pitarra i es queden tancats perquè Mariagneta ha perdut la clau. Entre fragments de l'obra de Pitarra, comenten la política catalana de diferents èpoques i, alhora, s'intercalen veus en off que fan incisos i apunts als diàlegs dels personatges amb citacions de frases cèlebres històriques. Després de passar dies tancats, comencen a fer pudor i a discutir entre ells. Serraclara proposa diverses opcions per mirar de sortir de la crisi institucional en què es troben i, finalment, Mitjavila suggereix disparar el canó que hi ha enmig de la cambra contra la porta. Els esquelets dels cinc personatges apareixen abraçats al canó del segle XIX.Obra El empleo(1992) Cunillé Salgado, LluïsaUna dona reclama a un home que li torni un favor que ella li va fer un dia. L'obra es desenvolupa mitjançant aquest insistent reclam, i per la insinuació de les intimitats d'aquests dos personatges, que viuen en una mateixa pensió, i que per la resta són perfectes desconeguts.Obra La cantant calva al McDonald's(2006) Cunillé Salgado, LluïsaEn un McDonald's de Londres, s'hi troben d'amagat la Sra. Smith, una pintora depressiva, i el Sr. Martin, un corredor de borsa alcohòlic. La Cantant Calba entra al local i explica als dos amants que està exiliada a Londres perquè a Itàlia els artistes estan perseguits. A continuació, la cantant marxa al lavabo i apareix Mary, una antiga treballadora de la casa dels Smith que ara treballa d'encarregada al McDonald's. Per últim, entra el Cap de bombers i diu a Mary que han d'evacuar el local perquè hi ha hagut un avís de bomba molt a prop. Tot i que la filla de la Sra. Smith, Peggy, confessa que ha sigut ella qui ha trucat dient que hi havia una bomba, el Cap de bombers sospita de la cantant perquè és una exiliada política. Quan la cantant surt del lavabo i abandona el local, se sent una ràfega de metralladora. Al final de tot, el Sr. Martin i la Sra. Smith demanen al Sr. McDonald, propietari de la cadena de restaurants, que patrocini una exposició de la Sra. Smith. El Sr. McDonald els ofereix la possibilitat que l'obra de la Sra. Smith decori els establiments de la cadena de tot el món.Obra Barcelona, mapa d'ombres(2003) Cunillé Salgado, LluïsaEll i Ella són un matrimoni d'avançada edat que viu en un pis de l'Eixample de Barcelona i que relloga habitacions. Una nit, parlen successivament amb els rellogats per demanar-los que deixin el pis, ja que Ell, malalt terminal, vol morir a casa. D'aquesta manera, Ell demana a la Dona, una professora de francès que fa temps que viu allà, que marxi. A continuació, Ella pregunta al Jove, un vigilant de seguretat, quin dia deixarà el pis. Acte seguit, Ell també comenta amb l'Estrangera, embarassada, el dia que aquesta ha de marxar. Durant la conversa, l'Estrangera li diu que el fill que espera és d'Ell, d'una vegada que van estar junts, el dia que l'home va saber que estava malalt. Durant la mateixa nit, Ella també conversa amb el seu germà, el Metge, i, finalment, amb Ell. Ell li explica a Ella que el fill que espera l'Estrangera és seu i Ella li confessa que el Metge en realitat no és el seu germà, sinó el seu fill, a qui va tenir amb el seu propi pare.Obra La citaCunillé Salgado, LluïsaL'obra mostra tot un seguit de trobades d’un home amb diversos desconeguts. Primer es troba un vell al parc que li diu a quin lloc hi ha enterrat un tresor. Després, una rellotgera comenta que, a causa d'un càncer, només té un pit i que li acaba d'arribar la filla. A continuació, en una estació, explica a un jove que ha apostat amb els clients d'un bar que és fill seu, i el jove el morreja perquè vegin clarament que no ho és. Tot seguit un metge li fa una revisió per obtenir una feina en unes obres del metro. Després un viatger li proposa que viatgi en lloc seu perquè ha somniat que el tren que ha d'agafar tindrà un accident. I finalment, després de vomitar a l'andana d'una estació de metro, besa una desconeguda, qui, incomodada, s'allunya d'ell.Obra Après moi, le déluge(2007) Cunillé Salgado, LluïsaUn home de negocis occidental que treballa per a una empresa que es dedica a l'explotació de coltan i una intèrpret que parla quinze idiomes, es troben en una habitació d'hotel a Kinshasa, la capital de l'actual República Democràtica del Congo. Ella, que viu i treballa a l'hotel, fa d'intèrpret entre l'home de negocis i un home d'un poble del nord del país que vol convèncer l'occidental perquè s'emporti el seu fill a Europa, li doni feina i, així el tregui de la misèria. A partir de la conversa, l'intèrpret explica les atrocitats que el fill va cometre quan era petit i fou segrestat per una guerrilla que el va obligar a lluitar i a matar. Quan l'home de negocis finalment accepta els serveis del fill, l'altre home, a qui no veiem en cap moment i sempre per boca de l'intèrpret, li diu que, en realitat, el seu fill és mort des dels tres anys i que el que realment pretén és que algú, a part d'ell mateix, el trobi a faltar.Obra Et diré sempre la veritat(2002) Cunillé Salgado, LluïsaL'actor Lluís Homar reflexiona sobre el seu propi ofici fent un repàs de la seva trajectòria vital i professional, alhora que reprodueix fragments d'obres teatrals que serveixen com a recolzament del monòleg. Partint del vers de Salvador Espriu, "Et diré sempre la veritat", hi ha citacions, entre d'altres, de "Hamlet" de Shakespeare, de "El misàntrop" de Molière, del Manelic de "Terra baixa" d'Àngel Guimerà, o de "Solness, el constructor" d'Ibsen. A partir dels fragments citats i del propi text, es tracten temes com la relació de l'actor amb les companyies de teatre, la relació entre art i poder, la sinceritat amb un mateix, l'èxit i el fracàs o la relació entre actor i espectador.Obra El dúo de la Africana(2007) Cunillé Salgado, LluïsaA la sala del palau de la Governació de la regió remota de Nueva Peñaranda, a l'Amèrica Central, la companyia barcelonina de sarsuela La Santa Espina, ofereix, en privat, l'espectacle "El dúo de la Africana" a la Governadora per tal que els concedeixi el permís per actuar en públic al teatre de la Municipalidad. La companyia, que ha actuat per Espanya, Europa i l'Orient, vol fer l'espectacle a Amèrica per primera vegada i l'Empresari, director i responsable de la companyia, demana a la Governadora que els concedeixi el permís aquella mateixa nit. Aleshores l'Empresari passa a representar a l'empresari Querubini de la sarsuela i es desenvolupa l'actuació teatral i musical. Al final de la, el palau és ocupat pel Movimiento Revolucionario para la Liberación de Nueva Peñaranda, i la companyia i la Governadora fugen.Obra Il·lusionistes(2003) Cunillé Salgado, LluïsaUn mag (Alfredo), una faquir i cantant que no té cor i que sempre està esperant (Àgata), i una escapista escriptora i somnàmbula (Alícia) són tres germans il·lusionistes i desencantats amb la seva realitat. El Mag i la Faquir realitzen un espectacle en una sala de festes i hi va molt poca gent perquè tothom està pendent dels Jocs Olímpics que se celebren durant aquells mateixos dies a la ciutat. L'Escapista, per aconseguir el seu somni d'estar sempre lluny de tot, no para de viatjar constantment i sempre viu en hotels. El Mag, que aspira a conèixer el President de França, roba la torxa de l'Estadi Olímpic per demostrar que la màgia pot servir per alguna causa noble. Quan l'Escapista acaba marxant de nou, s'acomiaden fent petons a l'aire i, finalment, i altre cop en escena, realitzen el número de "la metamorfosi", durant el qual els tres germans, encadenats, acaben apareixent al lloc de l'altre. En representar l'espectacle, ningú del públic aplaudeix.
- «
- 1 (current)
- 2
- 3
- »