Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
12 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 12
Obra Estación(2004) Cunillé Salgado, LluïsaEn una estació de tren, l'Home està assegut en un banc. Arriba la Dona, amb dues maletes, i s'asseu al costat d'ell. L'Home va allà algunes tardes a passar l'estona veient com marxen i arriben els trens i els passatgers. La Dona ha anat a l'estació sense cap destí concret, disposada a començar de zero i decidir allà mateix cap a on anirà. Ella demana a l'Home que l'ajudi a triar una destinació i ell li respon que no sap què dir i que ho hauria de pensar. La Dona li diu que si necessita temps per pensar-ho, ella pot esperar a marxar l'endemà. L'Home li respon que l'endemà no podrà anar a l'estació i ella li dóna les gràcies i li diu que ja ho pensarà sola. Finalment s'acomiaden, l'Home marxa i la Dona es queda asseguda al banc.Obra El empleo(1992) Cunillé Salgado, LluïsaUna dona reclama a un home que li torni un favor que ella li va fer un dia. L'obra es desenvolupa mitjançant aquest insistent reclam, i per la insinuació de les intimitats d'aquests dos personatges, que viuen en una mateixa pensió, i que per la resta són perfectes desconeguts.Obra Barcelona, mapa d'ombres(2003) Cunillé Salgado, LluïsaEll i Ella són un matrimoni d'avançada edat que viu en un pis de l'Eixample de Barcelona i que relloga habitacions. Una nit, parlen successivament amb els rellogats per demanar-los que deixin el pis, ja que Ell, malalt terminal, vol morir a casa. D'aquesta manera, Ell demana a la Dona, una professora de francès que fa temps que viu allà, que marxi. A continuació, Ella pregunta al Jove, un vigilant de seguretat, quin dia deixarà el pis. Acte seguit, Ell també comenta amb l'Estrangera, embarassada, el dia que aquesta ha de marxar. Durant la conversa, l'Estrangera li diu que el fill que espera és d'Ell, d'una vegada que van estar junts, el dia que l'home va saber que estava malalt. Durant la mateixa nit, Ella també conversa amb el seu germà, el Metge, i, finalment, amb Ell. Ell li explica a Ella que el fill que espera l'Estrangera és seu i Ella li confessa que el Metge en realitat no és el seu germà, sinó el seu fill, a qui va tenir amb el seu propi pare.Obra Desde los interiores siempre contrariados de tan calados por el desapego(1997) Cunillé Salgado, LluïsaA la recepció d'un hotel, Ella demana la clau de la seva habitació al Recepcionista i que, en cas que la truquin, li passi la trucada. Sona el telèfon i Ella pregunta si la trucada és per a ella. El Recepcionista li diu que no, que és una trucada de l'aeroport. A continuació, a la terrassa d'un bar, Ell, que duu una càmera de fotos penjant, està assegut en una taula i quan la Cambrera li porta un cafè, Ell li pregunta si té un diari i ella li respon que no. Tot seguit, Ell demana a la Cambrera si el pot fotografiar, ella li diu que sí i li fa la foto. Aleshores, Ell li demana si vol que la fotografiï a ella i la Cambrera respon que no li agrada que li facin fotos. Ell pregunta a quina hora tanca un museu que hi ha a la vora i la Cambrera li diu que, com que és dilluns, està tancat. Finalment, ella s'ofereix per anar a comprar-li el diari amb el canvi del cafè.Obra La citaCunillé Salgado, LluïsaL'obra mostra tot un seguit de trobades d’un home amb diversos desconeguts. Primer es troba un vell al parc que li diu a quin lloc hi ha enterrat un tresor. Després, una rellotgera comenta que, a causa d'un càncer, només té un pit i que li acaba d'arribar la filla. A continuació, en una estació, explica a un jove que ha apostat amb els clients d'un bar que és fill seu, i el jove el morreja perquè vegin clarament que no ho és. Tot seguit un metge li fa una revisió per obtenir una feina en unes obres del metro. Després un viatger li proposa que viatgi en lloc seu perquè ha somniat que el tren que ha d'agafar tindrà un accident. I finalment, després de vomitar a l'andana d'una estació de metro, besa una desconeguda, qui, incomodada, s'allunya d'ell.Obra Privado(1996) Cunillé Salgado, LluïsaUn home entra a una habitació d'hotel on hi ha una dona adormida. És metge i ha vingut per reconèixer-la avisat pels de l'hotel perquè dormia massa. La dona ha pres pastilles per dormir. Mantenen una conversa on ell intenta vendre-li un cotxe i un apartament del seu germà que és taxista però que li van retirar la llicència. Arriba un amic d'ella i, per tal d'evitar que la dona hagi de donar explicacions, el metge li diu a l'amic que és taxista i que ha vingut a portar-li el bolso que es va deixar en el seu taxi la nit anterior. També li acaba explicant que no té llicència per la qual cosa vol vendre's el cotxe i que té un apartament cara al mar. El lector no acaba de saber quina és la veritable identitat de l'home.Obra El gat negreCunillé Salgado, LluïsaEn una ciutat alemanya a mitjan anys 30, en plena puixança del nazisme, quatre personatges desarrelats i desesperançats coincideixen a la pensió “El gat negre”: una dispesera que ha decidit fugir del país, tot i que a la pensió hi ha les úniques persones a les quals té estima; una cartera jueva que obre les cartes d’altres i no en troba ni una d’amor; un pianista que somnia cançons i les oblida en despertar-se; i un enllustrador que crema la casa dels seus somnis per tal que ningú no pugui cremar-la abans. Els tres últims personatges posen mata-rates a les seves begudes, farts de la vida que menen, però finalment no s’atreveixen a beure-se-les. És la dispesera que ha decidit fugir i intentar començar una nova vida lluny d’aquí qui, sense saber-ho, beurà el vi d’una de les copes enverinades.Obra Dotze treballsCunillé Salgado, LluïsaUna tarda d'un diumenge de tardor, en un jardí a prop d'una estació de trens, dues dones estan assegudes en un mateix banc. Al començament sembla que no es coneixen i que els costa comunicar-se, però a poc a poc aniran compartint experiències: els somnis, el tabac, històries possibles a partir d'un nom gravat en un banc, etc. També reprodueixen petites escenes de la realitat de cadascuna, cosa que els permet conèixer-se més. Al final, les dues dones s'aixequen i van a fer un passeig.Obra El instanteCunillé Salgado, LluïsaLes quatre escenes en les quals està dividida l'obra mostren quatre situacions que viu la Marta en un sol dia, caracteritzades per un hermetisme que crea tota una sèrie d'interrogants en l'espectador. En la primera, la Marta i el seu home Eduardo esmorzen a casa mentre parlen d'una festa de disfresses, fins que l'Eduardo comença a trobar-se malament, vomita, i cau en rodó sobre la taula (és mort?, es pregunta l'espectador). En la segona escena, la Marta ha anat a ensenyar un solar al Hombre Mayor, que el vol comprar, però el seu soci no arriba i es veuen obligats a esperar-lo. Al final, un avió els dispara una ràfaga de metralladora i el Hombre Mayor resta a terra estirat (és mort?). En la tercera escena, la Marta és un bar amb el Hombre Joven (el soci del Hombre Mayor?). Conversen tranquil·lament, i a poc a poc, van adquirint una confiança que abans no tenien. Finalment, en la quarta escena, la Marta surt a una terrassa durant la festa de disfresses i es troba una amiga, la Julia. La Marta no ha ballat amb ningú, però ara ho fa amb la Julia. Després, mirant avall, la Julia li comenta que només faria falta un moment, però que no ha tingut valor. A continuació comença a despullar-se, però quan la Marta diu que no pot, es vesteix i totes dues surten agafades de la mà.Obra Passatge GutenbergCunillé Salgado, LluïsaL'obra està formada per dues escenes. A la primera, la Dona 2 ha anat a portar una perruca a la Dona 1, que l'acaba de comprar. Assegudes davant de la finestra, parlen de petits detalls de la vida de cadascuna. La Dona 1 descobreix que la Dona 2 és analfabeta i li explica que ella es dedica a escriure cartes, per la qual cosa li diu que si mai en necessita escriure una no dubti a dir-li-ho. La Dona 2 ho aprofita per dictar-li una carta per al propietari del pis on viu tot queixant-se de les condicions de l'habitatge. A la segona escena, la Dona 1 endevina la carta que li demana la Dona 3, que és muda. Aquesta escriu al seu amant per dir-li que l'estima i demanar-li que torni.