Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
8 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 8 de 8
Obra Libración(1993) Cunillé Salgado, LluïsaTres trobades de dues dones, cada vegada pels volts de mitjanit, en un parc. El lloc és habitual per una, que hi passeja gossos, i estrany per l'altra, que pateix perquè ha de deixar el nen a casa, sol o amb una veïna. Dos motius recurrents serveixen per unir les tres escenes: el soroll metàlic d'un gronxador que al punt de les dotze es mou tot sol i el so d'una trucada telefònica.Obra Desde los interiores siempre contrariados de tan calados por el desapego(1997) Cunillé Salgado, LluïsaA la recepció d'un hotel, Ella demana la clau de la seva habitació al Recepcionista i que, en cas que la truquin, li passi la trucada. Sona el telèfon i Ella pregunta si la trucada és per a ella. El Recepcionista li diu que no, que és una trucada de l'aeroport. A continuació, a la terrassa d'un bar, Ell, que duu una càmera de fotos penjant, està assegut en una taula i quan la Cambrera li porta un cafè, Ell li pregunta si té un diari i ella li respon que no. Tot seguit, Ell demana a la Cambrera si el pot fotografiar, ella li diu que sí i li fa la foto. Aleshores, Ell li demana si vol que la fotografiï a ella i la Cambrera respon que no li agrada que li facin fotos. Ell pregunta a quina hora tanca un museu que hi ha a la vora i la Cambrera li diu que, com que és dilluns, està tancat. Finalment, ella s'ofereix per anar a comprar-li el diari amb el canvi del cafè.Obra La citaCunillé Salgado, LluïsaL'obra mostra tot un seguit de trobades d’un home amb diversos desconeguts. Primer es troba un vell al parc que li diu a quin lloc hi ha enterrat un tresor. Després, una rellotgera comenta que, a causa d'un càncer, només té un pit i que li acaba d'arribar la filla. A continuació, en una estació, explica a un jove que ha apostat amb els clients d'un bar que és fill seu, i el jove el morreja perquè vegin clarament que no ho és. Tot seguit un metge li fa una revisió per obtenir una feina en unes obres del metro. Després un viatger li proposa que viatgi en lloc seu perquè ha somniat que el tren que ha d'agafar tindrà un accident. I finalment, després de vomitar a l'andana d'una estació de metro, besa una desconeguda, qui, incomodada, s'allunya d'ell.Obra Privado(1996) Cunillé Salgado, LluïsaUn home entra a una habitació d'hotel on hi ha una dona adormida. És metge i ha vingut per reconèixer-la avisat pels de l'hotel perquè dormia massa. La dona ha pres pastilles per dormir. Mantenen una conversa on ell intenta vendre-li un cotxe i un apartament del seu germà que és taxista però que li van retirar la llicència. Arriba un amic d'ella i, per tal d'evitar que la dona hagi de donar explicacions, el metge li diu a l'amic que és taxista i que ha vingut a portar-li el bolso que es va deixar en el seu taxi la nit anterior. També li acaba explicant que no té llicència per la qual cosa vol vendre's el cotxe i que té un apartament cara al mar. El lector no acaba de saber quina és la veritable identitat de l'home.Obra L'afer(1993) Cunillé Salgado, LluïsaUn home, que ha estat contractat per vigilar una dona, conversa alternadament amb ella i amb el seu client, el marit d'ella. L'última escena és la trobada de la dona i el seu marit, que deixen l'home estirat a terra.Obra Occisió(2001) Cunillé Salgado, LluïsaUn diumenge a la nit, en un hotel de muntanya aïllat s'hi allotja una única hoste, H. La propietària de l'hotel, D, li demana que s'allotgi en un dels altres hotels de la zona, ja que no vol tenir l'establiment obert durant tota la setmana només per a una persona. H s'hi nega i argumenta que allà hi està bé i que no vol marxar. Cada nit, al llarg de la setmana, H i D es troben a la sala de l'hotel i comenten els seus plans diaris. El divendres a la nit, arriba A dient que ha atropellat un cérvol enmig de la carretera i demana una escopeta per rematar-lo, ja que l'animal està molt malferit. D desconfia de l'home i li demania que marxi. A, un antic intern d'un sanatori proper, acusa a D de mentir i insisteix en la necessitat de matar el cérvol. Finalment, i després de moments d'incertesa i tensió, la propietària dispara l'escopeta contra A, que acaba morint l'endemà.Obra Rodeo(1992) Cunillé Salgado, LluïsaPresenciem tres escenes d'un dia en una oficina. En cap moment no s'arriba a aclarir quin és l'enigmàtic negoci, probablement relacionat amb cadàvers (pompes fúnebres?), que es duu a terme en aquesta oficina. La recepcionista rep la visita del seu germà, de dos clients, d'una dona i d'un amic, fins que finalment arriba el pare, amo de l'oficina, que aparentment no pot quedar mai abandonada. En les diverses converses, es barregen els temes quotidians i els petits esdeveniments puntuals amb la insinuació casual dels somnis i projectes dels personatges, sense establir un fil argumental cohesionador. L'únic element de lligam és la situació espacio-temporal, doblement fragmentada: les tres escenes se suceeixen sense solució de continuïtat, i l'espai es manté igual però canviant el punt de vista: a cada nova escena l'oficina ha girat noranta graus sobre si mateixa, de manera que el públic en té una nova visió.Obra Mediatriz de un escaleno(1991) Cunillé Salgado, LluïsaEnmig d'una habitació triangular, un home està assegut en una taula i mira la carta d'un menú. Pels laterals apareixen l'Anciana i l'Ancià, que conversen de manera enigmàtica, sobre diversos fets que aparentment tenen relació amb l'home que, mentre menja en silenci, no els sent en cap moment. Primer parlen sobre una carta que prové del nord d'Àfrica. A continuació, l'home menja un plat de sopa, i l'Ancià i l'Anciana parlen sobre un lloc de feina que l'individu al qual fan referència ha deixat. Tot seguit, l'home menja un plat de peix i l'Anciana explica que un editor amb qui ha parlat li ha dit que no publicarà un text que l'home ha escrit. Després, l'home menja un plat de carn i l'Ancià comenta que ha parlat amb el marit d'una dona que es pensaven que era la parella de l'individu en qüestió. Mentre l'home menja les postres, l'Anciana i l'Ancià comenten que l'home no té ni amics, ni parella, ni parents, ni feina, ni aptituds literàries. Finalment, l'home pren cafè i els dos ancians prenen conyac i parlen sobre l'amabilitat i condescendència de l'home, amb qui ella ha conversat. L'home demana el compte al cambrer i li diu que, aquella nit, no vol conyac.