Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
8 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 8 de 8
Obra Estación(2004) Cunillé Salgado, LluïsaEn una estació de tren, l'Home està assegut en un banc. Arriba la Dona, amb dues maletes, i s'asseu al costat d'ell. L'Home va allà algunes tardes a passar l'estona veient com marxen i arriben els trens i els passatgers. La Dona ha anat a l'estació sense cap destí concret, disposada a començar de zero i decidir allà mateix cap a on anirà. Ella demana a l'Home que l'ajudi a triar una destinació i ell li respon que no sap què dir i que ho hauria de pensar. La Dona li diu que si necessita temps per pensar-ho, ella pot esperar a marxar l'endemà. L'Home li respon que l'endemà no podrà anar a l'estació i ella li dóna les gràcies i li diu que ja ho pensarà sola. Finalment s'acomiaden, l'Home marxa i la Dona es queda asseguda al banc.Obra Desde los interiores siempre contrariados de tan calados por el desapego(1997) Cunillé Salgado, LluïsaA la recepció d'un hotel, Ella demana la clau de la seva habitació al Recepcionista i que, en cas que la truquin, li passi la trucada. Sona el telèfon i Ella pregunta si la trucada és per a ella. El Recepcionista li diu que no, que és una trucada de l'aeroport. A continuació, a la terrassa d'un bar, Ell, que duu una càmera de fotos penjant, està assegut en una taula i quan la Cambrera li porta un cafè, Ell li pregunta si té un diari i ella li respon que no. Tot seguit, Ell demana a la Cambrera si el pot fotografiar, ella li diu que sí i li fa la foto. Aleshores, Ell li demana si vol que la fotografiï a ella i la Cambrera respon que no li agrada que li facin fotos. Ell pregunta a quina hora tanca un museu que hi ha a la vora i la Cambrera li diu que, com que és dilluns, està tancat. Finalment, ella s'ofereix per anar a comprar-li el diari amb el canvi del cafè.Obra Dictadura(2010) Cunillé Salgado, LluïsaEn un pis, la Mestressa, el Llibert, la Secretària, Un de Rubí, l'Embarassada, el Fill, l'Exmossèn i l'Estudiant miren a la televisió l'actuació de Raphael durant el Festival de Benidorm del 1962. De sobte, se'n va la llum. La Mestressa de la casa fa pagar a la resta per veure la televisió i, en marxar la llum, l'Embarassada i la Secretària li reclamen que els torni els diners. Després d'un seguit de diàlegs que mostren realitats de l'època com la presència a Barcelona de la Sisena Flota nord-americana, l'Embarassada —una prostituta que no sap de qui és el fill que espera—, amenaça amb llençar-se per la finestra. De la seva faldilla surt una llum blanca que, finalment, també s'acaba apagant.Obra La vergonya(2011) Cunillé Salgado, LluïsaUna parella formada per una Dona Gran i un Home Gran parlen del passat. Ella, asseguda al costat d'una finestra, es retreu a si mateixa i al seu marit que no van ser capaços, anys enrere, d'enderrocar el govern. Ell argumenta que, com a mínim, van aconseguir avançar les eleccions, però ella considera que van ser uns covards. Dels antics companys de la parella, alguns no recorden o no volen recordar res del passat i d'altres estan malalts o ja són morts. El fill de la parella no els va a visitar mai i el pare decideix trucar-li. El fill respon que està molt enfeinat i que, quan pugui, hi anirà. Finalment, l'home va a preparar el sopar i la dona segueix asseguda, mirant per la finestra, mentre a la televisió de la sala s'hi emet una manifestació amb càrregues policials i una persona cremant a terra.Obra Una tarda(2001) Cunillé Salgado, LluïsaUna dona i un home, asseguts en una taula, comenten la carta que ella està escrivint per indicació d'ell. L'Home fa tres anys que viu fora del seu país i la missiva va dirigida a la seva parella, a qui escriu mensualment i sempre a través de la Dona. Ella suggereix a l'Home que li demanin a la destinatària que el vingui a visitar i ell respon que a la seva parella no li agrada viatjar. A continuació, la Dona li proposa que ell la vagi a veure durant les vacances i l'Home respon que no sap quins dies i torns de vacances tindrà. Finalment, l'Home diu que, a la carta, li vol dir a la destinatària que ha conegut a algú altre. La Dona no ho veu clar i li diu que és millor dir-li més endavant i amb delicadesa.Obra Mediatriz de un escaleno(1991) Cunillé Salgado, LluïsaEnmig d'una habitació triangular, un home està assegut en una taula i mira la carta d'un menú. Pels laterals apareixen l'Anciana i l'Ancià, que conversen de manera enigmàtica, sobre diversos fets que aparentment tenen relació amb l'home que, mentre menja en silenci, no els sent en cap moment. Primer parlen sobre una carta que prové del nord d'Àfrica. A continuació, l'home menja un plat de sopa, i l'Ancià i l'Anciana parlen sobre un lloc de feina que l'individu al qual fan referència ha deixat. Tot seguit, l'home menja un plat de peix i l'Anciana explica que un editor amb qui ha parlat li ha dit que no publicarà un text que l'home ha escrit. Després, l'home menja un plat de carn i l'Ancià comenta que ha parlat amb el marit d'una dona que es pensaven que era la parella de l'individu en qüestió. Mentre l'home menja les postres, l'Anciana i l'Ancià comenten que l'home no té ni amics, ni parella, ni parents, ni feina, ni aptituds literàries. Finalment, l'home pren cafè i els dos ancians prenen conyac i parlen sobre l'amabilitat i condescendència de l'home, amb qui ella ha conversat. L'home demana el compte al cambrer i li diu que, aquella nit, no vol conyac.Obra Tertúlies dels anys 80-90Cunillé Salgado, LluïsaQuatre tertulians parlen de temes i assumptes completament diferents, sense que ningú escolti a ningú. Al final, un d’ells proposa fer una anàlisi en profunditat dels dos o tres temes rellevants de la setmana.Obra Confessions(2011) Cunillé Salgado, LluïsaEn un cotxe accidentat, hi ha un Home, una Dona i un Noi (pare, mare i fill) morts. En una pantalla de plasma situada a la part del darrere del seient del pilot s'hi veu un "reality show". Al programa hi participen l'Home, la Dona i el Noi, que apareixen asseguts en un plató i una Veu en off els fa comentaris i preguntes i els dóna indicacions sobre què han de fer en cada moment. El Noi es queixa perquè no el deixen sortir del plató, es pregunta què han signat i què hi fan allà, i demana a la mare que marxin. La Dona, atrapada, li replica que no sap a on podrien anar. Posteriorment, l'Home i la Dona es queixen perquè els molesta la llum del plató i el Noi, en canvi, demana a la Veu en off més i més llum. Enfront d'aquesta petició, la llum del plató augmenta fins que els tres es tapen la cara i, finalment, es talla l'emissió.