Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
8 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 8 de 8
Obra Estación(2004) Cunillé Salgado, LluïsaEn una estació de tren, l'Home està assegut en un banc. Arriba la Dona, amb dues maletes, i s'asseu al costat d'ell. L'Home va allà algunes tardes a passar l'estona veient com marxen i arriben els trens i els passatgers. La Dona ha anat a l'estació sense cap destí concret, disposada a començar de zero i decidir allà mateix cap a on anirà. Ella demana a l'Home que l'ajudi a triar una destinació i ell li respon que no sap què dir i que ho hauria de pensar. La Dona li diu que si necessita temps per pensar-ho, ella pot esperar a marxar l'endemà. L'Home li respon que l'endemà no podrà anar a l'estació i ella li dóna les gràcies i li diu que ja ho pensarà sola. Finalment s'acomiaden, l'Home marxa i la Dona es queda asseguda al banc.Obra El empleo(1992) Cunillé Salgado, LluïsaUna dona reclama a un home que li torni un favor que ella li va fer un dia. L'obra es desenvolupa mitjançant aquest insistent reclam, i per la insinuació de les intimitats d'aquests dos personatges, que viuen en una mateixa pensió, i que per la resta són perfectes desconeguts.Obra Barcelona, mapa d'ombres(2003) Cunillé Salgado, LluïsaEll i Ella són un matrimoni d'avançada edat que viu en un pis de l'Eixample de Barcelona i que relloga habitacions. Una nit, parlen successivament amb els rellogats per demanar-los que deixin el pis, ja que Ell, malalt terminal, vol morir a casa. D'aquesta manera, Ell demana a la Dona, una professora de francès que fa temps que viu allà, que marxi. A continuació, Ella pregunta al Jove, un vigilant de seguretat, quin dia deixarà el pis. Acte seguit, Ell també comenta amb l'Estrangera, embarassada, el dia que aquesta ha de marxar. Durant la conversa, l'Estrangera li diu que el fill que espera és d'Ell, d'una vegada que van estar junts, el dia que l'home va saber que estava malalt. Durant la mateixa nit, Ella també conversa amb el seu germà, el Metge, i, finalment, amb Ell. Ell li explica a Ella que el fill que espera l'Estrangera és seu i Ella li confessa que el Metge en realitat no és el seu germà, sinó el seu fill, a qui va tenir amb el seu propi pare.Obra La citaCunillé Salgado, LluïsaL'obra mostra tot un seguit de trobades d’un home amb diversos desconeguts. Primer es troba un vell al parc que li diu a quin lloc hi ha enterrat un tresor. Després, una rellotgera comenta que, a causa d'un càncer, només té un pit i que li acaba d'arribar la filla. A continuació, en una estació, explica a un jove que ha apostat amb els clients d'un bar que és fill seu, i el jove el morreja perquè vegin clarament que no ho és. Tot seguit un metge li fa una revisió per obtenir una feina en unes obres del metro. Després un viatger li proposa que viatgi en lloc seu perquè ha somniat que el tren que ha d'agafar tindrà un accident. I finalment, després de vomitar a l'andana d'una estació de metro, besa una desconeguda, qui, incomodada, s'allunya d'ell.Obra El gat negreCunillé Salgado, LluïsaEn una ciutat alemanya a mitjan anys 30, en plena puixança del nazisme, quatre personatges desarrelats i desesperançats coincideixen a la pensió “El gat negre”: una dispesera que ha decidit fugir del país, tot i que a la pensió hi ha les úniques persones a les quals té estima; una cartera jueva que obre les cartes d’altres i no en troba ni una d’amor; un pianista que somnia cançons i les oblida en despertar-se; i un enllustrador que crema la casa dels seus somnis per tal que ningú no pugui cremar-la abans. Els tres últims personatges posen mata-rates a les seves begudes, farts de la vida que menen, però finalment no s’atreveixen a beure-se-les. És la dispesera que ha decidit fugir i intentar començar una nova vida lluny d’aquí qui, sense saber-ho, beurà el vi d’una de les copes enverinades.Obra Passatge GutenbergCunillé Salgado, LluïsaL'obra està formada per dues escenes. A la primera, la Dona 2 ha anat a portar una perruca a la Dona 1, que l'acaba de comprar. Assegudes davant de la finestra, parlen de petits detalls de la vida de cadascuna. La Dona 1 descobreix que la Dona 2 és analfabeta i li explica que ella es dedica a escriure cartes, per la qual cosa li diu que si mai en necessita escriure una no dubti a dir-li-ho. La Dona 2 ho aprofita per dictar-li una carta per al propietari del pis on viu tot queixant-se de les condicions de l'habitatge. A la segona escena, la Dona 1 endevina la carta que li demana la Dona 3, que és muda. Aquesta escriu al seu amant per dir-li que l'estima i demanar-li que torni.Obra Sud(2016) Cunillé Salgado, LluïsaEn un solar urbà a mig conrear, el Pare, que es troba a l'atur, cultiva un hort que no és propietat seva, i el Fill li diu que marxa a treballar a Holanda com a cambrer perquè a Alemanya, on treballava abans, no li pagaven prou bé. El Pare fa temps que va perdre l'antiga feina que tenia i està separat de la mare del Fill. El noi, que va estudiar magisteri, volta constantment d'un país a un altre per guanyar-se la vida. El Pare aconsella i insisteix al Fill que, a la nova feina que farà a Holanda, no accepti unes males condicions laborals. Després de la conversa, el Fill marxa cap a l'aeroport i s'acomiada del Pare, que comença a cavar un forat a terra.Obra L'aniversari(1999) Cunillé Salgado, LluïsaL’obra ens mostra les converses entre quatre personatges que coincideixen en un barri perifèric d’una gran ciutat: una dona que espera la seva filla, una filla que vol arribar a casa abans de mitjanit, un home que espera que la seva parella surti d’un bar i una dona que espera que la seva parella entri a buscar-la. Són, en definitiva, quatre personatges que es troben durant uns instants, que intercanvien unes frases, que comparteixen un fragment de vida i que acaben retornant finalment als seus mons particulars.