Lluïsa Cunillé Salgado

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 10
  • Obra
    Húngaros
    Zarzoso, Paco
    Un home (Hombre), que està obsessionat amb enregistrar tota mena de sons i converses, visita la seva ex-dona (Mujer 1). Aquesta és hongaresa i viu en una casa enmig del no-res on lloga habitacions. S’ha proposat repintar la casa i intentar vendre-la per poder marxar cap alguna altra banda. Una altra dona (Mujer 2), que sempre porta un cargol de mar per escoltar el mar allí on vagi, ha llogat una habitació a la casa per passar-hi l’estiu. L’obra mostra les relacions que s’estableixen entre aquests tres personatges a través de breus escenes que en alguns casos es repeteixen amb mínimes variacions.
  • Obra
    Vianant
    (1995) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Monòleg d'un home al costat de la carretera, prop d'un abocador i una gasolinera. S'adreça a un altre home que ha arribat fa tres dies i li parla dels perills d'aquesta vida marginal, a l'espera que un cotxe els reculli: l'amenaça, li demana ajuda, li va explicant desordenadament la pròpia existència...
  • Obra
    Après moi, le déluge
    (2007) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Un home de negocis occidental que treballa per a una empresa que es dedica a l'explotació de coltan i una intèrpret que parla quinze idiomes, es troben en una habitació d'hotel a Kinshasa, la capital de l'actual República Democràtica del Congo. Ella, que viu i treballa a l'hotel, fa d'intèrpret entre l'home de negocis i un home d'un poble del nord del país que vol convèncer l'occidental perquè s'emporti el seu fill a Europa, li doni feina i, així el tregui de la misèria. A partir de la conversa, l'intèrpret explica les atrocitats que el fill va cometre quan era petit i fou segrestat per una guerrilla que el va obligar a lluitar i a matar. Quan l'home de negocis finalment accepta els serveis del fill, l'altre home, a qui no veiem en cap moment i sempre per boca de l'intèrpret, li diu que, en realitat, el seu fill és mort des dels tres anys i que el que realment pretén és que algú, a part d'ell mateix, el trobi a faltar.
  • Obra
    El gat negre
    Cunillé Salgado, Lluïsa
    En una ciutat alemanya a mitjan anys 30, en plena puixança del nazisme, quatre personatges desarrelats i desesperançats coincideixen a la pensió “El gat negre”: una dispesera que ha decidit fugir del país, tot i que a la pensió hi ha les úniques persones a les quals té estima; una cartera jueva que obre les cartes d’altres i no en troba ni una d’amor; un pianista que somnia cançons i les oblida en despertar-se; i un enllustrador que crema la casa dels seus somnis per tal que ningú no pugui cremar-la abans. Els tres últims personatges posen mata-rates a les seves begudes, farts de la vida que menen, però finalment no s’atreveixen a beure-se-les. És la dispesera que ha decidit fugir i intentar començar una nova vida lluny d’aquí qui, sense saber-ho, beurà el vi d’una de les copes enverinades.
  • Obra
    Dotze treballs
    Cunillé Salgado, Lluïsa
    Una tarda d'un diumenge de tardor, en un jardí a prop d'una estació de trens, dues dones estan assegudes en un mateix banc. Al començament sembla que no es coneixen i que els costa comunicar-se, però a poc a poc aniran compartint experiències: els somnis, el tabac, històries possibles a partir d'un nom gravat en un banc, etc. També reprodueixen petites escenes de la realitat de cadascuna, cosa que els permet conèixer-se més. Al final, les dues dones s'aixequen i van a fer un passeig.
  • Obra
    Dedins, defora : Monòleg amb música
    Cunillé Salgado, Lluïsa
    L’obra consta de tres parts cada una de les quals gira al voltant d’un concepte. A la primera, “L’ull”, algú observa per la finestra com un home, després de jugar amb un gos, el lliga a un arbre i l’estomaca fins a matar-lo. A la segona part, “La mà”, algú esmenta tot d’accions que poden fer-se amb les mans, com ara marcar un número de telèfon o agafar un got per beure. Finalment, “La frontera” mostra tot un seguit de variacions a partir d’una història base. Una dona arriba a una frontera amb una maleta. Ha perdut la clau, però, i el guàrdia fronterer l’obliga a deixar-la o a tornar enrere. Ella la deixa amb la condició que li guardi i que no l’obri, car hi ha el seu cor i s’assecaria en obrir-se. Anys després, el guàrdia l’obre i a dins només hi ha un cor que s’asseca en tocar-li l’aire.
  • Obra
    El instante
    Cunillé Salgado, Lluïsa
    Les quatre escenes en les quals està dividida l'obra mostren quatre situacions que viu la Marta en un sol dia, caracteritzades per un hermetisme que crea tota una sèrie d'interrogants en l'espectador. En la primera, la Marta i el seu home Eduardo esmorzen a casa mentre parlen d'una festa de disfresses, fins que l'Eduardo comença a trobar-se malament, vomita, i cau en rodó sobre la taula (és mort?, es pregunta l'espectador). En la segona escena, la Marta ha anat a ensenyar un solar al Hombre Mayor, que el vol comprar, però el seu soci no arriba i es veuen obligats a esperar-lo. Al final, un avió els dispara una ràfaga de metralladora i el Hombre Mayor resta a terra estirat (és mort?). En la tercera escena, la Marta és un bar amb el Hombre Joven (el soci del Hombre Mayor?). Conversen tranquil·lament, i a poc a poc, van adquirint una confiança que abans no tenien. Finalment, en la quarta escena, la Marta surt a una terrassa durant la festa de disfresses i es troba una amiga, la Julia. La Marta no ha ballat amb ningú, però ara ho fa amb la Julia. Després, mirant avall, la Julia li comenta que només faria falta un moment, però que no ha tingut valor. A continuació comença a despullar-se, però quan la Marta diu que no pot, es vesteix i totes dues surten agafades de la mà.
  • Obra
    Passatge Gutenberg
    Cunillé Salgado, Lluïsa
    L'obra està formada per dues escenes. A la primera, la Dona 2 ha anat a portar una perruca a la Dona 1, que l'acaba de comprar. Assegudes davant de la finestra, parlen de petits detalls de la vida de cadascuna. La Dona 1 descobreix que la Dona 2 és analfabeta i li explica que ella es dedica a escriure cartes, per la qual cosa li diu que si mai en necessita escriure una no dubti a dir-li-ho. La Dona 2 ho aprofita per dictar-li una carta per al propietari del pis on viu tot queixant-se de les condicions de l'habitatge. A la segona escena, la Dona 1 endevina la carta que li demana la Dona 3, que és muda. Aquesta escriu al seu amant per dir-li que l'estima i demanar-li que torni.
  • Obra
    Apocalipsi
    Cunillé Salgado, Lluïsa
    Quatre amics queden per sopar. Fa temps que no es veuen amb una de les components del grup, Marta. Quan ja estan a l'ascensor per dirigir-se al restaurant, aquesta els retreu que la tractin com si hagués canviat. Tots reconeixen l'estat de distanciament que angoixa Marta i el justifiquen segons el seu punt de vista. Marta s'ha deixat les claus del cotxe a casa i els deixa al vestíbul mentre ella puja a buscar-les. Durant l'espera al vestíbul, ens introduïm al món oníric del personatges a través de diferents episodis que protagonitzen cada un dels tres i en els que Marta també participa, en un segon terme. Aquests fragments de somni acaben per revelar-nos la identitat dels personatges que esperen, els acaben de conformar. Quan tornem a la realitat ens trobem altre cop amb Marta: ha pujat a dalt, és al terrat, no ens trobem dins de cap somni però ens en narra un: tirar-se al buit.
  • Obra
    Viajeras
    Zarzoso, Paco
    L’obra està composta per un seguit d’escenes que deixen en l’ambigüitat si hi ha cap tipus de relació entre elles. A la primera, dues dones tiren a l’aire una moneda per veure si surt cara o creu. A la segona, la Mujer 1 se’n va de vacances i deixa les claus de casa a la Mujer 2 perquè li regui les flors. Un dia, mentre és al pis, truquen per telèfon i ella es desfoga amb un desconegut. A la tercera, en una cabina d’una sínia la Mujer 1 convida la Mujer 2 a una festa, però ella no pot anar-hi. A la quarta, en tornar de la fira, la Mujer 1 decideix deixar el marit i la Mujer 2, que treballa de portera en un hotel, li indica una drecera, a través de la paret, per fugir a la península del Labrador. Finalment, a l’última escena, la Mujer 1 truca des de dalt de les muntanyes rocoses al seu ex per dir-li que ha decidit tornar amb ell, però davant de la seva reacció, decideix quedar-se a Amèrica.