Sebastià Portell

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Ses Salines, 1992. Dramaturg i escriptor. Ha publicat diversos textos teatrals i és autor de les novel·les "Ariel i els cossos" (2019, Empúries) i "El dia que va morir David Bowie" (2016, LaBreu), amb què guanya el Premi Time Out Barcelona al Creador de l’Any. També ha publicat el llibre de contes "Maracaibo" (2014, Adia) i té cura d’"Amors sense casa" (2018, Angle Editorial), la primera antologia de poesia LGBTQ catalana.
Nom

Filtres

2013 - 20152
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Portell, Sebastià × Paraules clau: Condició de la dona ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    L'endemà de Fedra
    (2015) Portell, Sebastià
    Poques hores després de l’enterrament d’Hipòlit, Fedra -tancada a la seva cambra i abocada a la beguda per suportar la pena per la mort del seu fillastre- rep la visita d’Arícia, promesa del seu estimat. Després que aquesta culpabilitzi Fedra de la mort d’Hipòlit en mans del seu pare, Teseu, li demana que confessi la mentida que ha dut el jove a la tomba, és a dir, que reconegui públicament que va ser ella qui va intentar seduir-lo i no al revés. I potser sí que Fedra n’és la culpable, però també és una víctima. Víctima d’una societat que margina les dones madures i les converteix en estàtues de sal.
  • Miniatura
    Obra
    Un torrent que era la mar
    (2012-04) Portell, Sebastià
    Vilamar del Migjorn és un poble d’interior que té far, però no té costa, no té mar, però té un torrent. Tanmateix, els seus habitants s’empenyen a creure’l un poble mariner, així com les seves dones s’entesten a viure per esperar uns homes que mai no arribaran. D’aquesta manera, no tornarà el fill de Catalina –vídua i ja gran- que acaba de morir a la guerra, però tampoc no tornarà l’home de Magdalena, faroner pel qual ella va deixar la ciutat i que li escriu cartes des del camp de batalla. El marit d’Immaculada, d’altra banda, tampoc tornarà al seu costat, potser perquè mai no hi va ser i potser perquè, si va marxar a la guerra, va ser, precisament, per fugir d’ella. Finalment, l’home que espera la jove Esperança –la seva esperança, un fill del seu ventre- tampoc no arribarà mai, i és que el seu marit –l’únic que no ha marxat a la guerra, ja que l’han donat per inútil- no l’hi pot donar.