Gemma Rodríguez
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1973. Dramaturga i guionista. Llicenciada en dret i formada a l’Obrador de la Sala Beckett, ha treballat com a ajudant de direcció en diversos muntatges i ha format part de l’equip de direcció artística del Festival Sitges Teatre Internacional-CC. És guanyadora dels premis María Teresa León 2002 de l’ADE i Serra d’Or 2008. És sòcia fundadora de l’associació de dones creadores Projecte Vaca.
Nom
6 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 6 de 6
Obra Boogi woogie bugle boyRodríguez, GemmaEn el context de la Guerra de Bòsnia, durant un sopar per parlar de la pacificació de la zona, Bernard Kouchner –que es troba vomitant el menjar- s’assabenta que els croats han iniciat un bombardeig contra la població civil. Kouchner cita el president de Cròacia, Franjo Tudjam -que es troba menjant-se un tall de vedella- i li exigeix que cessi l’atac. De fons, tres sergents de les forces armades parodien les Andrew Sisters tot cantant «Boogie Woogie Bugle Boy».Obra L'home que va deixar la ciutat a les fosquesRodríguez, GemmaUn home de vint-i-vuit anys explica com, tot just començada la Guerra Civil, puja les escales per endur-se un home de dretes i afusellar-lo en un descampat. Per demostrar la seva força, aquella nit l’home i els del seu bàndol deixaran la ciutat a les fosques tallant el corrent elèctric, fet que provocarà la mort del seu fill quan, enmig de l’operació que li estan duent a terme a l’hospital, se’n vagi la llum.Obra L'hamRodríguez, GemmaEl pare de la Carol és alcohòlic, però fa vuit dies que no beu. Avui, després de molt temps sense veure-la, va a casa la seva filla a sopar. La Carol pateix perquè el seu xicot ha anat a buscar els seus fills a l’escola i no l’està trucant per dir-li que estan bé. Des que el seu pare, fa temps, va perdre un dels seus fills durant hores, la Carol sempre pateix. Per la seva banda, la Irene, veïna de la Carol, també pateix, però no només perquè l’han acomiadat de la feina, sinó perquè sospita que té una fuita de gas. La Carol es dutxa mentre espera la trucada. La Irene renta els plats mentre espera l'operari del gas. El pare de la Carol s’equivoca de pis i acaba al pis de la Irene. La Carol, finalment, rep la trucada que espera: sembla que els seus fills estan bé i que estan a punt d’arribar. El seu pare, en canvi, potser no arribarà mai.Obra 35.4 Estem quedant fatalRodríguez, GemmaL’empresa filial d’una multinacional alemanya del sector de la higiene personal i domèstica es troba presumptament en crisi i en ple procés de reestructuració de personal. En aquest context, quatre dels directius de l'empresa (el director general, el director de vendes, el director de logística i el director de recursos humans) lluiten sense gaire escrúpols per sobreviure, ja sigui a través d’aconseguir un ascens o mantenir-se en el càrrec, o bé servant la seva salut mental i la seva vida privada. Tanmateix, a l’empresa van erigint-se nous empresaris (com el nou cap de vendes vingut expressament d’alemanya) que, essent molt més joves i competents que ells, posen en escac el seu poder. Un poder que, d’altra banda, aquests quatre empresaris potser no han tingut mai realment.Obra T'estimaré infinitttRodríguez, GemmaEn Quim i la Clara es coneixen en una reunió a la multinacional on treballen. Ell n’és executiu de fa temps i, per a ella, nova directora de Recursos Humans, és el primer dia de feina. En Quim i la Clara s’enamoren des del primer moment en què es veuen i ell, enmig de la sala de juntes, li promet amb una sola mirada estimar-la per sempre. Tanmateix, després de set anys d’aquest fet, separats i amb un fill conflictiu en comú, sembla que la promesa que va fer-li el Quim a la Clara s’ha esvaït per complet. I per això ella, que encara és directora de Recursos Humans de l’empresa on treballen, aprofita el seu càrrec per venjar-se’n.Obra Matar al galloRodríguez, GemmaA l’albada, una dona seu al balancí del porxo de casa. Mentre el seu fill, de vint-i-tres anys, es retorça a terra de dolor, se sent cantar un gall. És el gall de la veïna, que fa vint-i-tres anys que canta dia i nit. La dona, cansada de l’ocell, es proposa matar-lo i el seu fill intenta treure-li la idea del cap. Però potser el que realment molesta a la dona no és el cant del gall, sinó una antiga ferida que, en un temps passat, va provocar-li la mateixa veïna i que encara li cou. O, potser, fent callar l’animal, també aconseguirà fer callar el patiment que li provoca el fet que el seu fill tingui problemes amb la policia.