Gemma Rodríguez

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1973. Dramaturga i guionista. Llicenciada en dret i formada a l’Obrador de la Sala Beckett, ha treballat com a ajudant de direcció en diversos muntatges i ha format part de l’equip de direcció artística del Festival Sitges Teatre Internacional-CC. És guanyadora dels premis María Teresa León 2002 de l’ADE i Serra d’Or 2008. És sòcia fundadora de l’associació de dones creadores Projecte Vaca.
Nom

Filtres

2003 - 20043
Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false × Paraules clau: Pares / fills ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    L'home que va deixar la ciutat a les fosques
    Rodríguez, Gemma
    Un home de vint-i-vuit anys explica com, tot just començada la Guerra Civil, puja les escales per endur-se un home de dretes i afusellar-lo en un descampat. Per demostrar la seva força, aquella nit l’home i els del seu bàndol deixaran la ciutat a les fosques tallant el corrent elèctric, fet que provocarà la mort del seu fill quan, enmig de l’operació que li estan duent a terme a l’hospital, se’n vagi la llum.
  • Miniatura
    Obra
    T'estimaré infinittt
    Rodríguez, Gemma
    En Quim i la Clara es coneixen en una reunió a la multinacional on treballen. Ell n’és executiu de fa temps i, per a ella, nova directora de Recursos Humans, és el primer dia de feina. En Quim i la Clara s’enamoren des del primer moment en què es veuen i ell, enmig de la sala de juntes, li promet amb una sola mirada estimar-la per sempre. Tanmateix, després de set anys d’aquest fet, separats i amb un fill conflictiu en comú, sembla que la promesa que va fer-li el Quim a la Clara s’ha esvaït per complet. I per això ella, que encara és directora de Recursos Humans de l’empresa on treballen, aprofita el seu càrrec per venjar-se’n.
  • Miniatura
    Obra
    Matar al gallo
    Rodríguez, Gemma
    A l’albada, una dona seu al balancí del porxo de casa. Mentre el seu fill, de vint-i-tres anys, es retorça a terra de dolor, se sent cantar un gall. És el gall de la veïna, que fa vint-i-tres anys que canta dia i nit. La dona, cansada de l’ocell, es proposa matar-lo i el seu fill intenta treure-li la idea del cap. Però potser el que realment molesta a la dona no és el cant del gall, sinó una antiga ferida que, en un temps passat, va provocar-li la mateixa veïna i que encara li cou. O, potser, fent callar l’animal, també aconseguirà fer callar el patiment que li provoca el fet que el seu fill tingui problemes amb la policia.