Gemma Rodríguez

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1973. Dramaturga i guionista. Llicenciada en dret i formada a l’Obrador de la Sala Beckett, ha treballat com a ajudant de direcció en diversos muntatges i ha format part de l’equip de direcció artística del Festival Sitges Teatre Internacional-CC. És guanyadora dels premis María Teresa León 2002 de l’ADE i Serra d’Or 2008. És sòcia fundadora de l’associació de dones creadores Projecte Vaca.
Nom

Filtres

2003 - 20053
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Teatre breu ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Boogi woogie bugle boy
    Rodríguez, Gemma
    En el context de la Guerra de Bòsnia, durant un sopar per parlar de la pacificació de la zona, Bernard Kouchner –que es troba vomitant el menjar- s’assabenta que els croats han iniciat un bombardeig contra la població civil. Kouchner cita el president de Cròacia, Franjo Tudjam -que es troba menjant-se un tall de vedella- i li exigeix que cessi l’atac. De fons, tres sergents de les forces armades parodien les Andrew Sisters tot cantant «Boogie Woogie Bugle Boy».
  • Miniatura
    Obra
    L'home que va deixar la ciutat a les fosques
    Rodríguez, Gemma
    Un home de vint-i-vuit anys explica com, tot just començada la Guerra Civil, puja les escales per endur-se un home de dretes i afusellar-lo en un descampat. Per demostrar la seva força, aquella nit l’home i els del seu bàndol deixaran la ciutat a les fosques tallant el corrent elèctric, fet que provocarà la mort del seu fill quan, enmig de l’operació que li estan duent a terme a l’hospital, se’n vagi la llum.
  • Miniatura
    Obra
    Matar al gallo
    Rodríguez, Gemma
    A l’albada, una dona seu al balancí del porxo de casa. Mentre el seu fill, de vint-i-tres anys, es retorça a terra de dolor, se sent cantar un gall. És el gall de la veïna, que fa vint-i-tres anys que canta dia i nit. La dona, cansada de l’ocell, es proposa matar-lo i el seu fill intenta treure-li la idea del cap. Però potser el que realment molesta a la dona no és el cant del gall, sinó una antiga ferida que, en un temps passat, va provocar-li la mateixa veïna i que encara li cou. O, potser, fent callar l’animal, també aconseguirà fer callar el patiment que li provoca el fet que el seu fill tingui problemes amb la policia.