1964. Actor i dramaturg. Comença a escriure a la dècada dels 90. Ha estrenat i publicat a Espanya, Cuba i Uruguay. Guanyador del Premi Nacional SGAE, entre d'altres.
Narcís torna a l'escola on va passar la seva adolescència per assistir a una festa amb els antics companys. Allà es retrobarà amb dos personatges fonamentals del seu passat: l'amic invisible que ell mateix s'havia inventat i la noia dels seus somnis a qui mai no va gosar parlar. Aquests dos personatges del seu imaginari el porten a reviure situacions del passat i a replantejar-se la seva situació actual.
L'Ori ha de dibuixar, per l'escola, com s'imagina a si mateix de gran. El resultat és l'Oriol, que, mentre va essent creat, va donant ordres a l'Ori sobre com l'ha de pintar. Per fi, l'Ori es rebel·la contra tant color gris i negre, la corbata i el desig incessant de diners: combat la fòbia als colors del seu jo futur i l'esborra, se'n desdiu. Dibuixarà un senyor Oriol tacat de verd, que s'asseu als bancs del parcs a pintar llangardaixos, que no té por dels colors vius i que es deixa pintar un cor enorme de color vermell. Així vol ser ell, i ningú no el doblegarà, ni li matarà aquesta imaginació tan lliure.