Rafel-Francesc Molina Fernández

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Benicarló, 1953. Professor de literatura i director de teatre. Signa les seves obres sota el pseudònim de Rafel Santapau i ha publicat llibres de narrativa breu, teatre i assaig.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Obra
    Segon protocol
    Molina Fernández, Rafel-Francesc
    "Segon protocol" és una caricatura del món dels poderosos, representats grotescament per una colla de mafiosos sense escrúpols. Aquests gàngsters patètics són els que controlen el món i l'únic enemic que tenen és l'ambició i l'ànsia de poder de tots ells, que els porta a lluites internes marcades per conspiracions, traïcions i manipulacions. Tota la trama de l'obra gira entorn de les intrigues que es produeixen en el si de la Corporació, amb continus canvis de poder i d'influències, amb assassinats i sexe pel mig, en una paràbola moderna del "Llibre de les bèsties", on la més gran conspiradora (anomenada inequívocament Núria Renart) acaba sent ajusticiada per la resta de sàtrapes d'aquesta globalitzada fauna mundial.
  • Obra
    …més teatre
    (1998) Molina Fernández, Rafel-Francesc
    "…més teatre" és una paròdia de la pràctica teatral, una revisió caricaturesca dels diferents estils i gèneres teatrals que poden trobar-se en un escenari. Així, a través de diverses escenes i uns quants personatges, l'obra ironitza sobre l'adaptació de tragèdies clàssiques (Fedra, Hamlet), les pretensions del teatre minimalista, la demagògia del teatre revolucionari (Maiakovski), el teatre simbòlic, la creació experimental o les tècniques d'improvisació. I tot això, amb un to clarament crític i subversiu, aconseguit a través de l'humor i la ironia.
  • Obra
    No és difícil
    (1995) Molina Fernández, Rafel-Francesc
    "No és difícil" és una crítica àcida de la societat capitalista actual. En una estació de trens, set dones i tres homes esperen impacients que els cridin per poder entrar a la "Ciutat", símbol de la societat moderna. Mentre esperen, els personatges discuteixen els avantatges i els inconvenients d'entrar en aquest anhelat paradís i fins a quin punt estan disposats a renunciar als seus principis per tal d'accedir-hi, encara que sigui trepitjant els altres o venent-se vergonyosament. A poc a poc, aquells que es van adaptant a les exigències denigrants que demana la Ciutat són cridats per uns altaveus, i tan sols una de les dones hi acaba renunciant, per poder mantenir intacta la seva dignitat.
  • Obra
    Tirant lo Tirant
    (1991) Molina Fernández, Rafel-Francesc
    Martina d'Orba arriba a Constantinopla per a venjar la mort del seu germà Enrico a mans del cavaller Tirant, i ho fa disfressada d'home per poder-hi tenir accés. Però la donzella Damiata s'enamora d'ella creient-la un cavaller i, incitada per la seva amiga Margarida, li declara el seu amor. En adonar-se de l'equívoc intenta suïcidar-se, però malgrat les diverses temptatives no ho aconsegueix. Entre tant, tenen lloc algunes intrigues amoroses de palau, que impliquen les tafaneres donzelles Lionor i Clarença, així com el cavaller Segimon o la dama Carmesina, l'enamorada de Tirant. Finalment, acaba descobrint-se que Enrico d'Orba no és mort, ja que Tirant lo Blanc li ha perdonat la vida. I per tal de poder confirmar aquest fet, l'obra acaba anunciant l'arribada del famós cavaller Tirant.
  • Obra
    Kaos
    (1997) Molina Fernández, Rafel-Francesc
    "Kaos" és una obra que consta de quatre peces curtes, agrupades aparentment a l'atzar i sense cap llaç d'unió entre elles. Una segona lectura, però, permet veure-hi una mateixa filosofia vital i un to comú d'ironia crítica. Així, la primera peça, titulada "La vaga general", mostra un grup de treballadors que discuteixen de política durant una manifestació i acaben barallant-se per preferències futbolístiques; la segona, "Matrimoni com cal", ironitza sobre el pragmatisme excessivament racional d'una parella i la buidor de la seva existència; "Els estudiants navarresos" qüestiona sarcàsticament l'educació universitària i els nous plans d'estudis; i, finalment, "Del sexe" posa en escena una estudiant d'enginyeria industrial que fa una dissertació sobre l'acte sexual, comparant-lo al mecanisme perfecte d'una màquina moderna.
  • Obra
    Marta, Marta
    (1997) Molina Fernández, Rafel-Francesc
    La Marta, una noia d'uns quinze anys que n'aparenta menys, està molt contenta perquè el noi que li agrada li ha dit avui en veure-la "Adéu, bonica". Però tota la seva il·lusió s'esfondra en creuar-se amb una colla de nois i noies que surten d'una festa estudiantil i comencen a ficar-se amb ella: li fan beure alcohol, la fan ballar en contra de la seva voluntat i llencen a terra el ram de flors que portava entre les mans. Ella acaba agenollada i plorant, mentre els altres marxen rient alegrement.