Rafel-Francesc Molina Fernández
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Benicarló, 1953. Professor de literatura i director de teatre. Signa les seves obres sota el pseudònim de Rafel Santapau i ha publicat llibres de narrativa breu, teatre i assaig.
Nom
3 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 3 de 3
Obra …més teatre(1998) Molina Fernández, Rafel-Francesc"…més teatre" és una paròdia de la pràctica teatral, una revisió caricaturesca dels diferents estils i gèneres teatrals que poden trobar-se en un escenari. Així, a través de diverses escenes i uns quants personatges, l'obra ironitza sobre l'adaptació de tragèdies clàssiques (Fedra, Hamlet), les pretensions del teatre minimalista, la demagògia del teatre revolucionari (Maiakovski), el teatre simbòlic, la creació experimental o les tècniques d'improvisació. I tot això, amb un to clarament crític i subversiu, aconseguit a través de l'humor i la ironia.Obra No és difícil(1995) Molina Fernández, Rafel-Francesc"No és difícil" és una crítica àcida de la societat capitalista actual. En una estació de trens, set dones i tres homes esperen impacients que els cridin per poder entrar a la "Ciutat", símbol de la societat moderna. Mentre esperen, els personatges discuteixen els avantatges i els inconvenients d'entrar en aquest anhelat paradís i fins a quin punt estan disposats a renunciar als seus principis per tal d'accedir-hi, encara que sigui trepitjant els altres o venent-se vergonyosament. A poc a poc, aquells que es van adaptant a les exigències denigrants que demana la Ciutat són cridats per uns altaveus, i tan sols una de les dones hi acaba renunciant, per poder mantenir intacta la seva dignitat.Obra Kaos(1997) Molina Fernández, Rafel-Francesc"Kaos" és una obra que consta de quatre peces curtes, agrupades aparentment a l'atzar i sense cap llaç d'unió entre elles. Una segona lectura, però, permet veure-hi una mateixa filosofia vital i un to comú d'ironia crítica. Així, la primera peça, titulada "La vaga general", mostra un grup de treballadors que discuteixen de política durant una manifestació i acaben barallant-se per preferències futbolístiques; la segona, "Matrimoni com cal", ironitza sobre el pragmatisme excessivament racional d'una parella i la buidor de la seva existència; "Els estudiants navarresos" qüestiona sarcàsticament l'educació universitària i els nous plans d'estudis; i, finalment, "Del sexe" posa en escena una estudiant d'enginyeria industrial que fa una dissertació sobre l'acte sexual, comparant-lo al mecanisme perfecte d'una màquina moderna.