Raquel Loscos
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Raquel Loscos López (Barcelona, 1983). És dramaturga, guionista i directora de teatre. Des del 2012 escriu i dirigeix teatre de creació que investiga les possibilitats expressives de la imatge poètica i el llenguatge no quotidià. És autora i directora dels espectacles Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig (Fira Tàrrega, 2021), Isthar o La Senyora de la Neteja (Torneig de dramatúrgia, 2017), Vagas y Maleantas (Teatre Kaddish, 2016) o 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme (Cicló - Teatre Tantarantana, 2015), entre altres. Com a autora de teatre per a infants i joves signa una desena de títols estrenats a La Puntual, al Mini Grec i al Festival RBLS de teatre jove entre altres.
També ha treballat com a guionista i locutora a Rac1, Catalunya Ràdio i COMradio, i des del 2013 coorganitza i copresenta les jam sessions actorals d'Assajar és de Covards.
Nom
18 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 18
Obra Els Pastorets (i alguns marcians també)(2014) Loscos, RaquelQuan una escola és a punt de representar Els Pastorets, s'adonen que els dos alumnes que han de fer de Rovelló i Lluquet no hi són, han desaparegut. En aquest moment es posen en contacte amb el teatre un grup de marcians que han vingut a la Terra per al 178è Congrés Anual Intergalàctic. Els principals representants dels habitants de Mart es diuen Bip, Bip-Bip i Bip-Bip-Bip. A partir d'aquí, comencen les peripècies, ja que la directora de l'escola demana a Bip i a Bip-Bip si poden interpretar els papers de Rovelló i Lluquet. Els dos marcians accedeixen a la petició, però amb tots els embolics que comporta el fet de no conèixer l'obra i veure-la des del seu punt de vista extraterrestre.Obra Vagas y maleantas(2015) Loscos, RaquelLa Cora (dècada del 1930), la Coral (dècada del 1950), la Corina (dècada del 1980) i la Corette (dècada del 1990) tenen moltes coses en comú: totes van ser coristes del Club Café Maravillas, totes van estar a punt de fer un concert com a solistes i totes van morir just quan estaven a punt de fer-lo perquè els va caure un focus al cap. Quan, ja difuntes, es troben a la secció dels llimbs dedicada a les «Vagas y Maleantas» (un departament de l’inframón dedicat a qui va freqüentar locals poc recomanables) decideixen que han de trobar la manera de fugir, i la manera és organitzar el concert que mai van poder celebrar en vida.Obra Infants terribles. La fàbrica de les històries(2014) Loscos, RaquelEl públic, els Infants terribles, acudeixen a la Fàbrica de les històries perquè els seus infatigables treballadors els expliquin històries noves. Ara bé, des del principi queda clar que la història comença a la mateixa entrada de la fàbrica, on diversos personatges fan preguntes al públic i adopten rols canviants. La Fàbrica de les històries és un dels llocs més màgics que han inventat mai els humans i el públic només podrà travessar la seva porta si està disposat a inventar. Al final, gràcies a la imaginació del públic, els treballadors de la Fàbrica poden acabar inventant històries tendres i emocionants que s'allunyen de La Caputxeta, la història que sempre explicaven abans.Obra Ishtar, o la senyora de la neteja(2019) Loscos, RaquelL'Ananda Milton ha tingut un molt mal dia a la feina. Quan surt de l'hospital on treballa, de matinada, ha de creuar un descampat inquietant i mal il·luminat per agafar el transport públic i arribar a casa. En aquest espai inhòspit coneix casualment la Ishtar, una dona que porta el nom de la deessa babilònica de l'amor i la bellesa. Totes dues comparteixen la sensació de no encaixar en el món en què viuen perquè per sobreviure han de crear-se una personalitat pròpia, una mena d'autoficció que no és acceptada per la societat. Arran d'aquesta trobada, conversaran sobre els estereotips de gènere i la precarietat econòmica que tant els afecta.Obra Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig(2020) Loscos, RaquelL'obra rastreja l’evolució del mite de l’hermafrodita des de la llegenda clàssica fins a les persones que l’encarnen en l’actualitat, i posa de manifest que la història pot canviar radicalment si les persones intersexuals s'empoderen i es converteixen en narradores de la seva diferència. L’«hermafrodita a cavall» és una amant que recluta cossos que fins ara eren impensables i, per tant, impossibles de desitjar. La seva missió és revolucionar la idea mateixa d’ordre social i subvertir-lo, i tot plegat ho fa amb eines del teatre documental, la "performance", el "reality show" i el "freak show".Obra Greta, la rateta que escombrava l'escaleta del teatre(2016) Loscos, RaquelLa Rateta Greta és una artista de circ (és malabarista, trapezista, equilibrista...) i, a més, també és l'encarregada d'escombrar un teatre. Un dia, tot escombrant per sota de l’escenari, troba una moneda. El seu amic, el Ratolí Rinaldo, li aconsella que es compri un llacet per a la cua, però la Greta ho té clar: farà servir els diners per muntar un gran espectacle. Ara bé, per poder muntar l'espectacle haurà de decidir quin animal actuarà amb ella, i en té uns quants per triar: el Gall Ventríloc, el Porquet Ballarí, el Gos Domador de puces, l’Ase Mag i el Gat Hipnotitzador. La decisió no serà fàcil, però al final la Greta haurà de triar.Obra Dante 56. Pell i ciment(2018) Loscos, Raquel«La pell i el ciment» del número 56 del carrer Dante de Barcelona comencen a esquerdar-se quan una noia arriba a ciutat des d'un poble per estudiar els pisos amb aluminosi. Mentre estudia aquest pis recorda fragments del seu passat. La visita coincideix amb una altra presència: un home que fa temps que no viu al pis, però que per una estranya maledicció es veu forçat a tornar al barri una vegada i una altra. Quan l'home topa amb la noia, ha de reprimir l'impuls de dir-li una cosa fonamental per a ella. Paral·lelament, es descobreix que la Mare va haver de fugir de casa sense donar explicacions i maleint les parets que ara s'estan escrostonant. Si decideix tornar a Dante 56, es trencarà un silenci que fa vint anys que dura.Obra L'ombra de Pinotxo(2014) Loscos, RaquelAl final del conte de Pinotxo, el protagonista es converteix en un nen de debò i, com tots els nens de carn i ossos, també es fa gran i esdevé un home. En l'ambient de la segona Revolució Industrial, una època coneguda pels seus grans invents, en Pinotxo Gran explica des del seu taller la seva autèntica història, la verdadera història de Pinotxo, que difereix de l'oficial. Ho fa a través d'ombres xineses, titelles i marionetes, i l'acompanyen una fada, un grill i personatges mítics de la "Commedia dell'Arte" com l'Arlequí i la Polixinel·la, a més d'un titellaire i, es clar, el vell Gepetto.Obra L'arc de Sant Martí i la lluna(2020) Loscos, RaquelLa Cargol, el Gall, la Mosca i el Peix voldrien ser diferents, deixar de ser com són i qui són: la Cargol voldria ser més ràpida, el Gall voldria viure sota la pluja, la Mosca (que prové d'una família de mosques molt especials) voldria ser com totes les altres mosques i el Peix voldria ser un nenúfar. Una nit la Lluna els va trobant un a un i els explica que si volen acomplir un desig només cal que passin per sota l’arc de Sant Martí i el diguin en veu alta, però també els demana que s’ho pensin molt. Els quatre personatges no li fan cas i passen per sota de l'arc. Ara bé, una vegada transformats, s'adonen que en realitat voldrien tornar a ser com havien estat sempre. Sort de la Lluna, que els demana que passin per sota del seu arc i diguin el desig al revés. Així, tots tornen a ser com abans i accepten que cadascú és com és i està bé que sigui així.Obra Que no salga de aquí(2019) Loscos, RaquelEl programa estrella d'un canal de televisió és un "talk show" anomenat 'Que no salga de aquí'. Una nit tenen una convidada molt especial, una «noia» jove que ha vingut al programa per parlar del seu secret inconfessable: és intersexual. A partir d'aquí, el programa dedica tots els esforços a intentar convertir aquesta persona intersexual en una «persona completament normal», i ho fan, irònicament, amb una actitud que consideren de rigor i humanitat. En directe, per a tot el país. Amb humor i situacions sobtadament capgirades, l'obra reflexiona sobre la performativitat de gènere i explora la possibilitat de fugir del binarisme home/dona.