Raquel Loscos

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Raquel Loscos López (Barcelona, 1983). És dramaturga, guionista i directora de teatre. Des del 2012 escriu i dirigeix teatre de creació que investiga les possibilitats expressives de la imatge poètica i el llenguatge no quotidià. És autora i directora dels espectacles Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig (Fira Tàrrega, 2021), Isthar o La Senyora de la Neteja (Torneig de dramatúrgia, 2017), Vagas y Maleantas (Teatre Kaddish, 2016) o 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme (Cicló - Teatre Tantarantana, 2015), entre altres. Com a autora de teatre per a infants i joves signa una desena de títols estrenats a La Puntual, al Mini Grec i al Festival RBLS de teatre jove entre altres. També ha treballat com a guionista i locutora a Rac1, Catalunya Ràdio i COMradio, i des del 2013 coorganitza i copresenta les jam sessions actorals d'Assajar és de Covards.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    Vagas y maleantas
    (2015) Loscos, Raquel
    La Cora (dècada del 1930), la Coral (dècada del 1950), la Corina (dècada del 1980) i la Corette (dècada del 1990) tenen moltes coses en comú: totes van ser coristes del Club Café Maravillas, totes van estar a punt de fer un concert com a solistes i totes van morir just quan estaven a punt de fer-lo perquè els va caure un focus al cap. Quan, ja difuntes, es troben a la secció dels llimbs dedicada a les «Vagas y Maleantas» (un departament de l’inframón dedicat a qui va freqüentar locals poc recomanables) decideixen que han de trobar la manera de fugir, i la manera és organitzar el concert que mai van poder celebrar en vida.
  • Obra
    Ishtar, o la senyora de la neteja
    (2019) Loscos, Raquel
    L'Ananda Milton ha tingut un molt mal dia a la feina. Quan surt de l'hospital on treballa, de matinada, ha de creuar un descampat inquietant i mal il·luminat per agafar el transport públic i arribar a casa. En aquest espai inhòspit coneix casualment la Ishtar, una dona que porta el nom de la deessa babilònica de l'amor i la bellesa. Totes dues comparteixen la sensació de no encaixar en el món en què viuen perquè per sobreviure han de crear-se una personalitat pròpia, una mena d'autoficció que no és acceptada per la societat. Arran d'aquesta trobada, conversaran sobre els estereotips de gènere i la precarietat econòmica que tant els afecta.
  • Obra
    Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig
    (2020) Loscos, Raquel
    L'obra rastreja l’evolució del mite de l’hermafrodita des de la llegenda clàssica fins a les persones que l’encarnen en l’actualitat, i posa de manifest que la història pot canviar radicalment si les persones intersexuals s'empoderen i es converteixen en narradores de la seva diferència. L’«hermafrodita a cavall» és una amant que recluta cossos que fins ara eren impensables i, per tant, impossibles de desitjar. La seva missió és revolucionar la idea mateixa d’ordre social i subvertir-lo, i tot plegat ho fa amb eines del teatre documental, la "performance", el "reality show" i el "freak show".
  • Obra
    Que no salga de aquí
    (2019) Loscos, Raquel
    El programa estrella d'un canal de televisió és un "talk show" anomenat 'Que no salga de aquí'. Una nit tenen una convidada molt especial, una «noia» jove que ha vingut al programa per parlar del seu secret inconfessable: és intersexual. A partir d'aquí, el programa dedica tots els esforços a intentar convertir aquesta persona intersexual en una «persona completament normal», i ho fan, irònicament, amb una actitud que consideren de rigor i humanitat. En directe, per a tot el país. Amb humor i situacions sobtadament capgirades, l'obra reflexiona sobre la performativitat de gènere i explora la possibilitat de fugir del binarisme home/dona.
  • Obra
    Mi madre en bragas
    (2022) Loscos, Raquel
    El subtítol de l'obra, «Psicodrama comestible sobre tragar amor para una Madre, una Hija y un Cámping gas», ja estableix d'entrada el to tendre, humorístic i alhora terapèutic que caracteritza la peça. Ens trobem en una parcel·la de càmping, en la qual, per mitjà de diferents quadres escènics, anem veient la relació maternofilial entre l'Ana (que a la vida real és l'actriu Anna Tamayo) i la seva mare Rosa. Es tracta d'un homenatge a la seva mare, i, per tant, per extensió també és un homenatge a totes les mares. Amb escenes quotidianes que giren al voltant de la cuina, la tele o els somiejos, som testimonis de les converses entre mare i filla, la relació que tenen amb el pare i tots els corrents ocults que travessen les relacions familiars, a fi de veure, al final, una mica de llum.