Pasqual Alapont Ramon

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Catarroja, l'Horta, 1963. Estudia Història Medieval a la Universitat de València i es llicencia en Geografia i Historia el 1985. Un any abans rep el Premi Enric Valor amb "Mitjacua i la sargantana del mar", la primera d’una llarga llista novel·les destinades a un lector infantil i juvenil. L’autor es convertirà en un referent destacat d'aquest gènere en català, publicat regularment per editorials com Bromera. Algar o Edebé, a tall d'exemple es pot comptar "Menjaré bollycaos per tu" (2000, Premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa). Es forma com a actor entre 1986 i 1988 a l'OM Teatre de Paco Villegas i entra a formar part del grup La Colla, de l’Alcúdia, on participa com a autor i director en "Això era i no era" (1993), la seua primera proposta dirigida a públic infantil, i funda amb Plàcid Rosaleny l'Escola Municipal de Teatre de Catarroja. El 1992 estrena la seva primera peça teatral, "Pandemònium", un encàrrec del Grup Na Jordana Teatre, coescrita amb Carles Alberola. El 1994, també amb Alberola, escriu la primera producció d’Albena Teatre, "Currículum", premi Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques al millor text 1996. Des de 1993 es dedica exclusivament a l’escriptura i compagina teatre i narrativa infantil i juvenil. Pel que fa a l'àmbit teatral ha rebut el premi Teatre Micalet per "Beatrius" (1996), el premi Cartelera Turia a la millor contribució teatral per "Ficció" (2013) coescrita amb Carles Alberola o el premi Cartelera Turia 2017 i el de millor espectacle musical als Premis Max 2018 per "Tic-tac", coescrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. Gran part dels seus textos de narrativa infantil i juvenil han sigut guardonats amb premis com l'Edebé (2001), el Serra d'Or (2002), el Protagonista Jove (2004) o el Cruïlla (2012). La seva obra narrativa ha merescut la menció de The White Ravens de la Internationale Jugend Bibliothek; ha sigut traduïda al castellà, l'èuscar, el gallec, el portugués i l'eslové; i ha rebut premis com el Joanot Martorell (2002), el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes (2006), el Gra Angular (2012), l'Alfons el Magnànim (2017) o el de la Crítica dels Escriptors Valencians (2020).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 10
  • Obra
    Pell de corder
    Alapont Ramon, Pasqual
    La Clàudia i l’Albert van a un restaurant a celebrar la venda d’un projecte milionari a uns japonesos. La Clàudia és l’autora del projecte i la subordinada de l’Albert, que a la vegada és el subordinat d’en Llorenç, el seu sogre. L’Albert és un home ambiciós i sense escrúpols que al llarg del sopar proposa a la Clàudia unir-se a ell per fer fora en Llorenç de l’empresa. La Clàudia, però, s’hi nega, i al final li confessa que sap que ell va fer-se passar per l’autor del projecte. Dolguda per haver estat enganyada per un home que admirava, li explica que se sent traïda, que acaba de presentar la dimissió, i que acaba d’enviar una cinta a la dona de l’Albert perquè sàpiga que el seu home li és infidel. Això suposarà la fi del seu matrimoni, i l’Albert, en el fons, se sent alleugerit.
  • Obra
    Tempesta d'estiu
    (1997) Alapont Ramon, Pasqual
    A la Guingueta d’Àneu fa tres dies que plou i els turistes prefereixen no sortir a passejar, com el Lluís i la Maria, que enceten una conversa a la cafeteria de l’hotel Poldo, sota la discreta mirada de la cambrera. De fet és el Lluís, que s’avorreix, qui intenta travar conversa amb la Maria, que escriu concentradament en un quadern. Parlen del temps, del camp, de la ciutat i, de cop i volta, la Maria li proposa d’anar a cardar a l’habitació; però aquest, atabalat, marxa sense poder dir res.
  • Obra
    Alícia
    (1997) Alapont Ramon, Pasqual
    Un dia seguint un conill blanc, la curiosa Alícia arriba al País de les meravelles, un món habitat per personatges extraordinaris i tronats que li fan viure un seguit d'històries disbaratades.
  • Obra
    Això era i no era
    (1993) Alapont Ramon, Pasqual
    Robert i Guillem han d'introduir-se a la biblioteca per recuperar un escrit contra la bibliotecària, signat amb els seus noms. Robert, durant la recerca, es perd entre les històries dels llibres: rescata una noia captiva a un vaixell pirata; és enverinat per una dona gelosa a un castell medieval; és convertit en llop al jardí d'una reina tronada; i salva la Caputxeta Vermella del vertader llop. Guillem, que vigilava de fora estant, descobreix que no havia enviat l'anònim i en entrar-hi, troba el seu amic dormint damunt un llibre obert.
  • Obra
    Els viatges de Marco Polo
    (1996) Alapont Ramon, Pasqual
    El vell Marco Polo, obrint un bagul, fa present el seu viatge de joventut cap a la Xina. Esdevé conseller personal de Kublai Khan i s'enamora de la seva filla, que ha perdut la veu. Per retornar-l'hi, viatja fins a Pèrsia buscant la flor de l'arbre solitari. El seu retorn, amb l'objectiu assolit, permet desemmascarar el pervers Acmat, conseller del Khan.
  • Obra
    Tres tristos traumes
    (1998) Alapont Ramon, Pasqual
    Tres companys de feina acudeixen regularment (i sense saber-ho) a la consulta del mateix psiquiatre. A través de les diferents sessions anirem descobrint el present i el passat de tots tres: un present marcat per les difícils relacions laborals i per l’amor compartit per la mateixa secretària, i un passat d’adolescència traumàtica que arrosseguen sense poder-lo oblidar. Tres vides, en definitiva, tràgicament còmiques i despullades impúdicament en la consulta d’un psiquiatre que no apareix a escena.
  • Obra
    El circ de la fosca : Obra per a un actor i titelles.
    (2000) Alapont Ramon, Pasqual
    Des d’una taverna, Virgili presenta tota una sèrie de cançons i d’escenes que tenen en comú la solitud, el fracàs i la mort. Les escenes expliquen les històries d’un clown que, enamorat d’una trapezista, decideix matar el noi que ella estima per tenir via lliure; d’una dona a qui el marit maltracta fins a matar-la; d’un fill que mata el seu pare amb les xeringues amb les quals s’injecta coca; i d’un soldat que, després de violar noies i matar nens, és afusellat per desertor.
  • Obra
    Una teoria sobre això
    (2001) Alapont Ramon, Pasqual
    "Una teoria sobre això" és un retrat tragicòmic sobre la ratlla dels 40, aquella edat de maduresa on el dubte i les presses comencen a passar factura. La història es centra en la vida íntima de dos amics cardiòlegs i en llurs relacions familiars, laborals i sentimentals: tots dos casats, un amb fills i l'altre sense, amb una incipient calvície i una vida sexual poc satisfactòria. A través de diversos quadres, l'obra fa una radiografia de les seves pors i frustracions, que acaben esdevenint universals i representatives de l'etapa de maduresa de la majoria d'éssers humans, especialment dels homes.
  • Obra
    Currículum
    (1994) Alapont Ramon, Pasqual
    L'actor que havia de representar el monòleg anunciat arriba a l'escenari amb un peu enguixat i amb poques ganes d'actuar i, malgrat tot, comença a parlar de la figura d'un vell amic a la memòria del qual es dedica aquest acte. Durant el llarg monòleg, aparentment improvisat, l'actor reflecteix la seva eterna rivalitat amb el seu amic, ja des de la infantesa, passant pels moments més difícils de l'adolescència i arribant a la maduresa amb la mort de l'amic. L'actor recorda anècdotes i moments viscuts en comú on queda palesa aquesta competitivitat i la impotència de l'actor davant l'encant i les insuperables qualitats de l'amic.
  • Obra
    Beatrius
    (1996) Alapont Ramon, Pasqual
    A la mateixa sala coincideixen simultàniament dues històries paral·leles al voltant de la infidelitat entre dues parelles d'èpoques diferents. L'una, situada pels volts de 1935, formada per un empresari conservador, que alhora que enganya la seva dona, Beatriu, vol que se sotmeti al paper tradicional d'esposa. Ella, però, l'abandona per un pintor que desperta la seva passió. L'altra, situada al 1990, està formada per un novel·lista frustrat que s'està a casa mentre la seva companya, Beatriu, neboda de la de 1935, triomfa com a executiva. La presència d'objectes comuns a totes dues èpoques, sobretot d'una carta de l'amant de 1935, provoca un malentès sobre la fidelitat de la Beatriu dels anys 90.