Pasqual Alapont Ramon

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Catarroja, l'Horta, 1963. Estudia Història Medieval a la Universitat de València i es llicencia en Geografia i Historia el 1985. Un any abans rep el Premi Enric Valor amb "Mitjacua i la sargantana del mar", la primera d’una llarga llista novel·les destinades a un lector infantil i juvenil. L’autor es convertirà en un referent destacat d'aquest gènere en català, publicat regularment per editorials com Bromera. Algar o Edebé, a tall d'exemple es pot comptar "Menjaré bollycaos per tu" (2000, Premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa). Es forma com a actor entre 1986 i 1988 a l'OM Teatre de Paco Villegas i entra a formar part del grup La Colla, de l’Alcúdia, on participa com a autor i director en "Això era i no era" (1993), la seua primera proposta dirigida a públic infantil, i funda amb Plàcid Rosaleny l'Escola Municipal de Teatre de Catarroja. El 1992 estrena la seva primera peça teatral, "Pandemònium", un encàrrec del Grup Na Jordana Teatre, coescrita amb Carles Alberola. El 1994, també amb Alberola, escriu la primera producció d’Albena Teatre, "Currículum", premi Generalitat Valenciana a les Arts Escèniques al millor text 1996. Des de 1993 es dedica exclusivament a l’escriptura i compagina teatre i narrativa infantil i juvenil. Pel que fa a l'àmbit teatral ha rebut el premi Teatre Micalet per "Beatrius" (1996), el premi Cartelera Turia a la millor contribució teatral per "Ficció" (2013) coescrita amb Carles Alberola o el premi Cartelera Turia 2017 i el de millor espectacle musical als Premis Max 2018 per "Tic-tac", coescrita amb Carles Alberola i Rodolf Sirera. Gran part dels seus textos de narrativa infantil i juvenil han sigut guardonats amb premis com l'Edebé (2001), el Serra d'Or (2002), el Protagonista Jove (2004) o el Cruïlla (2012). La seva obra narrativa ha merescut la menció de The White Ravens de la Internationale Jugend Bibliothek; ha sigut traduïda al castellà, l'èuscar, el gallec, el portugués i l'eslové; i ha rebut premis com el Joanot Martorell (2002), el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes (2006), el Gra Angular (2012), l'Alfons el Magnànim (2017) o el de la Crítica dels Escriptors Valencians (2020).
Nom

Filtres

1998 - 199922000 - 200912010 - 20141
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Comèdia ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Miniatura
    Obra
    Tempesta d'estiu
    (1997) Alapont Ramon, Pasqual
    A la Guingueta d’Àneu fa tres dies que plou i els turistes prefereixen no sortir a passejar, com el Lluís i la Maria, que enceten una conversa a la cafeteria de l’hotel Poldo, sota la discreta mirada de la cambrera. De fet és el Lluís, que s’avorreix, qui intenta travar conversa amb la Maria, que escriu concentradament en un quadern. Parlen del temps, del camp, de la ciutat i, de cop i volta, la Maria li proposa d’anar a cardar a l’habitació; però aquest, atabalat, marxa sense poder dir res.
  • Miniatura
    Obra
    Tres tristos traumes
    (1998) Alapont Ramon, Pasqual
    Tres companys de feina acudeixen regularment (i sense saber-ho) a la consulta del mateix psiquiatre. A través de les diferents sessions anirem descobrint el present i el passat de tots tres: un present marcat per les difícils relacions laborals i per l’amor compartit per la mateixa secretària, i un passat d’adolescència traumàtica que arrosseguen sense poder-lo oblidar. Tres vides, en definitiva, tràgicament còmiques i despullades impúdicament en la consulta d’un psiquiatre que no apareix a escena.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Cita a cegues
    Alapont Ramon, Pasqual
    Dues persones que s’han conegut per internet han quedat en una cafeteria per parlar de literatura. Es reconeixeran per una rosa vermella. L’home confon una noia que porta una rosa blanca amb la persona que esperava, i després de xerrar una estona, la noia proposa que vagin a casa seva a fer un clau. Tot i que l’home s’estranya que prefereixi follar a parlar de Kafka, accepta de bon grat. Deixa la rosa vermella sobre la taula i se’n van. La cambrera es posa la rosa i poc després arriba la dona que l’home esperava. La dona es pensa que la cambrera és la persona amb qui ha de parlar de literatura i intenta establir-hi contacte, cosa que fa que la cambrera s’emprenyi perquè es pensa que se la vol lligar. Al final, però, proposa a la donar d’anar a casa seva quan plegui i ella accepta.
  • Miniatura
    Obra
    Ficció
    (2014) Alapont Ramon, Pasqual
    Sobre l'escenari, Carles Alberola (dramaturg i personatge alhora) es disposa a celebrar amb aquesta peça teatral els 20 anys de la companyia Albena Teatre, i ho fa a través de l'exposició de la seva pròpia comèdia autobiogràfica, remarcant com la ficció li ha salvat la vida. L'esquema proposat és conegut: "xic troba xica, xic perd xica, xica troba un gos, xic recupera xica, però un dia se'n va amb un tio molt corpulent i el xic es queda amb el gos". Sense abandonar la ficció, Alberola anirà alternant el guió que té a les mans, escrit conjuntament amb Pasqual Alapont, amb la interacció directa amb el públic. Casualment, entre el públic retroba una vella amistat, la Núria. El que Alberola explica dalt l’escenari és, justament, el que hagués pogut ser la seva vida si no hagués perdut la persona que, precisament avui, després de tants anys, retroba; però també explica com la ficció ens ajuda a tots a viure la vida amb plenitud.
  • Miniatura
    Obra
    Currículum
    (1994) Alapont Ramon, Pasqual
    L'actor que havia de representar el monòleg anunciat arriba a l'escenari amb un peu enguixat i amb poques ganes d'actuar i, malgrat tot, comença a parlar de la figura d'un vell amic a la memòria del qual es dedica aquest acte. Durant el llarg monòleg, aparentment improvisat, l'actor reflecteix la seva eterna rivalitat amb el seu amic, ja des de la infantesa, passant pels moments més difícils de l'adolescència i arribant a la maduresa amb la mort de l'amic. L'actor recorda anècdotes i moments viscuts en comú on queda palesa aquesta competitivitat i la impotència de l'actor davant l'encant i les insuperables qualitats de l'amic.