Romà Comamala Valls

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1921- Vilabella (Alt Camp), 2000. Rector. També s'ha dedicat a l'escenografia i a l'ensenyament. Estudis de Dret, Belles Arts i Teologia. Ha publicat diversos llibres de teatre, poesia i assaig.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    Orfeu
    Comamala Valls, Romà
    Després de la mort d’Eurídice, Orfeu desesperat vol intentar davallar a l’Hades per tornar-la a veure i convèncer Plutó que la deixi tornar a viure. Les bacants, causants de la mort de la noia perquè trobaven que el seu amor amb Orfeu era massa cast, no volen que ho intenti, però Eros l’acompanya a l’Hades. Orfeu convenç Plutó que la deixi marxar, però el déu posa una única condició: que Orfeu no miri el rostre de la noia fins que hagin sortit. Ja estan a punt de sortir de l’Hades quan les bacants comencen a sembrar el dubte en Orfeu dient-li que potser tot ha estat un engany de Plutó. Orfeu no pot aguantar el dubte, mira Eurídice i la perd per sempre. Les bacants volen que Orfeu accepti la pèrdua i canti amb elles, però el noi s’hi nega i elles l’esquarteren.
  • Obra
    Manto
    Comamala Valls, Romà
    Arió, fill del rei de Sicília, va ser enviat a Epidaure per veure si Esculapi, semi-déu mestre de les arts mèdiques, podia aturar una epidèmia que afectava l'illa. Els sacerdots d'Esculapi no van permetre que aquest abandonés l'illa i enviaren Arió a Delfos a consultar l'oracle. Quan aquest torna, tothom entén que l’oracle demana a Arió que torni a Sicília amb la filla d'Esculapi, Manto. Aquesta, en veure el jove, queda follament enamorada i decideix utilitzar un ungüent per despertar-li el foc de la passió. Però la noia s'excedeix en la quantitat i Arió, que també se sentia atret cap a Manto, morirà consumit per un excés de desig amorós.
  • Obra
    Perseu i Medusa
    Comamala Valls, Romà
    La deessa Atena ordena a Perseu que mati la Medusa, ja que converteix en pedra tot aquell a qui mira. Perseu desembarca amb uns companys a l’illa de les gorgones, però no troben la Medusa, que s’ha amagat en veure un noi tan bell. Ella intenta evitar l’encontre, però el desig que sent pel noi, l’impulsa a sortir a conèixer-lo, intentant però, de no mirar-lo. Perseu la mata, però tot seguit descobreix que les ordres d’Atena només responien a l’enveja que la deessa sentia envers la Medusa, perquè la mortal era capaç d’estimar. Atena havia convertit temps enrera la mortal en un monstre i l’havia maleït, però no satisfeta, desitjava el seu cap com a trofeu. La maledicció que hi havia sobre la Medusa -convertir en pedra a aquells a qui ella estimava- ha passat ara a Perseu, que petrifica, sense pretendre-ho, tots els seus companys.