Romà Comamala Valls

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1921- Vilabella (Alt Camp), 2000. Rector. També s'ha dedicat a l'escenografia i a l'ensenyament. Estudis de Dret, Belles Arts i Teologia. Ha publicat diversos llibres de teatre, poesia i assaig.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 9 de 9
  • Obra
    Paris i Helena
    Comamala Valls, Romà
    Després de deu anys de guerra, els grecs han col·locat un enorme cavall de fusta davant de Troia i els troians decideixen entrar-lo a la ciutat. Tothom a la ciutat considera que Helena és la causant de la guerra, però ella es justifica fent al·lusió a la intervenció divina. Paris desitja encara Helena, però també és conscient que en el seu comportament hi ha quelcom d’imposat pels déus. Ulisses, disfressat, aconsegueix entrar a Troia, li explica a Helena el pla dels grecs i li demana que encengui una torxa quan els guerrers surtin del cavall, per avisar la resta de grecs. Helena vol negar-s’hi, però acaba accedint i quan els grecs del cavall sorprenen els troians, encén la torxa des d’una torre. Andròmaca aprofita l’ocasió per intentar acabar amb Helena, tancant-la a la torre que comença a incendiar-se. Troia cau i Helena sobreviu, però perd tota la seva bellesa, desfigurada per les cremades.
  • Obra
    Alcmeó
    Comamala Valls, Romà
    El déu Apol·lo ordena a Alcmeó i a Amfilau que matin llur mare Erifila, perquè aquesta havia enviat Amfiarau (el seu marit i pare dels nois) a la guerra on va morir. Erifila no volia que el seu marit anés a la guerra, però Adrast la va convèncer aprofitant la seva vanitat: si el seu marit anava a la guerra, li donaria a canvi un vel i un collar que suposadament havien estat de la deessa Harmonia. Alcmeó segueix les veus divines després de consultar l’oracle mentre que el seu germà Amfilau no s’atreveix a actuar. Alcmeó mata Erifila i les fúries el castiguen per haver sigut el causant d’un crim contra l’ordre establert.
  • Obra
    Orestes
    (1975) Comamala Valls, Romà
    Després de matar la seva mare Clitemnestra per suposada voluntat d’Apol·lo, Orestes està pendent de ser jutjat per l’assemblea de Micenes. El seu oncle Menelau es nega a ajudar-lo i l’únic suport que rep és el d’Electra, la seva germana també instigadora del crim, i el del seu amic Pílades que acabarà patint el mateix càstig que Orestes: la condemna a morir per lapidació pública.
  • Obra
    Resos
    Comamala Valls, Romà
    L’oracle d’Apol·lo ha predit que si el jove Resos, fill de la musa Terpsícore, aconsegueix que els seus cavalls beguin aigua del riu Escamandre, esdevindrà invencible. Atena descontenta amb l’oracle del seu germà, decideix intervenir demanant a uns miserables que l’assassinin durant la nit i li robin els cavalls. Partidari del bàndol troià, Resos es presenta fatxendajant davant Hèctor i s’ofereix per vèncer els grecs. Els líders troians, tot i restar indignats per l’actitud del jove i no confiar-hi gaire, li ofereixen protecció per arribar al riu el matí següent. Però durant la nit, els enviats d’Atena maten el noi i fugen amb els cavalls. Els troians humiliats per no haver protegit un hoste, són sorpresos per l’aparició celestial de Terpsícore, que no permet que el seu fill sigui enterrat en aquella terra i se l’enduu.
  • Obra
    Filoctet
    (1976) Comamala Valls, Romà
    Helèn profetitza a Ulisses que els grecs només podran prendre Troia amb l’ajut de l’arc que Hèrcules va regalar a Filoctet. Aquest roman en una illa on va ser abandonat pels seus propis companys. Per tal d’aconseguir l’arc, Ulísses idea una estratagema: el jove Pirrus es disfressarà d’Eros i l’hi demanarà. Filoctet, impressionat per la bellesa del jove, li dóna l’arc, i poc després descobreix l’engany. Pirrus penedit decideix quedar-se a l’illa amb Filoctet, però aquest, satisfet per la bellesa interior del jove li diu que marxi, i es prepara per morir tot sol.
  • Obra
    Aquil·les
    Comamala Valls, Romà
    Aquil·les, l’heroi més poderós, està indignat per com l’ha tractat Agamenó, cabdill dels grecs, i es nega a continuar lluitant a la Guerra de Troia. Els grecs desesperats intenten que Patrocle, el company d’Aquil·les, convenci l’heroi perquè torni a la lluita. No ho aconsegueix, però Aquil·les li deixa la seva armadura i Patrocle, fent-se passar per l’heroi, aconseguirà fer recular els troians. Però Apol·lo considera que Aquil·les ha pecat deixant la seva armadura al seu company i distreu Patrocle, que serà mort per Hèctor. Aquil·les, enfollit, matarà Hèctor i una fletxa llençada per Apol·lo acabarà amb Aquil·les i la seva desmesura.
  • Obra
    Manto
    Comamala Valls, Romà
    Arió, fill del rei de Sicília, va ser enviat a Epidaure per veure si Esculapi, semi-déu mestre de les arts mèdiques, podia aturar una epidèmia que afectava l'illa. Els sacerdots d'Esculapi no van permetre que aquest abandonés l'illa i enviaren Arió a Delfos a consultar l'oracle. Quan aquest torna, tothom entén que l’oracle demana a Arió que torni a Sicília amb la filla d'Esculapi, Manto. Aquesta, en veure el jove, queda follament enamorada i decideix utilitzar un ungüent per despertar-li el foc de la passió. Però la noia s'excedeix en la quantitat i Arió, que també se sentia atret cap a Manto, morirà consumit per un excés de desig amorós.
  • Obra
    Malson
    Comamala Valls, Romà
    A Túndal, senyor del castell de la Marcabruna, se li apareix en somnis el seu germà gran, Gaudal, suposadament mort a les croades. La mort de Gaudal va possibilitar que Túndal passes a ser l’hereu. La gent de la contrada comença a veure pels camins un misteriós pelegrí que Túndal no triga a identificar com el seu germà. Quan el pelegrí arriba al castell, l’ambiciosa esposa de Túndal creu que cal assassinar-lo. Quan Túndal va a matar-lo, troba que el pelegrí ja és mort i Gaudal torna a aparèixer, dient que ha tornat perquè el seu germà desitjava la seva mort, i que a partir d’ara no deixarà de perseguir-lo en somnis, recordant-li la seva culpa. Tota la història, però, és un somni.
  • Obra
    Níobe
    (1984) Comamala Valls, Romà
    La deessa Latona decideix castigar l’altiva Níobe per afirmar que ella ha infantat dotze fills, mentre que la deessa només n’ha tingut un parell. Latona crida els seus dos fills, Apol·lo i Diana, perquè matin els dotze fills de Níobe. Un cop morts, Latona decideix finalitzar la seva venjança convertint Níobe en pedra.