Romà Comamala Valls

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1921- Vilabella (Alt Camp), 2000. Rector. També s'ha dedicat a l'escenografia i a l'ensenyament. Estudis de Dret, Belles Arts i Teologia. Ha publicat diversos llibres de teatre, poesia i assaig.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 17
  • Obra
    Paris i Helena
    Comamala Valls, Romà
    Després de deu anys de guerra, els grecs han col·locat un enorme cavall de fusta davant de Troia i els troians decideixen entrar-lo a la ciutat. Tothom a la ciutat considera que Helena és la causant de la guerra, però ella es justifica fent al·lusió a la intervenció divina. Paris desitja encara Helena, però també és conscient que en el seu comportament hi ha quelcom d’imposat pels déus. Ulisses, disfressat, aconsegueix entrar a Troia, li explica a Helena el pla dels grecs i li demana que encengui una torxa quan els guerrers surtin del cavall, per avisar la resta de grecs. Helena vol negar-s’hi, però acaba accedint i quan els grecs del cavall sorprenen els troians, encén la torxa des d’una torre. Andròmaca aprofita l’ocasió per intentar acabar amb Helena, tancant-la a la torre que comença a incendiar-se. Troia cau i Helena sobreviu, però perd tota la seva bellesa, desfigurada per les cremades.
  • Obra
    Pan
    (1989) Comamala Valls, Romà
    Pan, un ésser mitològic de la Grècia antiga, ens explica una part de la seva vida: des del seu naixement fins a la pèrdua de la seva estimada que fugint d'ell es va convertir en joncs i dels quals ell se'n feu una flauta de set becs.
  • Obra
    El gran Pan ha mort!
    (1989) Comamala Valls, Romà
    El capità Thamus, acompanyat del mariner Neleu, busca el cadàver de Pan que ha mort fa poc. Durant la recerca es troben amb les nimfes que es lamenten de la pèrdua i imploren a Thamus perquè agafi la flauta de Pan i la faci sonar, ja que la seva música les fa viure. Thamus accepta i decideix quedar-se per sempre amb les nimfes.
  • Obra
    Etèocles i Polinices
    Comamala Valls, Romà
    Abans de la seva mort, el rei Èdip estableix que els dos hereus, Etèocles i Polinices, s'alternin en el tron de Tebes cada any. Però Etèocles no respecta el pacte, cosa que fa que Polinices, acompanyat d'exèrcits estrangers, es planti davant de la ciutat per reclamar els seus drets. Etèocles s'hi nega, i es produeix una lluita que acaba amb la mort dels dos germans, complint, així, les prediccions de Tirèsias. El seu oncle Creont esdevé nou rei i decreta que Etèocles, defensor de la ciutat, sigui enterrat com un heroi i que el cadàver de Polinices sigui abandonat al mig d'un camp. Qui intenti enterrar-lo serà castigat amb la mort. Al final de l'obra, Antígona es disposa a fer-ho acceptant el que li reservi el destí.
  • Obra
    Ifigènia
    (1967) Comamala Valls, Romà
    Ifigènia ja fa deu anys que viu a l’illa de Tàurida com a sacerdotessa de Diana després que aquesta la salvés de ser sacrificada. Desitja que el seu germà Orestes la vingui a rescatar amb tot els honors que creu merèixer, però aquest arriba gairebé com un fugitiu i només acompanyat del seu amic Pílades. Indignada per la situació, Ifigènia apel·la al deure contret amb Diana i es nega a marxar. Diana vol que la noia se’n vagi, però quan arriba el missatger de la deessa i li comunica la notícia, ja és massa tard i el vaixell d’Orestes ja ha salpat.
  • Obra
    Dionís
    (1989) Comamala Valls, Romà
    Dionís apareix a l'escenari per explicar al públic la seva vida i arribar a la conclusió que l'única forma per no notar la solitud i el rebuig és anar ebri.
  • Obra
    Orestes
    (1975) Comamala Valls, Romà
    Després de matar la seva mare Clitemnestra per suposada voluntat d’Apol·lo, Orestes està pendent de ser jutjat per l’assemblea de Micenes. El seu oncle Menelau es nega a ajudar-lo i l’únic suport que rep és el d’Electra, la seva germana també instigadora del crim, i el del seu amic Pílades que acabarà patint el mateix càstig que Orestes: la condemna a morir per lapidació pública.
  • Obra
    Antígona
    (1985) Comamala Valls, Romà
    Creont, rei de Tebes, prohibeix sota pena de mort enterrar Polinices, qui ha mort atacant la ciutat. Antígona, germana d'aquest i que ha estat detinguda mentre l'enterrava, justifica el seu acte apel·lant al dret de qualsevol ànima a descansar en pau. Creont s'adona que aquest acte qüestiona la seva autoritat i, per intentar convèncer-la que es retracti, envia Hemó, promès d'Antígona, Eurídice, mare d'aquest, i Tirèsias, antic endeví que ha perdut els poders, a parlar amb ella. Després d'uns moments de dubte, Antígona no es fa enrere i és enviada a la mort.
  • Obra
    Filoctet
    (1976) Comamala Valls, Romà
    Helèn profetitza a Ulisses que els grecs només podran prendre Troia amb l’ajut de l’arc que Hèrcules va regalar a Filoctet. Aquest roman en una illa on va ser abandonat pels seus propis companys. Per tal d’aconseguir l’arc, Ulísses idea una estratagema: el jove Pirrus es disfressarà d’Eros i l’hi demanarà. Filoctet, impressionat per la bellesa del jove, li dóna l’arc, i poc després descobreix l’engany. Pirrus penedit decideix quedar-se a l’illa amb Filoctet, però aquest, satisfet per la bellesa interior del jove li diu que marxi, i es prepara per morir tot sol.
  • Obra
    Aquil·les
    Comamala Valls, Romà
    Aquil·les, l’heroi més poderós, està indignat per com l’ha tractat Agamenó, cabdill dels grecs, i es nega a continuar lluitant a la Guerra de Troia. Els grecs desesperats intenten que Patrocle, el company d’Aquil·les, convenci l’heroi perquè torni a la lluita. No ho aconsegueix, però Aquil·les li deixa la seva armadura i Patrocle, fent-se passar per l’heroi, aconseguirà fer recular els troians. Però Apol·lo considera que Aquil·les ha pecat deixant la seva armadura al seu company i distreu Patrocle, que serà mort per Hèctor. Aquil·les, enfollit, matarà Hèctor i una fletxa llençada per Apol·lo acabarà amb Aquil·les i la seva desmesura.