Romà Comamala Valls
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1921- Vilabella (Alt Camp), 2000. Rector. També s'ha dedicat a l'escenografia i a l'ensenyament. Estudis de Dret, Belles Arts i Teologia. Ha publicat diversos llibres de teatre, poesia i assaig.
Nom
9 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 9 de 9
Obra Pan(1989) Comamala Valls, RomàPan, un ésser mitològic de la Grècia antiga, ens explica una part de la seva vida: des del seu naixement fins a la pèrdua de la seva estimada que fugint d'ell es va convertir en joncs i dels quals ell se'n feu una flauta de set becs.Obra El gran Pan ha mort!(1989) Comamala Valls, RomàEl capità Thamus, acompanyat del mariner Neleu, busca el cadàver de Pan que ha mort fa poc. Durant la recerca es troben amb les nimfes que es lamenten de la pèrdua i imploren a Thamus perquè agafi la flauta de Pan i la faci sonar, ja que la seva música les fa viure. Thamus accepta i decideix quedar-se per sempre amb les nimfes.Obra Etèocles i PolinicesComamala Valls, RomàAbans de la seva mort, el rei Èdip estableix que els dos hereus, Etèocles i Polinices, s'alternin en el tron de Tebes cada any. Però Etèocles no respecta el pacte, cosa que fa que Polinices, acompanyat d'exèrcits estrangers, es planti davant de la ciutat per reclamar els seus drets. Etèocles s'hi nega, i es produeix una lluita que acaba amb la mort dels dos germans, complint, així, les prediccions de Tirèsias. El seu oncle Creont esdevé nou rei i decreta que Etèocles, defensor de la ciutat, sigui enterrat com un heroi i que el cadàver de Polinices sigui abandonat al mig d'un camp. Qui intenti enterrar-lo serà castigat amb la mort. Al final de l'obra, Antígona es disposa a fer-ho acceptant el que li reservi el destí.Obra Dionís(1989) Comamala Valls, RomàDionís apareix a l'escenari per explicar al públic la seva vida i arribar a la conclusió que l'única forma per no notar la solitud i el rebuig és anar ebri.Obra Dido i EneasComamala Valls, RomàDesprés de la destrucció de la seva ciutat, el troià Eneas rep l'encàrrec dels déus d'anar a Itàlia i fundar una nova ciutat. Pel camí, però, un naufragi el duu a Cartago, al palau de la reina Dido, de qui s'enamora. Eneas es debat llavors entre la seva passió per Dido i el deure encomanat pels déus. Després que Mercuri li recordi la seva missió, Eneas decideix fugir i intentar arribar a Itàlia. Davant la desesperació de Dido, la seva germana va a veure una bruixa, la qual aconsella que facin una foguera per cremar-hi objectes que havien pertangut a Eneas. D'aquesta forma aconseguiran que aquest es quedi. Però Eneas ja ha marxat quan encenen la foguera, i Dido se suïcida.Obra ÀiaxComamala Valls, RomàDesprés de la mort d’Aquil·les, el rei atrida Menelau decideix concedir a Ulisses l’armadura del difunt, de la qual Àiax n’havia de ser mereixedor per ser el més valent dels cabdills grecs. Àiax enfolleix per la injustícia, i després de matar un ramat de xais pensant-se que són soldats atrides, se suïcida. Quan el seu cosí Teucre ja prepara les seves exèquies, Menelau prohibeix el seu enterrament i ordena que el seu cos sigui abandonat a la platja. Davant d’aquesta violació de les lleis naturals, Teucre i els soldats d’Àiax abandonen l’exèrcit de Menelau.Obra BiblisComamala Valls, RomàEnfadada pel continu menyspreu que rep de Biblis, filla del rei Milet, Gea, la deessa de la terra, decideix venjar-se'n, i amb l'ajuda d'Eros fa que Biblis s'enamori del seu propi germà Caune. En un principi Biblis no s'atreveix a confessar-li aquest sentiment, però quan finalment ho fa, Caune, horroritzat, decideix fugir i passar la resta de la seva vida a alta mar. Gea, ofesa pel menyspreu que això representa, també decideix venjar-se, i castiga els dos germans amb la mort: un escurçó pica Caune abans d'embarcar, i el beuratge que havia de guarir Biblis de l'amor pel seu germà es converteix en verí. Al final del llibre, el rei Milet retorna després de molts anys d'absència, troba els cadàvers dels seus dos fills, i es plany amargament de la seva dissort.Obra AtamantComamala Valls, RomàAtamant, rei d'Orcomena, pren la deessa Nefelea per muller, amb qui té Frixus. Aviat, però, Atamant l'abandona: s'ha enamorat de la mortal Ino, amb qui tindrà un altre fill, Learc, i una filla. Els déus, ofesos pel menyspreu que l'abandó de Nefelea representa, envien la deessa Ate a venjar-se. Ino, per tal que el seu fill Learc arribi a ser rei, provoca amb un engany que se sacrifiqui Frixus. Quan Atamant descobreix l'engany d'Ino, enfollit per Ate, mata Learc, i Ino i la seva filla moren en la fugida. Després d'adonar-se que tot plegat ha sigut un càstig dels déus, Atamant és condemat per Ate a vagar i acabar morint en la foscor.Obra Bel·lerofont -2(1989) Comamala Valls, RomàBel·lerofont es lamenta d'haver mort Quimera, un monstre que aterroritzava la ciutat de Cària, ja que la seva existència donava sentit a les seves vides.