Romà Comamala Valls

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1921- Vilabella (Alt Camp), 2000. Rector. També s'ha dedicat a l'escenografia i a l'ensenyament. Estudis de Dret, Belles Arts i Teologia. Ha publicat diversos llibres de teatre, poesia i assaig.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    El retorn d'Ulisses
    Comamala Valls, Romà
    Han passat vint anys des de la marxa d’Ulisses, i en una Ítaca totalment empobrida ja gairebé ningú confia en el seu retorn. Penèlope, obsedida pel record del seu marit, ha deixat d’ocupar-se del seu fill, el narcisista Telèmac, i es nega a acceptar les propostes dels pretendents que esperen ja sense esperança. Quan Ulisses torna, Atena s’apareix a Telèmac en forma de jove per ordenar-li que ajudi el seu pare a matar els pretendents, però el noi es nega a agafar les armes i només està interessat en jeure amb aquest misteriós jove. Ulisses es presenta a Penèlope, però aquesta no creu que l’home envellit que té al davant sigui el formós heroi que havia estat el seu marit. Ulisses convenç el seu fill que marxi per viure en llibertat i, quan se li apareix Atena, la maleeix per tot el que els déus li han fet passar. L’heroi acabarà els seus dies enmig dels pretendents que el prenen per boig i l’accepten únicament per mofar-se d’ell.
  • Obra
    Ifigènia
    (1967) Comamala Valls, Romà
    Ifigènia ja fa deu anys que viu a l’illa de Tàurida com a sacerdotessa de Diana després que aquesta la salvés de ser sacrificada. Desitja que el seu germà Orestes la vingui a rescatar amb tot els honors que creu merèixer, però aquest arriba gairebé com un fugitiu i només acompanyat del seu amic Pílades. Indignada per la situació, Ifigènia apel·la al deure contret amb Diana i es nega a marxar. Diana vol que la noia se’n vagi, però quan arriba el missatger de la deessa i li comunica la notícia, ja és massa tard i el vaixell d’Orestes ja ha salpat.
  • Obra
    Abelard i Eloïsa
    (1994) Comamala Valls, Romà
    El jove Pere Abelard és contractat perquè es faci càrrec de l'educació d'Eloïsa. Ben aviat tots dos s'enamoren, Eloïsa queda embarassada i, després de fugir i tenir el fill en secret, decideixen casar-se. Per tal de protegir el prestigi d'Abelard com a professor i eclesiàstic, però, decideixen mantenir el casament en secret. Tot i això, cada cop hi ha més rumors sobre ells, i finalment Abelard convenç Eloïsa perquè entri de novícia en un convent, que actuarà com a tapadora perquè ells puguin continuar veient-se. Abelard, per la seva banda, es fa monjo benedictí, i a partir de llavors es produeix en ell una lluita entre l'amor diví i l'humà. A més a més, es veu cada cop més assetjat pels seus enemics, que li qüestionen la seva voluntat d'unir fe i raó. Finalment, rebutja al mateix temps la seva filosofia i l'amor carnal d'Eloïsa. En morir, és enterrat al convent del qual l'Eloïsa n'ha acabat essent abadessa. Des de les primeres pàgines, al llibre s'hi destil·la un sentit tràgic que fa preveure la impossibilitat de l'amor entre els dos protagonistes.