Xavier Puchades

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1973. Dramaturg, director d’escena i guionista. Doctor en Filologia Espanyola, especialitzat en teatre modern i contemporani, exerceix com a investigador i docent a la Universitat de València i en diferents escoles privades d’interpretació. Actualment és professor especialista en direcció en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Com a dramaturg, estrena i/o publica peces en solitari com ara Desaparecer (1999), Terrat (2002), Desidia (2003), àcars (2004), El mentider (2012), El escondite (2013), Éxit (abans de les eleccions) (2015), Saqueig (2016), Todos estos fragmentos (2017), Hasta que el infierno se congele (2019) o Indústria (2020). Ha coescrit o col·laborat en peces col·lectives com Escoptofilia (2000), Galgos (2005), El cel dins una estança (2006), Zero Responsables (2010), Valèntia (2012), Una indígena els va guiar a través de les muntanyes (2012), I tornarem a sopar al carrer (2017), Els nostres (2018) o la peça de circ El desig d’estar junts (2020). Ha dirigit textos d’autoria internacional (Sarah Kane, Rafael Spregelburd, Javier Daulte o Guillermo Calderón) i valenciana (Pedro Montalbán-Kroebel, Tadeus Calinca, Mafalda Bellido, Sònia Alejo, Maribel Bayona o Paco Romeu). Igualment, ha treballat com a director i/o dramaturg en produccions de diverses companyies de dansa amb títols com ara Sospechosos (2015), A-normal o la oveja errante (2017), Bandejats (2018), #outFit (2019), Social Animal (2019), SC_Santa Cultura (2019), (R)Minds (2020), La rebelió de les papallones (2020), Vamos a estar a ratos (2020), Soledad (2021) o El público (2022). Ha rebut premis com el Marqués de Bradomín, el Max Aub de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el Ciutat d’Alzira o el de la Critica dels Escriptors Valencians (AELC), entre altres.
Nom

Filtres

1999 - 199912000 - 20063
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Puchades, Xavier × Data de finalització: 2006 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    Desapercibir
    (2000) Puchades, Xavier
    En una exposició fotogràfica amb visitants (que són els espectadors), una dona surt d'entre el públic per parlar d'una de les fotos, on es veuen dos joves immigrants magribins. La dona assenyala la foto davant de tothom i comença a parlar d'un dels dos joves. Al principi sembla que està denunciant una agressió sexual, però a mesura que avança el monòleg ens adonem que en realitat està enfadada amb ell perquè la va deixar i va desaparèixer en comptes de quedar-se amb ella.
  • Miniatura
    Obra
    Desaparecer
    (1998) Puchades, Xavier
    Una dona es presenta a una comissaria de policia per denunciar que li han robat la bossa. El policia li recomana que busqui bé per la zona on li han robat, la platja. A la platja, la dona es passa la nit cercant la bossa robada, però mentrestant troba diferents personatges amb qui té llargs diàlegs que oscil·len entre l'absurd i l'existencialisme: un immigrant, un noi que va amb un gos perillós, un home que somriu molt i té intencions dubtoses, una altra noia a qui també han robat la bossa i un vell que li ofereix diners a canvi d'alguna cosa que no acaba de precisar. De matinada, finalment, la dona troba la seva bossa a la sorra de la platja.
  • Miniatura
    Obra
    Temporal
    (2000) Puchades, Xavier
    Dues noies molt joves que treballen en un hipermercat es troben a les pauses de la feina per fumar i fer-la petar. Una fa més temps que treballa a l'hipermercat i li dona consells a l'altra per aguantar les condicions laborals i els companys. La més nova no sembla gaire interessada en la feina i ho veu com una cosa temporal, però al final traeix a la seva companya, que és acomiadada i no s'ho pren pas malament, mentre que ella s'intueix que s'acabarà quedant a l'hiper durant molt de temps.
  • Miniatura
    Obra
    Ácaros
    (2003) Puchades, Xavier
    Quatre personatges (Dependienta, Vendedor, Taxista i Mujer) entrellacen de forma ambigua les seves històries de desig i solitud mentre anem descobrint que en realitat són família. El pare és un taxista jubilat que no pot deixar de treballar per hobby, la mare és una dona massa aferrada a la cuina, el venedor és el fill que s'ha fet gran però que continua sent un nen als ulls de la mare, i la dependenta de llenceria desitja que la mirin a la cara quan parla, tot i que ella no mira quan parla al taxista. Un mosaic d'històries que mostren uns personatges que viuen una mica als marges i plens de frustracions sexuals i laborals.