Xavier Puchades

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1973. Dramaturg, director d’escena i guionista. Doctor en Filologia Espanyola, especialitzat en teatre modern i contemporani, exerceix com a investigador i docent a la Universitat de València i en diferents escoles privades d’interpretació. Actualment és professor especialista en direcció en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Com a dramaturg, estrena i/o publica peces en solitari com ara Desaparecer (1999), Terrat (2002), Desidia (2003), àcars (2004), El mentider (2012), El escondite (2013), Éxit (abans de les eleccions) (2015), Saqueig (2016), Todos estos fragmentos (2017), Hasta que el infierno se congele (2019) o Indústria (2020). Ha coescrit o col·laborat en peces col·lectives com Escoptofilia (2000), Galgos (2005), El cel dins una estança (2006), Zero Responsables (2010), Valèntia (2012), Una indígena els va guiar a través de les muntanyes (2012), I tornarem a sopar al carrer (2017), Els nostres (2018) o la peça de circ El desig d’estar junts (2020). Ha dirigit textos d’autoria internacional (Sarah Kane, Rafael Spregelburd, Javier Daulte o Guillermo Calderón) i valenciana (Pedro Montalbán-Kroebel, Tadeus Calinca, Mafalda Bellido, Sònia Alejo, Maribel Bayona o Paco Romeu). Igualment, ha treballat com a director i/o dramaturg en produccions de diverses companyies de dansa amb títols com ara Sospechosos (2015), A-normal o la oveja errante (2017), Bandejats (2018), #outFit (2019), Social Animal (2019), SC_Santa Cultura (2019), (R)Minds (2020), La rebelió de les papallones (2020), Vamos a estar a ratos (2020), Soledad (2021) o El público (2022). Ha rebut premis com el Marqués de Bradomín, el Max Aub de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el Ciutat d’Alzira o el de la Critica dels Escriptors Valencians (AELC), entre altres.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Obra
    Una indígena els va guiar a través de les muntanyes
    (2017) Tena, Begoña
    Una resident del Cabanyal, València, es dedica a fer tours turístics per a valencians dins de casa seva, simulant que els turistes estan en un bus turístic i explicant-los la verdadera història de la ciutat i de la seva família. Per mitjà de l'humor, la guia turística denuncia les operacions d'especulació al barri i a la Ciutat de les Arts i les Ciències, i reivindica la vida autèntica del barri, la de sempre, simbolitzada per la figura del seu avi difunt.
  • Obra
    Desapercibir
    (2000) Puchades, Xavier
    En una exposició fotogràfica amb visitants (que són els espectadors), una dona surt d'entre el públic per parlar d'una de les fotos, on es veuen dos joves immigrants magribins. La dona assenyala la foto davant de tothom i comença a parlar d'un dels dos joves. Al principi sembla que està denunciant una agressió sexual, però a mesura que avança el monòleg ens adonem que en realitat està enfadada amb ell perquè la va deixar i va desaparèixer en comptes de quedar-se amb ella.
  • Obra
    Todos estos fragmentos
    (2017) Puchades, Xavier
    Sota l'aparença d'una única veu femenina, el text engloba un conjunt de diferents veus de dona (d'aquí que l'obra es tituli 'Todos estos fragmentos') que expressen la situació de violència sistemàtica a què són sotmeses les dones en situacions de guerra i de pobresa. Una violència que s'hereta, que passa de pares a fills, de mares a filles, i que implica la violació i la violència sexual com a pràctica quotidiana.
  • Obra
    Tan jove com ets i que major que sembles
    (2015-09) Puchades, Xavier
    Una veu en cerca d'identitat ens exposa poèticament el seu jo a través d'una sèrie d'afirmacions sobre qui és. La veu sovint coincideix amb personatges o situacions de les obres del mateix autor, de manera que entenem que la veu és, en realitat, el conjunt de personatges que l'autor ha escrit.
  • Obra
    El mentider
    (2012-12) Puchades, Xavier
    Un home juga al mentider amb el seu pare, que és invisible a l'espectador. L'home explica que de petit el seu pare va ensenyar-li a jugar al mentider perquè volia que aprengués a perdre, però sempre acabava guanyant totes les partides i, per tant, no va aprendre mai a perdre. Només sap guanyar. Diu que més endavant ell i el seu pare van perdre el contacte i que el pare el trucava una vegada a l'any per fer una partida, però el pare continuava perdent com sempre. El fill ha seguit les passes del pare fent-se polític, però deixa entreveure que les coses li han anat molt més bé que al seu progenitor.
  • Obra
    Desnutrició teatral
    (2013) Puchades, Xavier
    Una persona que es dedica al teatre convida la seva veïna de vuitanta anys a berenar a casa seva. Li dona magdalena rere magdalena mentre reflexiona en veu alta sobre el teatre contemporani i el teatre que s'ha de fer i el que no. La veïna, quan està farta de magdalenes, se'n torna a casa seva recomanant a l'autor que no mengi porqueries, i deixant entendre que les noves generacions no patiran tant com va patir la seva.