Xavier Puchades

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1973. Dramaturg, director d’escena i guionista. Doctor en Filologia Espanyola, especialitzat en teatre modern i contemporani, exerceix com a investigador i docent a la Universitat de València i en diferents escoles privades d’interpretació. Actualment és professor especialista en direcció en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Com a dramaturg, estrena i/o publica peces en solitari com ara Desaparecer (1999), Terrat (2002), Desidia (2003), àcars (2004), El mentider (2012), El escondite (2013), Éxit (abans de les eleccions) (2015), Saqueig (2016), Todos estos fragmentos (2017), Hasta que el infierno se congele (2019) o Indústria (2020). Ha coescrit o col·laborat en peces col·lectives com Escoptofilia (2000), Galgos (2005), El cel dins una estança (2006), Zero Responsables (2010), Valèntia (2012), Una indígena els va guiar a través de les muntanyes (2012), I tornarem a sopar al carrer (2017), Els nostres (2018) o la peça de circ El desig d’estar junts (2020). Ha dirigit textos d’autoria internacional (Sarah Kane, Rafael Spregelburd, Javier Daulte o Guillermo Calderón) i valenciana (Pedro Montalbán-Kroebel, Tadeus Calinca, Mafalda Bellido, Sònia Alejo, Maribel Bayona o Paco Romeu). Igualment, ha treballat com a director i/o dramaturg en produccions de diverses companyies de dansa amb títols com ara Sospechosos (2015), A-normal o la oveja errante (2017), Bandejats (2018), #outFit (2019), Social Animal (2019), SC_Santa Cultura (2019), (R)Minds (2020), La rebelió de les papallones (2020), Vamos a estar a ratos (2020), Soledad (2021) o El público (2022). Ha rebut premis com el Marqués de Bradomín, el Max Aub de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el Ciutat d’Alzira o el de la Critica dels Escriptors Valencians (AELC), entre altres.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    Indústria
    (2020) Puchades, Xavier
    Gómez és un soldat d'origen colombià que treballa en una empresa de seguretat privada que és present a la majoria de conflictes armats del món de les últimes dècades. A través dels diferents conflictes on és contractat com a soldat o com a vigilant, veiem l'horror de la fam que pateixen els refugiats a la guerra de Bòsnia, la tragèdia de les dones violades del Kosovo, el tràfic de diamants a Sierra Leone, l'espoli arqueològic de l'Iraq, etc. A mesura que avancen els anys i canvien els conflictes, la salut mental de Gómez va empitjorant i anem descobrint les barbaritats que com a nen soldat va haver de fer i patir abans de convertir-se en soldat professional.
  • Obra
    El mentider
    (2012-12) Puchades, Xavier
    Un home juga al mentider amb el seu pare, que és invisible a l'espectador. L'home explica que de petit el seu pare va ensenyar-li a jugar al mentider perquè volia que aprengués a perdre, però sempre acabava guanyant totes les partides i, per tant, no va aprendre mai a perdre. Només sap guanyar. Diu que més endavant ell i el seu pare van perdre el contacte i que el pare el trucava una vegada a l'any per fer una partida, però el pare continuava perdent com sempre. El fill ha seguit les passes del pare fent-se polític, però deixa entreveure que les coses li han anat molt més bé que al seu progenitor.
  • Obra
    A-normal o la oveja errante
    (2017) Verdugo, Àngela
    Per mitjà de la figura d'unes ovelles humanitzades, una mare parla a la seva filla petita de qüestions relacionades amb la memòria personal i col·lectiva, l'acceptació del pas del temps i l'inconformisme (drogues, música i actitud de joventut, etc.). En última instància, les diferents històries que van configurant aquestes ovelles són un cant a la llibertat i a la diversitat.
  • Obra
    Ácaros
    (2003) Puchades, Xavier
    Quatre personatges (Dependienta, Vendedor, Taxista i Mujer) entrellacen de forma ambigua les seves històries de desig i solitud mentre anem descobrint que en realitat són família. El pare és un taxista jubilat que no pot deixar de treballar per hobby, la mare és una dona massa aferrada a la cuina, el venedor és el fill que s'ha fet gran però que continua sent un nen als ulls de la mare, i la dependenta de llenceria desitja que la mirin a la cara quan parla, tot i que ella no mira quan parla al taxista. Un mosaic d'històries que mostren uns personatges que viuen una mica als marges i plens de frustracions sexuals i laborals.
  • Obra
    Saqueig
    (2015) Puchades, Xavier
    Una senyora d'edat avançada amb demència senil és cuidada per la seva filla, que des de fa tres anys es dedica exclusivament a tenir-ne cura. Entre les dues dones hi ha un ressentiment explícit, un forta relació d'amor-odi, i en moments dubtem si la senyora realment té demència senil o només ho fa veure per humiliar la seva filla. La filla, per la seva banda, sap que va ser adoptada i està amargada perquè no sap si la seva mare l'estima o ni tan sols per què l'està cuidant. Són dues dones soles barallant-se per treure l'entrellat d'un passat massa fosc i un futur inexistent.