Xavier Puchades

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1973. Dramaturg, director d’escena i guionista. Doctor en Filologia Espanyola, especialitzat en teatre modern i contemporani, exerceix com a investigador i docent a la Universitat de València i en diferents escoles privades d’interpretació. Actualment és professor especialista en direcció en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Com a dramaturg, estrena i/o publica peces en solitari com ara Desaparecer (1999), Terrat (2002), Desidia (2003), àcars (2004), El mentider (2012), El escondite (2013), Éxit (abans de les eleccions) (2015), Saqueig (2016), Todos estos fragmentos (2017), Hasta que el infierno se congele (2019) o Indústria (2020). Ha coescrit o col·laborat en peces col·lectives com Escoptofilia (2000), Galgos (2005), El cel dins una estança (2006), Zero Responsables (2010), Valèntia (2012), Una indígena els va guiar a través de les muntanyes (2012), I tornarem a sopar al carrer (2017), Els nostres (2018) o la peça de circ El desig d’estar junts (2020). Ha dirigit textos d’autoria internacional (Sarah Kane, Rafael Spregelburd, Javier Daulte o Guillermo Calderón) i valenciana (Pedro Montalbán-Kroebel, Tadeus Calinca, Mafalda Bellido, Sònia Alejo, Maribel Bayona o Paco Romeu). Igualment, ha treballat com a director i/o dramaturg en produccions de diverses companyies de dansa amb títols com ara Sospechosos (2015), A-normal o la oveja errante (2017), Bandejats (2018), #outFit (2019), Social Animal (2019), SC_Santa Cultura (2019), (R)Minds (2020), La rebelió de les papallones (2020), Vamos a estar a ratos (2020), Soledad (2021) o El público (2022). Ha rebut premis com el Marqués de Bradomín, el Max Aub de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el Ciutat d’Alzira o el de la Critica dels Escriptors Valencians (AELC), entre altres.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Desapercibir
    (2000) Puchades, Xavier
    En una exposició fotogràfica amb visitants (que són els espectadors), una dona surt d'entre el públic per parlar d'una de les fotos, on es veuen dos joves immigrants magribins. La dona assenyala la foto davant de tothom i comença a parlar d'un dels dos joves. Al principi sembla que està denunciant una agressió sexual, però a mesura que avança el monòleg ens adonem que en realitat està enfadada amb ell perquè la va deixar i va desaparèixer en comptes de quedar-se amb ella.
  • Obra
    Todos estos fragmentos
    (2017) Puchades, Xavier
    Sota l'aparença d'una única veu femenina, el text engloba un conjunt de diferents veus de dona (d'aquí que l'obra es tituli 'Todos estos fragmentos') que expressen la situació de violència sistemàtica a què són sotmeses les dones en situacions de guerra i de pobresa. Una violència que s'hereta, que passa de pares a fills, de mares a filles, i que implica la violació i la violència sexual com a pràctica quotidiana.