Laia Alsina Ferrer
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Argentona, 1988. Graduada en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre. Destaca per la seva activitat en la companyia de teatre polític El martell. Guanyadora del VII Torneig de Dramatúrgia catalana del Festival Temporada Alta 2017 i d'una Beca Carme Montoriol de l'ICUB.el 2018.
Nom
5 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 5 de 5
Obra El mar no cap dins d'una capsa de sabates(2018) Alsina Ferrer, LaiaEscola Els tres porquets. En Martí, la Cris, en Toni i l'Andrea han estat castigats sense pati després que un d'ells hagi guixat la taula de la Dolo, la professora de cant coral. No se'ls aixecarà el càstig fins que no surti el culpable de la bretolada. D'aquesta manera, mentre els quatre nens es lamenten de la seva suposada reclusió, van integrant -sense ser-ne conscients- els valors repressius del món adult. Tanmateix, els nens que juguen al pati sota una aparent llibertat també són esclaus d'un marc ideològic adult que els manté lligats als esquemes capitalistes, masclistes, homòfobs, especistes i imperialistes imperants. La diferència entre uns nens i els altres és, simplement, que els que juguen al pati no són conscients de les seves cadenes.Obra Aigua(2013) Alsina Ferrer, LaiaUna noia, visiblement atordida, ha estat hospitalitzada després de patir el que sembla un terrible accident de cotxe. Mentre descansa al llit de l’hospital, un noi -la seva parella- la sotmet a un intens interrogatori aparentment per ajudar-la a recuperar la memòria que ha perdut després de l’impacte. Malgrat tot, a mesura que avança l’acció, descobrim que la noia recorda més del que pensàvem i que les intencions del noi no són tan nobles com semblava a priori ja que ha estat ell qui –en un atac de gelosia- ha manipulat el seu cotxe per intentar matar-la.Obra Ah!(2015-02) Alsina Ferrer, Laia“Ah!” és un crit de denúncia contra totes aquelles violències que –al llarg de la història- ha utilitzat el poder hegemònic de cada moment per tal de blindar els seus interessos. El text s’articula mitjançant tres eixos temàtics que es van entrellaçant i que corresponen a les tres principals formes de violència que pateixen els ciutadans: l’explotació laboral, la repressió i l’heteropatriarcat. Es tracta d'un text episòdic i fragmentat que funciona mitjançant vint-i-una escenes quasi independents que repassen diferents situacions quotidianes així com diferents moments clau de la història d’occident, tots ells amb un element en comú: la violència com a mecanisme de submissió i control. Un altre element aglutinador del conjunt és el crit. Aquell crit que els oprimits sempre s’han empassat, però que algun dia, per fi, tindrà veu.Obra Z(2013-11) Alsina Ferrer, LaiaLa Zaira i en Zenon, una parella que porten ja uns quants anys d’amor i somnis compartits, passen l’última nit al seu pis, just abans de ser desnonats. Durant aquesta nit lluiten per conservar casa seva, però també el seu amor, mitjançant un joc aparentment innocent d’encadenar paraules que els serveix, al seu torn, per evocar diversos moments del passat, el present i un futur que ja no viuran. Un futur compartit que s’ensorra a mesura que el que era un joc lúdic acaba convertint-se en un intercanvi ferotge de retrets i dolor. I tot plegat condicionat, sense cap mena de dubte, per la imminent arribada de la policia. I és que és possible l’amor sense llar?Obra Y-X (o la fidelitat dels cignes negres)(2015-09) Alsina Ferrer, LaiaDues actrius i tres actors es reuneixen sobre un escenari per tal d'oferir al públic una obra sobre l'amor romàntic. L'amor com a espai idíl·lic i com a bàlsam de l'ànima. Segons manifesten els actors, l'escenari és per a un intèrpret un espai de màxima llibertat i, per aquest motiu, confessen estar interpretant exactament l'espectacle que volen, i construint les escenes segons el seu propi criteri. Tanmateix, a mesura que la ficció dels personatges comença a mesclar-se amb la realitat dels mateixos intèrprets, i emergeixen entre ells terribles conflictes de caire amorós, descobrirem que ni els actors són tan lliures com creuen, ni ho són els enamorats sota els preceptes de l'amor. Un amor que, a voltes, pot ser cruel i asfixiant.