Laia Alsina Ferrer

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Argentona, 1988. Graduada en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre. Destaca per la seva activitat en la companyia de teatre polític El martell. Guanyadora del VII Torneig de Dramatúrgia catalana del Festival Temporada Alta 2017 i d'una Beca Carme Montoriol de l'ICUB.el 2018.
Nom

Filtres

2015 - 20202
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Capitalisme ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    El mar no cap dins d'una capsa de sabates
    (2018) Alsina Ferrer, Laia
    Escola Els tres porquets. En Martí, la Cris, en Toni i l'Andrea han estat castigats sense pati després que un d'ells hagi guixat la taula de la Dolo, la professora de cant coral. No se'ls aixecarà el càstig fins que no surti el culpable de la bretolada. D'aquesta manera, mentre els quatre nens es lamenten de la seva suposada reclusió, van integrant -sense ser-ne conscients- els valors repressius del món adult. Tanmateix, els nens que juguen al pati sota una aparent llibertat també són esclaus d'un marc ideològic adult que els manté lligats als esquemes capitalistes, masclistes, homòfobs, especistes i imperialistes imperants. La diferència entre uns nens i els altres és, simplement, que els que juguen al pati no són conscients de les seves cadenes.
  • Miniatura
    Obra
    Z
    (2013-11) Alsina Ferrer, Laia
    La Zaira i en Zenon, una parella que porten ja uns quants anys d’amor i somnis compartits, passen l’última nit al seu pis, just abans de ser desnonats. Durant aquesta nit lluiten per conservar casa seva, però també el seu amor, mitjançant un joc aparentment innocent d’encadenar paraules que els serveix, al seu torn, per evocar diversos moments del passat, el present i un futur que ja no viuran. Un futur compartit que s’ensorra a mesura que el que era un joc lúdic acaba convertint-se en un intercanvi ferotge de retrets i dolor. I tot plegat condicionat, sense cap mena de dubte, per la imminent arribada de la policia. I és que és possible l’amor sense llar?