Marta Galán

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Marta Galán Sala (Barcelona, 1973). Autora i directora de textos per a l'escena des de l'any 1999, artista-educadora i gestora cultural. Llicenciada en Filologia Hispànica (UAB, 1996), Màster en Edició (IDEC, Universitat Pompeu Fabra, 1999), DESE Arts Escèniques (IT i UAB, Barcelona, 2003) i Màster en Gestió Cultural (UOC, 2012). Actualment és docent de Direcció d'actors i de Introducció a la dramatúrgia i l'escenificació a l'Institut del Teatre i de dramatúrgia a l'Escola Eòlia.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Traïció
    (2017) Galán, Marta
    La Núria, l'actriu, pren la paraula. Partint de la imatge del cavall blanc penjat cap per avall del pont de Petrograd i de la dona que cau al buit a la pel·lícula "Octubre", de Serguei Eisenstein, la Núria reflexiona sobre l'ús sistèmic de la violència i la força al llarg de la història. Parla de com aquesta força ha estat emprada des de la masculinitat i la virilitat, de què ha implicat la manca de dones en posicions de poder i de com n'és d'important posar en dubte els discursos basats en grans conceptes com la història o els déus. Tot seguit, l'actriu es posa una màscara amb la cara de l'autora i explica la paradoxa que va viure aquesta després de votar el dia 1 d'octubre. Relata com es va sentir quan va prendre consciència que la seva mare, -la família de la qual havia tingut el català com a llengua materna durant generacions-, per circumstàncies vitals i de context, va utilitzar el castellà per relacionar-se amb ella. Això la impulsa a trucar-li i entendre el perquè d'aquesta situació.
  • Obra
    El conillet del tambor de Duracell
    (2015) Galán, Marta
    Una mare rep una carta de l'escola en què li diuen que el seu fill no progressa de manera adequada. Va a veure el tutor i li recrimina que consideri que el nen no progressa en una direcció determinada, tot destacant-li les virtuts de l'infant. En sortir de l'escola, la dona va a recollir el seu fill i també la seva filla petita. Els porta a casa i els posa al llit. La mare reflexiona sobre la maternitat i sobre la seva esgotadora vida. Reflexiona també sobre la feina, a la qual ha de dedicar bona part del seu temps, sobre les relacions de parella i les relacions interpersonals i, en general, sobre la pròpia existència. Ella mai s'atura perquè si ho fes, seria la fi del món tal i com l'entenem.