Bernat Joan Marí

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Evissa, 1960. Catedràtic de llengua i literatura caltalanes, és autor d'assaig, de narrativa i de teatre, i col·laborador habitual a diversos diaris i revistes.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 11
  • Obra
    Subway / Soterrani
    (1996) Joan Marí, Bernat
    L’obra s’estructura en escenes paral·leles on diversos personatges, mostren en una escena el que succeeix realment i en una segona, com actuarien si haguessin seguit els seus sentiments ocults i soterrats: un partit de futbol, una mestra davant dels seus alumnes o uns nois que atropellen inconscientment un vianant són algunes de les escenes .
  • Obra
    Les tribus de la tribu
    (1999) Joan Marí, Bernat
    Una noia que treballa de guia turística, programa a uns turistes anglesos un recorregut per observar les diverses formes que els joves tenen de relacionar-se i d’identificar-se a través d’una vestimenta i una música determinada.
  • Obra
    Fàtima a Teheran
    (1997) Joan Marí, Bernat
    "Fàtima a Teheran" és una denúncia del fonamentalisme religiós en general i de les seves repercussions sobre la llibertat i la dignitat de les dones en particular. A través d'un seguit de monòlegs on un personatge femení homosexual es desdobla en una dona occidental (la Carme) i en una dona iraniana empresonada per la seva opció sexual (la Fàtima), l'obra mostra la injustícia impune d'una tradició aberrant i la hipocresia i la passivitat occidentals davant d'uns fets inacceptables. A l'escena final, el doble personatge femení es despulla de la seva teatralitat per donar pas a l'actriu que interpreta el paper, en un gir últim que fa més palesa la cruel realitat que l'obra vol denunciar.
  • Obra
    La barbie fantasma
    Joan Marí, Bernat
    Tom Marcs, un jove membre de la U.S. (Unió Socialdemòcrata), creu haver trobat la manera de desbancar, a les properes municipals, el partit conservador que porta vint anys a l’ajuntament. Tom planteja un canvi radical en la imatge del candidat de la U.S.. Buscant una dona jove i atractiva, troba Cella Klun, una prostituta una mica ximple que pretén ser actriu i la converteix en candidata a l’alcaldia a pesar de l’oposició inicial de bona part de la U.S.. Cella Klun domina ràpidament els mecanismes del poder, es converteix en alcaldessa mitjançant un discurs populista i destitueix o elimina tots aquells que li havien obert les portes del món de la política.
  • Obra
    Marc Ferrer: Formentera, la nova terra.
    Joan Marí, Bernat
    Una narradora explica la història d’en Marc Ferrer, un agosarat comerciant eivissenc, que fou empresonat a València i que en sortir de la presó li foren concedides pel rei unes terres a Formentera. Marc Ferrer decidí poblar l’illa, deshabitada fins aleshores a causa dels pirates, i es convertí així en el pare de la Formentera actual.
  • Obra
    El cornetí o la vida
    Joan Marí, Bernat
    Miquel és un jove soldat de la marina, en època de conflicte bèl·lic, que està obsessionat pel cornetí que cada matí el desperta. Un dia el troba abandonat a coberta i decideix llençar-lo al mar. Aquest fet provoca l’ira del Tinent Rucalt que després d’interrogar tots els mariners, es mostra incapaç d’atrapar el culpable. El Tinent creu que en Miquel és un bon soldat i l’agafa com a ajudant per intentar esbrinar qui és el culpable. Els remordiments persegueixen en Miquel i decideix demanar un trasllat al front per fugir del seu problema.
  • Obra
    El Gegant des Vedrà
    Joan Marí, Bernat
    En un futur llunyà on tothom està controlat per les màquines, el pare de l’Antonieta i la Pepita desitja una mica de fonoll marí. Les noies decideixen buscar a la zona d’exclusió on hi ha el robot MISSILAX-Z instal·lat pels americans. El robot accepta informar-les d’on poden trobar el fonoll marí, si a canvi li duen plutonita, però l’Antonieta destrueix el robot. Finalment troben el fonoll marí però de tornada cap a casa un control de la policia els el fa deixar per ser una espècie extingida. Però de forma inesperada, apareix el Gegant des Vedrà, que ha viatjat en el temps i s’ha amagat a la carcassa del robot, per donar a les noies fonoll marí, tot i que a canvi se les pensa menjar. Les noies fugen i el Gegant les persegueix.
  • Obra
    Trio de negres
    (2001) Joan Marí, Bernat
    De viatge per terres espanyoles, la Verge de Montserrat, la Verge de Núria i la Verge Maria de Lluc han estat empresonades perquè les han confós per immigrants il·legals. Maria Lluc i Núria aconsegueixen sortir de la garjola perquè s'insinuen al carceller, però Montserrat no. El cas de Montserrat és diferent. Ella resulta ser una sense papers de debò, és una verge guineana que volia provar sort a Europa. Jahvè, enfadat amb el seu comportament, la retornarà a l'Àfrica. En un bar de carretera i borratxes perdudes, pensant que la seva companya és encara a la presó, Núria i Maria de Lluc ideen un pla per tal d'alliberar Montserrat. Com que als homes només els interessa fer l'amor, beure i barallar-se, la seva missió serà fàcil, encara que hagin de cometre algun pecat. L'obra es tanca amb un número musical on totes tres canten als béns terrenals tot fent burla del tracte que es dóna als sense papers.
  • Obra
    Carn de psiquiàtric crua
    Joan Marí, Bernat
    Un psiquiatre alcohòlic i obsessionat sexualment per la seva infermera, demana ajuda a uns dimonis que se li apareixen enmig dels seus deliris. A la seva consulta, arriba un pacient a qui després de psicoanalitzar, el psiquiatre comença a envejar per haver estat capaç d'enfrontar-se a les seves frustracions. Convençut que cal actuar i seguir els propis desitjos, el psiquiatre demana a la seva infermera que l'acompanyi de viatge i deixa que el pacient es faci càrrec de la consulta.
  • Obra
    Una bella resplendor a la copa
    (1997) Joan Marí, Bernat
    Davant de tota la seva família, una noia abandona el seu promès per anar-se'n amb un músic de jazz que l'ha encisada completament. L'amor que hi ha entre tots dos, però, no durarà gaire, ja que ell és seropositiu i ha començat a desenvolupar la malaltia. El desig de tenir una mort digna l'empeny a demanar-li a un amic seu que l'ajudi a morir i, davant la seva negativa, no li queda més remei que demanar-li-ho a la seva estimada. Així, en un ritual cerimoniós en un petit hotel costaner, ell aboca en una copa de vi la droga que li ha portat el seu excamell i, bevent-la, mor feliç en els braços d'ella, després d'haver fet l'amor per darrera vegada.