Bernat Joan Marí
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Evissa, 1960. Catedràtic de llengua i literatura caltalanes, és autor d'assaig, de narrativa i de teatre, i col·laborador habitual a diversos diaris i revistes.
Nom
3 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 3 de 3
Obra Fàtima a Teheran(1997) Joan Marí, Bernat"Fàtima a Teheran" és una denúncia del fonamentalisme religiós en general i de les seves repercussions sobre la llibertat i la dignitat de les dones en particular. A través d'un seguit de monòlegs on un personatge femení homosexual es desdobla en una dona occidental (la Carme) i en una dona iraniana empresonada per la seva opció sexual (la Fàtima), l'obra mostra la injustícia impune d'una tradició aberrant i la hipocresia i la passivitat occidentals davant d'uns fets inacceptables. A l'escena final, el doble personatge femení es despulla de la seva teatralitat per donar pas a l'actriu que interpreta el paper, en un gir últim que fa més palesa la cruel realitat que l'obra vol denunciar.Obra El Gegant des VedràJoan Marí, BernatEn un futur llunyà on tothom està controlat per les màquines, el pare de l’Antonieta i la Pepita desitja una mica de fonoll marí. Les noies decideixen buscar a la zona d’exclusió on hi ha el robot MISSILAX-Z instal·lat pels americans. El robot accepta informar-les d’on poden trobar el fonoll marí, si a canvi li duen plutonita, però l’Antonieta destrueix el robot. Finalment troben el fonoll marí però de tornada cap a casa un control de la policia els el fa deixar per ser una espècie extingida. Però de forma inesperada, apareix el Gegant des Vedrà, que ha viatjat en el temps i s’ha amagat a la carcassa del robot, per donar a les noies fonoll marí, tot i que a canvi se les pensa menjar. Les noies fugen i el Gegant les persegueix.Obra Carn de psiquiàtric cruaJoan Marí, BernatUn psiquiatre alcohòlic i obsessionat sexualment per la seva infermera, demana ajuda a uns dimonis que se li apareixen enmig dels seus deliris. A la seva consulta, arriba un pacient a qui després de psicoanalitzar, el psiquiatre comença a envejar per haver estat capaç d'enfrontar-se a les seves frustracions. Convençut que cal actuar i seguir els propis desitjos, el psiquiatre demana a la seva infermera que l'acompanyi de viatge i deixa que el pacient es faci càrrec de la consulta.