Xavier Romeu Jover
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1941 â€" prop de Vilafranca del Penedès, 1983. Autor de teatre, narrador, lingà¼ista i polític. Pertanyent a l'anomenada "Generació literària dels setanta", va formar part, també, dels col·lectius Ofèlia Dracs i Trencavel. Va ser guardonat amb premis com el Víctor Català.
Nom
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra Alícia en terra de meravellesRomeu Jover, XavierAtabalat pel seu pare, qui vol que esdevingui capellà, per l'editor, qui li demana contes per publicar-los, i pel rector de la Universitat d'Oxford, qui el commina a no fer tard a les classes, Lewis Carroll troba la tranquil·litat a les passejades que fa amb Alícia, la filla del rector. Un dia li explica la història d'una nena també anomenada Alícia que, perseguint un conill blanc que corre esperverat perquè fa tard i la reina el decapitarà, arriba a un país on la lògica és il·lògica i l'impossible és possible. Després de trobades amb personatges d'allò més estrambòtics i quan la reina ja ordena que tallin el cap a Alícia, l'autor apareix a escena fet una fúria mentre denuncia que li han canviat el conte, que en el seu Alícia es despertava i tot plegat resultava no ser res més que un somni.Obra Els mites de BagotRomeu Jover, XavierUn dia Bagot decideix jugar amb el seu amic Joanot i la seva estimada Margot a intentar arribar al sostre posant cadires una sobre l'altra. L'arribada de l'Home de la gorra, però, trastocarà els seus plans, ja que anunciarà que les autoritats han prohibit posar-se dempeus sobre les cadires perquè ho veuen com un intent de voler estar per sobre dels altres. A partir de llavors, Bagot intentarà empènyer amics i coneguts a desafiar les autoritats i arribar al sostre, però a poc a poc tots l'abandonaran o seran detinguts. Al final només li restarà Joanot, que, en intentar arribar al sostre, caurà i es matarà, mentre en Bagot repeteix una vegada i una altra que Lliberta no tornarà.Obra Estat d'emergència(1971) Romeu Jover, XavierEn un poble fa dies que plou sense parar. La tranquil·litat dels habitants del poble contrasta amb el neguit que tenen dos estrangers a qui la pluja ha enxampat allà i que, en quedar-se incomunicats per la crescuda de les aigües, es plantegen com fugir. La pluja inunda la part baixa del poble i causa moltes morts, i els supervivents es refugien a la casa de barrets, que queda més elevada. Un intent de fugida de diverses persones és sufocat per la gran majoria de vilatans, que no poden permetre que uns "provocadors" trenquin l'ordre establert. Finalment, després de tancar els rebels al bordell, on moren ofegats per la crescuda de les aigües, els supervivents es refugien al cementiri, on reemprenen la vida quotidiana que duien abans de la pluja.Obra El que fa el vell de casa sempre està béRomeu Jover, XavierD'acord amb la seva dona, el Jaio decideix anar al mercat a vendre un cavall que no utilitzen. Pel camí canviarà el cavall per una vaca, la vaca per una ovella, l'ovella per una oca, l'oca per una gallina, i la gallina per un sac de pomes podrides. Quan se n'assabenten, quatre jugadors que són en un hostal es juguen amb el Jaio unes monedes d'or, ja que estan convençuts que la seva dona s’enfadarà molt amb ell quan sàpiga què n'ha tret, del cavall. Però a casa, la dona es posa ben contenta en veure les pomes, i els jugadors donen les monedes al Jaio.