Guadalupe Sáez

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Guadalupe Sáez (Alacant, 1981) és llicenciada en Periodisme i màster en Guió de televisió. S’ha format teatralment, entre d'altres, amb els dramaturgs Rafael Spregelburd, Eusebio Calonge, Sergio Blanco, Rosa Díaz, Juan Cavestany, Patrícia Pardo, Xavier Puchades, Paco Zarzoso, Sanchis Sinisterra i Enzo Cormann. És col·laboradora habitual del projecte Escena Erasmus. Amb la seva companyia ha treballat per a públic familiar i, d'entre els espectacles per a adults cal esmentar "L’alegria està ací dins" (premi a Millor espectacle a la Mostra de Teatre de Barcelona 2017) i "Para que no te me olvides" (nominació als premis de la Crítica Literària 2019). També cal subratllar la coautoria amb Patrícia Pardo de "Cul Kombat" (2015), traduïda a diferents idiomes i premi Festival Spirit Award 2017 de la red Nordic Fringe Festivals de Suècia. Els seus textos han estat publicats per diferents editorials com Edicions Comanegra i l'Institut del Teatre, Alupa editorial, Revista Red Escena, Revista Estreno-Unesco, Patrícia Pardo edicions o Le petit editor.
Nom

Filtres

20171
Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false × Paraules clau: Feminisme ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 1 de 1
  • Miniatura
    Obra
    Cul Kombat
    (2015) Sáez, Guadalupe
    Dues dones-moble a l’entrada del circ. Una triangulista que és arraconada al fons de l’escenari per la directora d’orquestra. L’ajudant d’una llançadora de ganivets tota foradada per una munió de punyals (o foradada, potser, per la violència masclista?). Dues pallasses que decideixen posar-se una pròtesi de cul de mona per sentir-se atractives. Dues equilibristes vestides amb sis pantalons i deu suèters cadascuna... Dones que volen poder ser violentes, tenir barba i, al mateix temps, quedar-se embarassades. Dones que no volen ser dones. Dones que reivindiquen el dret de ser, simplement, persones-cul i així acabar amb la "sexificació", el binarisme i la construcció de gènere. Una construcció que les sotmet a una etiqueta imposada, l’etiqueta de “dona”, una etiqueta que –com va fer-ho amb les seves àvies i les seves besàvies- justifica que puguin ser potencialment apallissades, violades i assassinades pels homes.