La Lucía escriu un diari durant els mesos posteriors al naixement d'en Bruno i la Cristina, els seus dos fills bessons. Poc després del naixement dels infants, tots tres marxen de Madrid per instal·lar-se en un petit poble d'Andalusia, a la casa que havia sigut dels pares de la Lucía. Allà, sota l'ombra de l'enorme llimoner que presideix el pati de la finca, la Lucía observa com els seus fills creixen, aprenen algunes paraules i observen el món. Alhora, ella també evoluciona, i explica la relació que està començant a teixir amb en Lucas, un amic de la infància, i com, sense haver-ho previst poques setmanes enrere, està construint un lloc al qual pot tornar a anomenar casa.
