Una companyia de teatre formada per una actriu (LÍDIA), un actor (MIQUEL) i un director (ENRIC) duu a terme el primer assaig d’un poema èpicometafísic: “Oh, gran déu!”, obra original sànscrita recollida per un viatger alemany del s. XIV i adaptada per l’Enric. L’assaig avança amb dificultats pel mal caràcter del director, per altres interrupcions dels tècnics de la sala i, sobretot, perquè un gran timbal que ocupa gairebé tot l’espai aïlla els actors a banda i banda de l’escenari. En acabar l’obra després que han marxat barallant-se els tres components de la companyia, l’aparició dels dos tècnics de sala deixarà clar que l’assaig era el correlat objectiu de la vida quotidiana, i totes les dificultats que comporta viure.
